Jo de petita volia ser moltes coses…i tu?

De petita volia ser investigadora privada. M’imaginava que descobria pistes i feia investigacions. Amb els amics de l’escola, sempre ens inventàvem casos per resoldre. Em sembla que ens agradava tant per culpa de les sèries de detectius i policies que feien a la televisió.

Més tard volia ser arquitecta. Em passava el dia dibuixant plànols de cases. Però quan vaig descobrir que el dibuix tècnic em costava força, vaig pensar que no tindria gaire futur en aquest gremi.

Quan s’acostava el moment de triar una carrera, vaig decidir-me per una de lletres. Sempre m’havia agradat molt llegir i aprendre llengües. Però el que va ser difícil va ser dir-ho a casa. Quin disgust! Els meus pares volien que estudiés hostaleria per continuar el negoci familiar. Però com que m’havia passat uns quants anys treballant-hi, sabia que no volia fer aquella feina tota la vida.

Ara faig de professora de català. Aquesta feina és molt més completa del que us pugueu arribar a imaginar. A part d’ensenyar a parlar i a escriure, també has de tractar amb el públic (com a l’hostaleria), has de planificar i dissenyar classes (com un arquitecte) i has d’investigar els dubtes que et sorgeixen (com un detectiu). Què més puc demanar si he aconseguit fer tot el que m’agradava de petita?

L’any que vaig néixer…

Jo vaig néixer l’any 1979. Aquell any, a la ràdio, se sentien els Dire Straits, Queen, Abba, Boney M…

Aquell mateix any, al Regne Unit van nomenar Margaret Thatcher cap de govern. Era la primera vegada que una dona ocupava un càrrec similar a Europa. Se la coneix com la Dama de ferro per l’estil que tenia a l’hora de governar.

L’any 1979, va aparèixer al mercat el cotxe Seat Ritmo. A casa meva teníem un Seat però era el model 133 com el de la foto, tot i que era de color verd.

A Catalunya, el 8 de desembre, va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia.

I quan vau néixer vosaltres, què va passar?

 

El còmic

Què és el còmic?

El còmic és una historieta dibuixada. La història, representada per una vinyeta o per una successió d’aquestes, pot ser muda o pot anar acompanyada de text. El text apareix a les bafarades que representen els diàlegs dels personatges i acostuma a tenir moltes onomatopeies.

 

A Europa el còmic té molta tradició a Bèlgica i França, amb autors com Hergé (Tintín), Goscinny i Uderzo (Astèrix), Peyo (Els barrufets).

A Catalunya, abans de la Guerra Civil hi havia revistes de còmics infantils com El Patufet i també publicacions satíriques, dirigides al públic adult, com  L’Esquella de la Torratxa¡Cu-Cut!El Be Negre. Els escriptors Joan Oliver (Pere IV), Pere Calders i Avel·lí Artís Gener (Tísner) havien col·laborat en aquestes revistes.

El 1961 apareix la revista Cavall Fort (1961) per estimular la lectura entre els nois i noies de 9 a 15 anys. S’hi publiquen còmics d’autors autòctons com Ot el Bruixot de Picanyol i també s’introdueixen a Catalunya còmics com Els BarrufetsTintínAstèrix i Obèlix o Lucky Luke. Actualment Cavall Fort encara es continua publicant.

 

Paral·lelament, a Catalunya, hi ha la tradició de les auques, la característica de les quals és que el text, un rodolí, apareix al peu de la vinyeta.

Les publicacions destinades a un públic adult, tant les d’abans com les actuals, tracten temes d’actualitat i fan sàtira dels problemes de cada moment:

 

 

 

 

 

 

A Cerdanyola, per exemple, l’Edu retrata l’actualitat amb les historietes que publica als mitjans de comunicació locals:

 

 

 

 

 

 

 

 

Al final dels anys 80, es comença a difondre internacionalment el manga, còmic d’origen japonès dirigit a públics de totes les edats. L’èxit del manga a Europa es deu a les versions en dibuixos animats de sèries com Bola de drac o Dr. Slump, d’Akira Toriyama.

 

Tasca 1

Responeu les preguntes següents:

1. Quins personatges de còmic coneixeu?

2. En coneixeu els autors?

3. Per què us agraden?

 

Tasca 2

Inventeu-vos els diàlegs de la vinyeta següent:

 

Tasca 3

Poseu en comú els diferents diàlegs que us hagueu inventat i després comproveu si us heu acostat o no a l’original.

