T’estimo/t’estime/t’estim
Aprofitant que ve la diada de Sant Jordi, avui farem un Rubricatus sobre l’amor, perquè sentiments i paraules sempre han viscut en estreta relació.
Fins fa no gaires anys, la manera tradicional de conèixer-se i relacionar-se les parelles era a través del festeig, que solia acabar amb el prometatge. Si tothom s’hi avenia se celebraven les noces, casori o casament. Per això tenim la frase a bodes em convides que expressa l’alegria que produeix una proposició que acceptem gustosament. I també la de fer Pasqua abans de Rams, que es deia quan s’esperava un fill abans de casar-se.
Ara tot és més informal; la gent té relacions menys duradores i canvia de parella sense que sigui un daltabaix. Les persones es coneixen, surten, s’emboliquen (no pas *es lien) i trenquen. Diem que tal paio és un figura o que és un perill, que sempre està a punt.
Quant a l’acte sexual, en diem follar o cardar, ja que fer l’amor (massa carrincló), *fer sexe o *tenir sexe són calcs de l’anglès (to have sex). A banda, podem trobar moltes altres expressions, depenent de la varietat de cadascú, com ara fotre, fotre un clau, cucar, pitjar, pegar-ne un, fer-ho, etc.
Però tornem al romanticisme! Per Sant Jordi, a canvi del llibre se sol regalar una rosa ja badada o millor una poncella a punt de descloure’s, esbadellar-se (de badall) o esbatanar-se (obrir-se de bat a bat).
I si en rebeu més d’una, millor!
