Fitxa de lectura

Responeu aquestes preguntes:

1. Com es diu la/el protagonista de la novel·la?

2. I a quin país viu i en quin moment històric?

3. A partir de quin moment decideix posar-se un turbant al cap? I per què ho fa?

4. Amb quins mitjans sobreviu i tira endavant la seva família?

5. Digues tres personatges que la protagonista estima o ha estimat (familiars, amics):

6. Al llarg de la novel·la, estableix alguna relació amb els talibans o amb algun personatge extremista?

7. Quins viatges fa? I per què els fa? I quin serà l’últim viatge? Explica-ho.

8. Què hauries fet tu si t’haguessis trobat en aquesta situació tan extrema?

 

El dia que vaig néixer…

era l’últim diumenge de gener de l’any 1967 a quarts de vuit del matí. Vaig ser matinera i encara ho segueixo sent. Vaig néixer a casa. La llevadora va ajudar la meva mare a portar-me a aquest món. I després va haver de venir el metge perquè el part es va complicar. La mare em va explicar que en aquella hora la gent anava cap a missa i que, quan en sortien, ja feien córrer la notícia: “A cal Banyista, han tingut una nena. El petit de cal Banyista” . Ja se sap, als pobles les notícies volaven i ningú es volia perdre cap detall. Segurament només calia passar pel forn de pa per estar ben al dia de tot.

–  Ha estat un part una mica complicat!

– Ah, sí! I què ha passat?

–  La criatura ha nascut amb una volta de cordó i li ha costat respirar. Sort que, al final, amb quatre plantofades al culet i amb una bona remullada d’aigua ha reaccionat. Hi ha hagut d’anar el doctor Guzmán i tot.

–  Caram doncs! I ara estan bé mare i filla?

– Em sembla que sí.

– Doncs encara bo! I saps quan bategen?

– Segurament, la setmana que ve!

I així va ser. La setmana vinent ja em van batejar i encara la meva mare feia llit. Els batejos abans es feien de seguida, pel que pogués passar, deien. I hi assistia la llevadora. El meu avi Agustí, el patriarca de la saga Tarridas, va ser el padrí -ja n’era de tres nésts més- i la tia Pepita va ser la meva padrina, la germana de la meva mare. Abans, per l’Església, et batejaven amb tres noms. A mi em van posar Núria, Josepa o Josefa (per la padrina) i Agustina (pel padrí i per la meva besàvia paterna “l’Agustineta”, que va ser qui va inaugurar els Banys Tarridas. Però això ja és una altra història!). La bosseta dels confits era plana i de paper cartró amb un dibuix d’una cigonya a una cara i , a l’altra cara, hi havia escrit el dia que vaig néixer i el dia que em van batejar, el nom dels meus pares: Josep i Núria, i el dels padrins. Tot com havia de ser. Iels confits suposo que devien ser d’Arenys. Després tiraven confits i caramels als nens del veïnat.

Aquella setmana el meu pare i el meu oncle van pescar molt bonítol. Així que, de petita, sempre em deien que havia nascut amb el pa sota el braç. I mai no m’ha faltat el pa. Que així segueixi sent!

Ara m’agradaria que també expliquessis com va ser el dia o l’any que vas néixer.

Explica què recordes de la teva família de quan eres petit o petita?

Com t’imagines la teva casa ideal?

Explica en unes cinquanta paraules quines característiques té la casa dels teus somnis.

Utulitza el condicional  i l’imperfet de subjuntiu.

Mira el vídeo de l’Ovidi Montllor

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,

mireu l’ésser fuster.

―serra que serraràs

i els taulons fan a miques,

i de cada suada deu finestres ja han tret.

Gronxada d’encenalls, et munten una taula;

Si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.

I caminen de pla―

damunt les serradures de color de mantega.

 

I els manyans : oh, els manyans!

De picar mai no es cansen:

pica que picaràs i s’embruten els dits;

però fan unes reixes i uns balcons

que m’encanten

i els galls de les teulades

que vigilen de nits.

I són homes cepats

com els qui més treballin.

 

I al dic? Oh, els calafats!

Tot el Port se n’enjoia

car piquen amb ressò

i es diu si neix un peix a cada cop que donen

―un peix cua daurada, blau d’escata pertot.

Penjats de la coberta, tot el vaixell

enronden:

veiéssiu les gavines

com els duen claror.

I encara hi ha un ofici

que és ofici de festa ―el pintor de parets  

si no canten abans, no et fan una sanefa,

si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:

un pis que hom veu al sostre

que el feien i cantaven:

tots porten bata llarga

de colors a pleret.

 

I encara més

Si us deia l’ofici de paleta :

de paleta que en sap

i basteix aixoplucs.

El mateix fan un porxo com

una xemeneia

―si ho volen

sense escales

pugen al capdamunt;

fan també balconades que hom veu la mar de lluny

―els finestrals que esguarden tota la serralada,

i els capitells

i els sòcols

i les voltes de punt.

Van en cos de camisa com gent desenfeinada

Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!

 

JOAN SALVAT-PAPASSEÏT,

Óssa Menor: fi dels poemes d’avanguarda

 

Escriviu l’anunci per oferir feina que vau redactar a classe per parelles.

Ja heu escrit els anuncis. Heu fet una bona feina!

Ara heu de respondre un dels anuncis. En primer lloc, heu de demanar que us ofereixin aquesta feina explicant breument les raons per les quals us creieu preparats per dur-la a terme. A continuació, heu de demanar que us concedeixin una entrevista i heu de deixar la vostra adreça electrònica perquè es posin en contacte amb vosaltres.

 

 

A classe, vam sir frases en passar pròxim. Podries escriure-les al blog?

I després que els teus companys que les transformin en passat llunyà.

Així no perdem el fil…

Aquest apartat és perquè pugueu escriure-hi els vostres comentaris sobre les novel·les que esteu llegint.

  També us poso l’enllaç de l’entrevista que li han fet a la Sívia Soler a la revista “Tot Badalona Mongat-Tiana”, en la qual parla de la seva darrera novel·la.

Entrevista a la Sílvia Soler

 

Com es fa una reclamació? Això és el que vam aprendre ahir a classe i vam practicar per grups.

En aquest blog, escriurem les nostres reclamacions.

Full de reclamació en línia

Elaboreu el qüestionari per tal d’esbrinar l’esforç que suposa per a la gent del vostre barri el fet d’anar i tornar de la feina, i si han pensat en alguna solució per reduir-ne el temps.

A classe, vam treballar aquest exercici en grups. Ara cada persona ha de penjar una pregunta al blog, la qual cosa permetrà que pugueu fer el comentari que vulgueu a sota de les preguntes. Podeu opinar sobre el tipus de preguntes, si creieu que són adequades, si haurien de ser obertes, o semiobertes o tancades, si l’hauríeu formulat d’una altra manera…