Font: El món del còmic

LA TELEVISIÓ: ELS ANUNCIS

La televisió és un mitjà de comunicació i també és un mitjà d’entreteniment, en el qual tenen cabuda tot tipus de programes: informatius, documentals, concursos, pel·lícules, sèries, dibuixos, debats, etc.

Entremig de la programació, hi ha els temuts o els venerats anuncis. Hi ha gent molt refractària, però també n’hi ha de molt entusiasta.

A tu t’agraden els anuncis que fan a la televisió. Per què?

 

Què és la televisió?

 f. 2 Mitjà de comunicació de massa basat en la transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons.

 

TV3 A LA CARTA                                http://www.tv3.cat/3alacarta/

 

Tasca 1 . Què en sabeu dels bancs dels temps?

 Feu una pluja d’idees i una roda de comentaris sobre aquest tema.

 

Tasca 2 . Informem-nos-en!

 http://ca.wikipedia.org/wiki/Banc_de_temps

http://www.bdtonline.org/

 

Banc del Temps Cerdanyola del Vallès
Tel. 93 591 41 33
bancdeltemps@cerdanyola.cat

 

Banc del Temps de Ripollet
Tel. 93 504 60 40
bdt.ripollet@gmail.com

 

Per grups, cal informar-se sobre un aspecte del banc del temps: condicions d’ús, què cal fer i què no s’ha de fer, tipus d’intercanvi.

Cada grup ha d’especialitzar-se en el tema que li ha tocat. Cal fer una lectura i una discussió del document.

Després haurà de fer un resum per explicar-lo a la resta de companys de la classe.

 

 

 

CONDICIONS D’ÚS

 

Limitacions:

Els serveis no estan garantits i  hi pot haver situacions complicades quan un proveïdor d’un servei no omple les expectatives de qui el rep. Demanem l’apreciació de l’esforç que cadascú posa i això és el que fa que el Banc del Temps funcioni.Si hi hagués un problema real amb el servei rebut, el Banc del Temps ofereix, per mitjà de les seves eines informàtiques, formes de conèixer les experiències que tots els usuaris han tingut mentre oferien serveis a altres usuaris del banc del temps. El Banc del Temps intervindrà dins de les seves capacitats en els conflictes entre usuaris que no s’hagin pogut solucionar i les seves decisions sempre seran finals i sense possibilitat d’apel·lació. Si hi hagués accions irregulars, el Banc del Temps podria sancionar els usuaris, des d’obligar-los a retornar el crèdit obtingut fins a l’expulsar-los del sistema.

 

 Confidencialitat i privacitat:

Un dels criteris en què es basa el Banc de Temps és la confiança mútua. Tots els usuaris han de protegir la privacitat i la confidencialitat dels altres usuaris. Un usuari pot arribar a ser expulsat de la comunitat per aquest motiu. L’única excepció per compartir informació és quan un usuari senti que la salut o la seguretat d’un altre usuari està en perill.

 

QUÈ HEU DE FER QUAN VOLEU REBRE UN SERVEI

Per poder donar o rebre un servei heu d’estar registrat en el Banc de Temps i haver passat un procés de verificació.

Poseu-vos en contacte amb el Banc de Temps tan aviat com us sigui possible i acordeu un lloc i una data per rebre el servei seleccionat. Si deixeu un missatge i l’usuari no respon en uns dies, torneu a provar-ho, i, si encara no ho aconseguiu, contacteu amb l’administrador.

 

 

 QUÈ S’HA DE FER I QUÈ NO S’HA FER

 

Què s’ha de fer:

 – Assegureu-vos que l’altra persona entén el que ha de fer abans que comenci a fer-ho.

– Contacteu amb l’usuari per endavant si no podeu arribar a temps a oferir-li el servei o si heu de cancel·lar-lo.

– El rebedor del servei es compromet a realitzar el pagament estipulat com més aviat millor.

– Sigueu pacients i oberts més que crítics. Estem per compartir i el fet d’aprendre a conèixer-nos ja és molt.

– Respecteu els altres, ja sigui per religió creences o pertinença política.

– Si demaneu un servei assegureu-vos de pagar tots els materials o ingredients necessaris.

