Categoria: General

Aquests dies hem fet corregit els deures: exercicis 17 i 20 de la unitat 11 i 3 de la unitat 12 de Teide.

Després hem repassat la perifrasi de probabilitat (deure+infinitiu) amb l’exercici 13 de la pàg. 165 de Teide i a continuació el canvi de preposicions davant d’infinitiu (ex. 14 de la mateixa pàgina).

A més, hem vist el significat del vocabulari de l’exercici 26 de la pàg. 155 (cabal-cabdal, assenyalar-senyalar, etc) i l’hem practicat.

També, amb el grup del vespre hem estudiat l’ortografia de la g i la j i n’hem vist les excepcions (quan la jota va seguida d’una e). Per practicar aquestes grafies heu de fer per deures els exercicis 1 al 5 de les pàg. 70, 71 i 72 del llibre El català escrit. Repasseu-ne la teoria que trobeu mentre els feu.

Amb el grup del matí, en canvi, hem fet un dictat. El proper dia intercanviarem activitats (matí g/j i vespre dictat).

Per deures teniu l’exercici 21 de la pàg. 153 (la coma). Us he enviat les solucions a l’exercici per correu electrònic.

Recordeu els qui encara no heu entregat l’article d’opinió sobre l’incivisme de fer-ho el proper dia.

 

Dimarts vam fer l’exercici d’expressió oral sobre la velocitat a les autopistes i el malbaratament dels aliments. El temps que vau dedicar a fer l’exposició era l’adequat i les preguntes del públic les vau respondre molt bé. Dijous, després de visitar la parada de Sant Jordi,  vam comentar els errors. Aquí en teniu la correcció.

Vam acabar la classe fent exercicis de precisió lèxica. Acabeu la resta per deures. Els podeu trobar aquí. (solucionari)

I acabo amb un dubte de la classe d’ahir sobre les possibles traduccions del refrany del castellà del dicho al hecho hay mucho trecho:

Del que diu al que fa hi ha un gran tret;
Una cosa és dir i l’altra és fer;
Aviat és dit (o es diu aviat).
De prometre a complir hi ha molt a dir.

Avui hem corregit l’exercici dels sinònims al grup del vespre (ex. 13, pàg. 150). Després hem comentat els connectors de l’exercici 14 per formar frases subordinades. L’altre dia vam veure quan utilitzem perquè i doncs, i avui hem acabat de veure i practicar (ex. 16 de la pàg. 151 de Teide) els connectors que introdueixen causa i els que introdueixen conseqüència (en teniu un llistat al marge de la pàgina 151 del llibre de Teide). De deures teniu l’exercici 17.

Tot seguit hem vist la diferència entre perquè, per què i per a què (teniu la teoria a la pàg. 152 de Teide) i ho hem practicat amb l’ex. 19 de la mateixa pàgina.

Per acabar, hem estudiat la teoria de l’ús de la coma a  través d’unes frases. Per deures teniu l’exercici 20 de la pàg. 152.

A part d’això, per al dimecres/dijous heu de fer un article d’opinió sobre els comporatments incívics en general o bé sobre un en particular (en teniu uns quants a l’exercici 1, pàg. 144).

A la classe de dimarts vam corregir els exercicis de precisió lèxica. Vam veure alguns casos més conflictius com conseqüentment i consegüentment, assenyalar i senyalar, ser o estar en espressions de lloc, mig o mitjà, bolcar i abocar i l’ús d’anar i venir. També vam veure les diferències entre depenent i dependent. He trobat aquests altres exemples que són més clars:

Depenent (gerundi de dependre) s’utilitza en els casos en què es pot substituir per segons o segons que:

Depenent de la manera com estructurem la feina, els resultats seran més bons o més dolents.
El màster s’impartirà depenent que hi hagi prou inscripcions.

Dependent és un adjectiu que significa ‘que depèn d’algú o d’alguna cosa’:

En Xavier sempre ha estat una persona dependent de la gent del seu entorn.
Aquest generador elèctric és dependent del que hi ha instal·lat a l’exterior de l’edifici.

Per tant, a la frase de l’exercici seria un projecte dependent de la comissió… fa d’adjectiu.

A la classe de dijous també vam llegir els articles I si eliminem els accents de Toni Soler i Jo no som filòleg (i en Toni Soler tampoc). Després vam analitzar-ne els arguments.

Per acabar, vam parlar de la prova d’expressió oral que farem el proper dimarts.

Us passo, per a qui tingui curiositat, l’especial que el diari Ara va publicar diumenge passat: Per un català del segle XXI.

Avui hem fet les exposicions orals i hem comentat bàsicament els errors (però també cal dir que totes les exposicions han estat interessants i, a més, en molts casos heu tingut en compte les estratègies per iniciar xerrades que vam veure a la pàg. 137).

