De princeses a protagonistes
Coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, volem fer un apunt sobre el tema de la discriminació de gènere en el llenguatge, l’anomenat llenguatge sexista.
Les llengües romàniques són llengües amb flexió de gènere, en què noms, adjectius, determinants i pronoms varien segons es refereixen a un objecte/ésser viu masculí o a un de femení. Aquesta variació s’expressa amb un gènere masculí i un de femení (el llatí, a més, tenia el gènere neutre). El primer és el no marcat, tot i que la tendència actual està revertint aquesta percepció. Evidentment el masculí genèric (l’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops a la mateixa pedra) no visibilitza les dones, però les inclou.
El pas de l’associació de veïns a l’associació de veïns i veïnes; de l’associació de pares a la de pares i mares, etc. pot ser una bona manera de fer veure que majoritàriament són les dones les que han lluitat per portar els serveis al barri i les activitats extraescolars a les escoles, però com a eina de transformació social no anirà més lluny. Pensar que estem fent alguna cosa per arribar a la igualtat efectiva de sexes (salarial, de distribució de tasques domèstiques, de cura de les persones… ) portant fins a l’extrem la gramàtica amb l’ús i abús de formes femenines, que ara es proposen com a formes no marcades (totes per totes les persones/tothom), o de formes dobles (el pare/mare del nen/a inscrit/a...) és pixar fora de test. I perdoneu.
Actualment, i malgrat el desori aparent, hi ha força consens quant a l’ús d’un llenguatge al menys sexista possible, que no oculti les dones, així com tampoc les persones d’altres cultures, identitats sexuals o religions, és a dir un llenguatge no discriminatori en general. I sempre, respectant l’estructura de la llengua, fruit d’un procés evolutiu de segles i segles. Sense forçar-la, doncs: el català no serà mai l’anglès (llengua sense marca de gènere) i la cultura patriarcal no finirà perquè ara apoderem la dona en cada frase (només cal veure com tots els grups polítics i fins i tot les institucions més tradicionals s’han apropiat les formes femenines). Així només arribarem a fastiguejar el lector i a crear textos de pèssima claredat. Si hi ha àmbits en què cal visibilitzar les dones, perquè hi estan poc presents, perquè fonamentalment aquell grup està format per dones, doncs endavant, fem servir la forma femenina, però de manera general us recomanem utilitzar formes que designin tots dos sexes (epicens) o recórrer a formes no marcades: infants, ciutadania, veïnat, direcció, plantilla, personal, administració…, i apel·lar al sentit comú. Si en voleu veure exemples concrets, cliqueu el següent enllaç: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions.html?ID=810
Ens hem allargat més del compte, però com que en aquest tema n’hi ha per sucar-hi pa us proposem que hi digueu la vostra!