 

 

Què no s’ha fer:

– No fumeu al lloc d’altres usuaris sense el seu consentiment.

– No accepteu mai diners ni propines.

– No utilitzeu alcohol ni drogues mentre oferiu els serveis. (Qui no respecti aquesta norma pot ser expulsat automàticament)

– No compreu alcohol ni tabac a altres usuaris.

 

TIPUS D’INTERCANVI

 

Exercici físic

  • Classes (gimnàstica, ball, tai-txi, futbol)
  • Entreteniment o monitorització (partits de futbol, anar a córrer …)
  • Arbitratge de partits

Oci

Preparació de festes

  • Interpretació en esdeveniments o festes
  • Jocs de taula
  • Danses
  • Capoeira
  • Passejades en bicicleta
  • Excursions a la muntanya
  • Malabars

Idiomes

  • Classes d’idiomes
  • Conversa en idiomes
  • Traduccions
  • Intèrpret d’idiomes

Ordinadors

  • Classes d’informàtica
  • Instal·lar programari
  • Reparació i muntatge d’ordinadors
  • Passar textos a ordinador
  • Muntatges fotogràfics o vídeos

Bellesa

  • Maquillatge
  • Perruqueria

Bricolatge

  • Assessorament sobre estalvi d’energia
  • Reparacions de bicis, motos, cotxes

Arts

  • Assessorament sobre decoració
  • Teatre
  • Pintura i dibuix
  • Cosir

Cuina

  • Classes de cuina (tradicional, vegetariana, ètnica …)
  • Assessorament sobre menús i preparació de receptes
  • La preparació dels menjars (pa, pastissos, melmelades, confitats)
  • Elaboració de menjars per a aniversari i festes

Assessoria i orientació

  • Assessorament per a preparació d’esdeveniments
  • Assessorament en viatges (vacances, estudis, negocis …)
  • Assessorament per redactar el currículum vitae
  • Assessorament legal
  • Mediació en conflictes
  • Assessorament i orientació sobre recursos socials

Atenció a persones

  • Lectures, contacontes
  • Fer encàrrecs
  • Suport en mudances
  • Escoltar

 

Tasca 3 . Fem-lo!

Ara farem fer un banc del temps amb les persones de la classe.

Hi ha una persona encarregada de dirigir el banc del temps. A partir d’una fitxa, es recull què pot oferir cada persona i què voldria rebre a canvi. La persona encarregada dirigeix la posada en comú.

EL BANC DEL TEMPS

Nom i cognoms de l’usuari:
Tel.
Puc oferir:
Puc necessitar:
Observacions:
Disponibilitat:

 

Tasca 4 . Reflexionem i millorem-lo!

Plantegem-nos com es pot millorar.

 

  1. Què n’hem tret?
  2. Què cal tenir en compte per poder muntar amb èxit un banc del temps?
  3. Quins inconvenients hi hem trobat?

 

Tasca 5. Anunciem-lo!

 

En grups de 5 elaborem un anunci per a la TV per promoure la iniciativa del Banc del Temps de Cerdanyola.

 

–       On rodarem l’anunci? Quina situació s’hi representa?

–       Qui fa de què?

–       Què diu cadascú?

–       Hi haurà música de fons?

 

Tasca 6. Gravem els anuncis


Tasca 7. Critiquem els anuncis

–          Lingüísticament (fluïdesa i correcció)

–          S’entén el missatge?

–          És convincent?

 

Tasca 8. La cançó

http://www.youtube.com/watch?v=49VFoEFTCK4&feature=player_embedded

QUE BONICS SÓN ELS ANUNCIS  (LA TRINCA)
Que bonics són els anuncis
Que fan a televisió!
Que boniques les musiques!
Quin poder de persuació!

Són tan “monos” els anuncis,
Que tu sempre exclames:
“Quina llàstima que els tallin
Per posar programes!”

Que bonics són els anuncis
Que fan a televisió!
Que boniques les musiques!
Ai lairet, lairet, lairó!

