Un film (novel·la) o De foc i de sang (contes), de Víctor Català (Caterina Albert)

Sinopsi Un film (3.000 metres):

Nonat Ventura, fill bord abandonat a l’Hospici, en surt amb l’ambició de reparar el greuge que li ha fet el Destí. Com que les vies legals duen totes al cul-de-sac de la pobresa, decideix abandonar Girona i l’ofici de serraller per convertir-se en un lladre —però no pas un lladre qualsevol, sinó el més famós i refinat de Barcelona, el més admirat de tothom, el Senyoret. A través de la seva vida, és la gran ciutat convulsa i tota la seva fauna que Víctor Català fa espurnejar davant dels nostres ulls, passejant per totes les cantonades i entrant a totes les porteries com el califa de les Mil i una nits. Al seu pas atrapem les converses del proxeneta amb la puta, de la muller amb el marit, del solter amb el coixí, de l’assassí amb la víctima…Un film (3.000 metres) és una obra única. La fascinació pels baixos fons que ha produït a França un Balzac o un Hugo, a Catalunya produeix aquesta novel·la contemporània del cine mut. És tota l’energia viva de la belle époque i tota la gràcia salada de Caterina Albert que sonen en aquestes pàgines, veritable tresor enterrat de la literatura catalana. Desenterra’l, lector: la crítica la condemnava per anacrònica i és una meravella que està fora del temps.

Article sobre Un film: http://www.llegirencasdincendi.cat/2015/04/un-film-3000-metres-nomes-una-pel%C2%B7licula/

Sinopsi De foc i de sang:

Aquesta antologia ofereix un recorregut de cap a cap de l’obra de Víctor Català i plasma l’extraordinària varietat del seu univers, des de Drames rurals fins a Jubileu. Encapçalats pel monòleg La infanticida, els nou contes d’aquest volum tenen la força, la veritat humana i la virtuositat de les obres mestres. Amb un postfaci de Lluïsa Julià.

Article sobre De foc i de sang: https://blocs.mesvilaweb.cat/enbapa59/?p=269200

APRENDRE A PARLAR AMB LES PLANTES, de Marta Orriols

Sinopsi:

La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l’endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l’instint de supervivència. Desorientada, s’haurà d’enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida. 

Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d’una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d’enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.  

Entrevista a l’autora.  

Cafè amb lletres: 23 de maig. Biblioteca Central de Cerdanyola, 19.30 h.

PER TENIR CASA CAL GUANYAR LA GUERRA, de Joan Margarit

La infantesa, adolescència i primera joventut d’algú que busca la veritat sense treva.

Sinopsi:

Joan Margarit, que ha complert 80 anys aquest mes de maig, fa unes memòries d’infantesa
que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no
es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia, ni el preocupa gens quedar bé, sinó que es capbussa
de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina
manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.

Joan Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d’una anècdota
personal un símbol universal. La intenció d’aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en
una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable. A la coberta, el lector veurà el nen
Margarit en un balcó de Girona; també va viure a Sanaüja, a Rubí, a Figueres, a Barcelona, a
Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife, d’on
anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més
els seus poemes.

Llegeix-ne un FRAGMENT.

Cafè amb lletres: 14 de març. Biblioteca Central de Cerdanyola, 19.30 h.

PERMAGEL, d’Eva Baltasar

Sinopsi:

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

Entrevista a l’autora del Premi llibreter 2018: https://www.youtube.com/watch?v=dxbQhFRTc2g

Cafè amb lletres: 21 de febrer. Biblioteca Central de Cerdanyola, 19.30 h.

EL PIRATA DE CALA MORISCA, de David Martí

Sinopsi:

Les aventures d’un jove pescador de Sitges  enamorat del mar.

Any 1779. A l’Amat Vidal, un jove pescador de Sitges enamorat del mar, li canvia la vida el descobriment d’un gran secret familiar i l’entrega a traïció de la seva estimada Vinyet a Lord Templeton, un noble anglès, per saldar un gran deute familiar. Empès per la fortuna i el destí, acabarà enrolat en un vaixell pirata, on viurà aventures extraordinàries més enllà de l’oceà Atlàntic i descobrirà l’autèntic valor de l’amistat, el coratge, la fortuna i l’amor verdader que el va marcar per sempre en un bell indret de la seva infància: cala Morisca.

