Ahir el ple de l’IEC va ratificar la Gramàtica de la llengua catalana. Es tracta de la primera gramàtica institucional de l’Institut d’Estudis Catalans i com a tal té caràcter normatiu. La Gramàtica, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre, «és una obra de molta profunditat i fruit d’una rica participació d’experts», que «respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps», va declarar ahir Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.
Una nova versió de l’Ortografia
La redacció de la Gramàtica va implicar la conveniència de publicar una nova versió de l’Ortografia de la llengua catalana, sobretot en ocasió del primer centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC, l’any 2013. La nova Ortografia es va presentar ahir al vespre al Ple de l’IEC, i està previst que es ratifiqui en la reunió del Ple de l’Institut del pròxim 24 d’octubre, i que es comercialitzi a principis de 2017. A partir d’aquesta presentació, s’obre un període de comentaris per part dels membres de l’Institut. L’aplicació, un cop es ratifiqui pel Ple de l’IEC, es farà al llarg d’un període de cinc anys.
Els canvis més significatius que es proposen en l’Ortografia de la llengua catalana, són:
– Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. És a dir, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a-privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent(errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, iotorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).
– Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora generalpassa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (art no figuratiu –>art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionetdéu-n’hi-do i déu-n’hi-doret.
– Compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica. En compostos i prefixats cultes com arterioesclerosi, cardioespasme o electroestàtic; però s’escriu microscòpic, termòstat, atmosfera…
– Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. Les dels verbs acabats en –enar i –esar amb tenen accent greu (è), com anomèn, esmèn, o remèn; les dels verbs acabats en –essar amb accent agut (é), com confés, exprés, oingrés; i les dels verbs acabats en –osar i –ossar amb accent greu (ò), com dispòs, impòs, destròs.
– Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriu sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
– Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal.
A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves comaiatol·là, blog o cànnabis, i s’han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, o sèquia que passa a ser séquia. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull elDIEC. És el cas de lèxic patrimonial com cotó-en-pèl omenysestimar; manlleus com fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge isensesostre.
Article complet