Què mengen els nens moderns?
Pistatxos, garrofes, monyones I sucre
XOCOLINA, XOCOLINA,
El berenar de la quitxalla d’avui
Perquè facin esport i vida sana,
Perquè es purguin per tota la setmana,
Que mengin XOCOLINES
No guanyareu per cagarrines!
(Amb cromos de l’explosió del Challenger)

Elles saben que ets un home
Ho proclama el teu aroma,
Que és de mascle prepotent CATIPÈN!
I a una milla de distància
Senten la teva fragància
Que empudega de valent CATIPÈN!
Elles cauen com a mosques
Si t’ensumen la cara al vent,
I els costa tres setmanes
Ventilar l’apartament
CATIPÈN, CATIPÈN!
(Ferum de tigre)

Llibertat, llibertat,
Llibertat ja hi ha al mercat
Per la dona que vol llibertat
Llibertat, llibertat,
I encara més llibertat
(Estem anunciant compreses,
Ja te n’hauràs adonat)
Llibertat, llibertat, llibertat
Elis, elis, elis, elis,
Jo ja tinc un pelapipes automàtic
I tu no!
Cal comprar-lo
Perquè es absolutament imprescindible
I és portàtil,
Programable I fins I tot és dirigible
Elis, elis, elis, elis,
Jo ja tinc un pelapipes automàtic I tu no!
Ja ho veuràs Tu també te’l compraràs
(Pelamax les pela ben pelades)

Que bonics són els anuncis!

La soledat, un mal invisible

Mireu aquest vídeo que parla de la situació de la gent gran a Catalunya i a continuació responeu les preguntes:

1. A Catalunya, més 200.000 persones
a. viuen soles.
b. pateixen soledat.
c. decideixen abandonar un familiar.

2. La Fundació Amics de la Gent Gran
a. organitza activitats d’oci per a les persones grans.
b. treballa per millorar la qualitat de vida de les persones grans sense recursos econòmics.
c. fa acompanyament social de persones grans.

3. Hi ha més de 600 persones grans
a. que reben atenció de 400 voluntaris.
b. que demanen els serveis de l’entitat.
c. que són derivades a Serveis Socials.

4. Que les persones grans siguin escoltades
a. els fa augmentar l’autoestima.
b. els afavoreix el bon humor.
c. els és beneficiós.

5. La Catalina
a. és vídua i no té família.
b. té problemes de mobilitat.
c. té una malaltia degenerativa.

Passatemps

Els alumnes del nivell de Suficiència han creat aquests passatemps. Properament us hi posarem les solucions!

1. Mots encreuats: Electrodomèstics de la llar

Definicions

  1. Gràcies a ella anem nets i polits.
  2. Aparell que utilitzem amb la mà, genera calor.
  3. L’obres i la tanques moltes vegades al dia.
  4. Si el fas servir, el menjar sortirà rostit.
  5. Escalfa el menjar ràpidament.
  6. Aparell pràctic per després dels àpats.
  7. La caixa ximple.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2. Sopa de lletres: 10 jocs de taula 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3. Paraules pont

– ROSA          _______     _______    _______    VACA

– VACA          _______     _______     _______    TEVA

– TEVA          _______     _______     _______     TALÓ

 

– ROSSA         _______     _______     _______      TASCA

– TASCA         _______     _______     _______       POSTA

– POSTA         _______     _______     _______       VISTA

 

3. Sopa de lletres: Temes culinaris

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4. Sudoku de lletres

 

 

 

 

 

 

 

5. Mots encreuats: ciutats

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

6. Guerra de lletres o el joc del PROU!

 

 

La publicitat censurada

Com que arran del tema de l’ús responsable de la roba, alguns de vosaltres vau parlar de la publicitat, us passo aquest vídeo amb anuncis polèmics que no s’emeten per televisió. Mireu-lo i digueu si les afirmacions que hi ha a continuació són certes o falses:

 

1. El reportatge defensa la creativitat dels publicitaris.
2. La normativa vigent sobre publicitat és molt estricta.
3. En alguns casos aquesta censura de què parla el reportatge beneficia les marques.
4. La campanya del desodorant Axe, segons la publicista, no és sexista.
5. Amb l’espot d’Amena el col·lectius de nans es va ofendre i va demanar retirar l’anunci.
6. Campanyes com la de l’FNAC van ser retirades perquè feien apologia de la violència sexista.
7. El publicista creu que en la nostra societat se’n fa un gra massa i que no caldria que ens ofenguéssim tant.
8. El creatiu creu que en tota publicitat és necessari que hi hagi humor.

9. Els límits de la legislació no són cap obstacle per als creatius.