«La primera vegada que l’Amat va agafar el timó de la Hurricane
es va sentir el rei del món. La goleta navegava com una fletxa
cap a Cuba, i el noi cridava i reia sense parar en notar tot aquell vent
a la cara, que el feia sentir més viu que mai. El pescador per uns instants
es va arribar a creure que la goleta era un animal viu que, a les
seves mans, volava per damunt del mar en direcció a noves aventures».

Llegeix-ne un FRAGMENT

Cafè amb lletres: 24 de gener. Biblioteca Central de Cerdanyola, 19.30 h.

LES POSSESSIONS, de Llucia Ramis

SINOPSI:

3r Premi Llibres Anagrama

Aquest és un relat de fantasmes. Una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un udol. La narradora de Les possessions vola de Barcelona a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. Són dies incòmodes, de converses amb un pare de sobte desconegut, una mare que actua com si res, i un antic amant i mentor. Aquestes trobades reobren velles ferides i transporten la protagonista al centre de la història familiar, marcada per un succés ocorregut a Madrid l’any 1993: implicat en martingales econòmiques i veient-se abocat a la ruïna, l’empresari Benito Vasconcelos, exsoci del seu avi, assassina la dona i el fill i posteriorment se suïcida.

Entre l’elegia, la crònica i el thriller, Llucia Ramis ha escrit una novel·la de múltiples capes que es descabdellen amb lleugeresa i profunditat alhora. Una indagació personalíssima i valenta en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que duri per sempre. Ni tan sols les cases on vam ser feliços, perquè créixer consisteix a no tenir un lloc on tornar.

ENTREVISTA A L’AUTORA AL PROGRAMA TOT EL TEMPS DEL MÓN:

https://www.youtube.com/watch?v=NOOMEoofqyc

ARTICLE SOBRE EL LLIBRE:

https://www.catorze.cat/noticia/9616/llucia/ramis/som/anem/perdent

https://elmon.cat/totcerdanyola/cultura/llucia-ramis-sovint-allo-mateix-que-ha-fet-felic-acaba-esdevenint-carrega

 

UN AMOR, d’Alejandro Palomas

Una lliçó de vida, d’amor i de supervivència a l’abast de pocs.
Un amor no és simplement la història d’un amor. És més, molt més que això: és, en essència, la història de l’Amor a través de la mirada d’una dona excepcional.

SINOPSI:

L’únic anhel de l’Amàlia, una dona entranyable de més de setanta anys, albina, despistada i amb un ús del llenguatge una mica peculiar, és vetllar, «costi el que costi», per la felicitat de les seves dues filles, la  Sílvia i l’Emma, i especialment per la d’en Fer, el menor dels tres germans. Al reduït univers familiar se suma la tieta Inés, absent de la vida de la seva gran amiga Amàlia des que aquesta va decidir divorciar-se i que, ara vídua, ha tornat per quedar-se.

Per imperatius burocràtics, la boda de l’Emma coincideix al calendari amb l’aniversari de l’Amàlia. Sense cap més opció, tots cinc decideixen celebrar les noces al matí i traslladar-se després a una casa de turisme rural per passar-hi el cap de setmana. Però la nit anterior, una funesta coincidència cau com
una bomba sobre el mapa familiar i ho esquerda tot.

En l’intent de protegir la fràgil salut de l’Amàlia, fills i amiga acorden ocultar-li la notícia, cosa que destrena una cascada d’emocions que, embastant el drama, la tendresa i l’humor a parts iguals, ens mostra com, quan crèiem haver-ho vist tot, una mare encara és capaç de sorprendre’ns.

Una lliçó de vida, d’amor i de supervivència a l’abast de pocs.
Un amor no és simplement la història d’un amor. És més, molt més que això: és, en essència, la història de l’Amor a través de la mirada d’una dona excepcional.

