No trenquem a tort i a dret
Continuem avui el tema de la traducció sistemàtica d’un terme d’una llengua pel mateix de l’altra llengua. En aquest cas amb els significats del verb castellà romper, traduït “automàticament” per trencar. En català, trencar vol dir fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç. I per extensió, trencar un tracte o l’amistat amb algú.
Per tant, el paper o la roba no “es trenca”, sinó que s’esquinça, s’estripa, s’esfilgarsa o es forada. I els aparells s’espatllen (un torradora es trencaria si ens caigués a terra i quedés escampada en mil fragments), es fan malbé, s’avarien o es deterioren. Si es rebenten a causa d’una pressió s’esbotzen (*s’espaxurren tots!). I nosaltres podem esclafir a riure o rompre a plorar.
Depenent de la matèria i la mida de la trencadissa els objectes s’esmicolen, s’esbocinen, es trossegen, s’estellen, s’esquarteren, s’esqueixen, s’engrunen o queden ben trinxats.
A banda de la interferència lingüística, en aquesta pèrdua de significats hi té molt a veure el progressiu empobriment lèxic que pateixen totes les llengües actualment i que és objecte d’un altre debat (poca lectura, trivialització de les comunicacions, descrèdit dels coneixements humanístics…)
Ara bé, en cap cas volem posar en entredit el verb trencar. Fixeu-vos quin reguitzell de frases fetes ens ofereix! Tenir-hi la mà trencada (tenir molta experiència en alguna cosa), trencar-se el coll (sortir malparat d’alguna cosa), trencar-se les banyes (esforçar-se a fer alguna cosa), trencar el son (fer una dormida curta), trencar-se el cap (pensar molt en alguna cosa), no haver trencat mai cap plat (aparentment, ser incapaç de fer res de dolent), sortir amb un ciri trencat (interrompre la conversa amb alguna impertinència o alguna cosa que no ve a tomb) i moltes més!