SI VOLEU LLEGIR EL PRIMER CAPÍTOL:

https://static0grup62cat.cdnstatics.com/libros_contenido_extra/38/37319_Un_amor_CAT.pdf

ARTICLES I ENTREVISTES A L’AUTOR SOBRE LA NOVEL·LA:

https://cat.elpais.com/cat/2018/01/06/cultura/1515262776_573317.html

https://llegim.ara.cat/entrevistes/ALEJANDROPALOMAS-meva-manera-dencaixar-encaixant-hi_0_2018798111.html

ACTE DE VIOLÈNCIA, de Manuel de Pedrolo

SINOPSI:

«És molt senzill: quedeu-vos tots a casa.» Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar tota una ciutat.  Els carrers es buiden. La paràlisi s’estén. Gairebé ningú no va a treballar. El transport, les botigues i les fàbriques cessen les activitats. Un alçament col·lectiu sembla possible sense vessament de sang.

Narrada amb la força i l’astúcia d’una de les veus cabdals de la literatura catalana del segle XX, Acte de violència ens situa davant d’un poderós interrogant: què passaria si suméssim forces en una vaga col·lectiva i indefinida? La resposta és un dels llibres més representatius i celebrats de Manuel de Pedrolo. Una novel·la en què aquest aspirant a utopies ens parla de resistència i opressió, de solidaritat i violència, d’implicació i indiferència. Un autèntic clàssic escrit en ple franquisme, guanyador de la primera edició del premi Prudenci Bertrana i censurat fins a la mort del dictador. Però que continua sent d’una esfereïdora actualitat.

 

CRÍTIQUES:

https://www.nuvol.com/critica/manuel-de-pedrolo-acte-de-violencia/

ENTREVISTA A MANUEL DE PEDROLO AL PROGRAMA VOSTÈ PREGUNTA:

FUNDACIÓ PEDROLO:

http://www.fundaciopedrolo.cat/

Cançó de Cesk Freixas escrita a partir del llibre Acte de violència:

https://www.viasona.cat/grup/cesk-freixas/tocats-pel-foc/acte-de-violencia

LA FADA NEGRA, de Xavier Theros

Aquí trobareu informació sobre el llibre La fada negra, de Xavier Theros.

Ediciones Destino (448 pàg.)              

Barcelona, 1843. Una nit d’estiu, un nen apareix degollat en un fumador d’opi. En Llàtzer Llampades, un capità de vaixell expulsat de la marina mercant, a qui un tràgic naufragi ha marcat per sempre, es converteix en policia empès per les circumstàncies. El país viu la minoria d’edat de la reina Isabel II. Governa el seu regent, l’odiat general Espartero. A la ciutat, bruta i claustrofòbica, plena de barricades i fantasmes i asfixiada per les muralles, està a punt d’esclatar la revolució. Per reprimir-la, l’exèrcit es prepara per a un llarg i brutal bombardeig que durarà tres mesos.

Sota les bombes, enmig del setge militar i només consolat per la seva ardent amant, el capità Llampades haurà d’esbrinar qui és el misteriós assassí de les criatures.

La fada negra és una novel·la ambientada en una Barcelona convulsa que ens ofereix un relat ple de passions i intrigues amb una força narrativa insòlita, sorprenent i captivadora.

Aquí podeu llegir el primer capítol de La fada negra.

Més informació sobre el llibre:

https://www.vilaweb.cat/noticies/xavier-theros-guanya-el-premi-josep-pla-amb-la-fada-negra/

 

EL CAMÍ DE LES AIGÜES, de Carme Martí

El camí de les aigües, de Carme Martí:

Editorial Amsterdam  (560 pàg.)

La novel·la ‘El camí de les aigües’ narra les vivències de Maria Badia, una cuinera de l’Espluga de Francolí que manté una lluita constant per superar les adversitats del segle XX. La Maria anota les seves receptes en un quadern i és precisament a través d’aquest que es reviu la seva capacitat per tirar endavant amb un somriure.

L’escriptora Carme Martí, autora de l’exitosa novel·la ‘Un cel de plom’, dedicada a la vida de Neus Català, explica els fets des de l’actualitat, a partir de la mirada de Laura, una noia que busca desesperadament recuperar el seu control emocional mitjançant l’escriptura. La noia només troba un cert refugi en les trobades amb un jove veí i les visites a la seva àvia, a qui llegeix la història de la Maria Badia, una història que la deixa sense paraules i la remou ben endins. L’obra, cuinada a foc lent durant cinc anys, es converteix en un homenatge a les vides de les nostres àvies.

Aquí podeu fer un tastet del llibre:

https://issuu.com/arallibres/docs/1es_p__gines_cami_aig__es

La pàgina web del llibre:

https://camidelesaigues.com/