També hem fet amb el grup del vespre l’exercici 12 de la pàg. 149 sobre sinonímia, i de deures teniu el 13 (amb el grup del matí l’hem corregit).

Per acabar hem vist quan utilitzar perquè (introdueix causa o motiu) i quan doncs (per introduir conseqüència).

De deures teniu la unitat 20 del llibre El català escrit.

10 reptes per demostrar els vostres coneixements:

http://participacio.ara.cat/testcatala/

Aquesta setmana hem practicat l’expressió oral. Hem fet una taula rodona sobre les energies renovables. Dimarts vam començar llegint els textos de les pàg. 146 i 147 del llibre. Tenint en compte els consells per preparar una intervenció oral (pàg. 145), vam fer els grups i vam preparar les preguntes per fer als companys.

Dijous vam fer la taula rodona. I mai un assaig de prova oral havia estat tan divertit! Ho vau fer molt bé. A continuació teniu una llista dels punts forts de les vostres intervencions:

– Presentar-se i explicar quin rol teniu ( Sóc membre de la comissió d’energies…) i agrair l’assistència al públic.

– Començar fent preguntes retòriques al públic per cridar l’atenció i crear expectació: Quins residus produïm? Sabeu d’on surten? Per què hi insisteixo?

– Explicar clarament les dades i les estadístiques que serveixen per defensar un argument.

– Argumentar fent servir exemples clars i propers a l’auditori: Quanta energia es necessita per engegar l’AVE? i una fàbrica?

– Contraargumentar creant un efecte que ens ajudi a defensar la nostra tesi. Fixeu-vos que els connectors poden fer que la primera frase convenci més que la segona:

Tot i que s’ha dit que un dels inconvenients de l’energia eòlica és que produeix la mort de les aus, ja hi ha estudis que diuen que s’acaben acostumant als aerogeneradors i per tant baixa el nombre de morts.

Un dels inconvenients de l’energia eòlica és que hi ha hagut morts d’aus perquè xoquen contra els aerogeneradors. Hi ha estudis que diuen que s’hi poden acabar acostumant.

– Marcar adequadament les transicions entre cada argumentació: és important esmentar, un cop tenim clar tot això…, com he dit anteriorment.., tornant al que deia el company…

– Concloure també amb preguntes retòriques al públic.

Finalment, vau resoldre molt bé les preguntes que us feien els companys. Recordeu que és important respondre amb seguretat (M’agrada que em faci aquesta pregunta!) i dient alguna cosa que convenci fàcilment l’auditori.

Tot seguit teniu una selecció de les incorreccions que vau dir, tant dimarts com dijous:

1. Les morts que hi han hagut.
2. Si n’hi ha unes condicions adequades…
3. Si no tenen en compte que n’hi ha les aspes…
4. Primer de tot, vull agrair-vos que hagueu vingut.
5. I per què hi insisteixo tant en ella (energia solar)?
6. En quant a…
7. A nivell familiar, a nivell mundial, a nivell industrial… En l’àmbit familar, mundialment…
8. El propi  mateix residu ja crea energia.
9. Les  Els avantatges…
10. Hi haurà energia solar fins que la humanitat desapareixi desaparegui.
11. De sol en tenim per / per a tot Catalunya. (Està bé tant per com per a, depèn el sentit. Però en els dos casos, tot és invariable davant d’un topònim.)
12. L’energia solar té poc recolzament suport polític.
13. És un riu que té poc cabdal cabal.
14. Han decidit que no construiran una presa al congost de Mont-rebei. (Feu clic i podreu escoltar un vídeo en el qual sentireu com pronuncien la parala amb essa sonora).

Per deures, feu els exercicis de precisió lèxica.

Després del comentari dels deures que hi havia, hem vist alguna pista per saber quan escriure c o q. Per deures hi ha la unitat 10, pàg. 60 i 61, del llibre El català escrit.

A continuació us heu posat per grups per preparar una exposició oral amb la qual es pretén instruir i aconsellar un grup de pares i mares sobre temes d’interès en l’educació dels fills i la vida familiar (pàg. 132-133). El proper dia es faran les 6 exposicions. Nota: Els grups ja estan muntats i repartides les feines. Per tant, si algú no ha pogut venir a classe, sentireu 2 exposicions i haureu de resumir el que es digui i fer-hi alguna pregunta. Així també practicareu l’oral.

Per acabar, hem vist alguns recursos per a iniciar una exposició oral amb l’exercici 9, de la pàg. 137 de Teide.

Altres deures per al grup del matí: Unitat 20 del llibre El català escrit (demostratius i possessius) i exercici 13 de la pàg. 150 de Teide (sinònims). Nota: el 12 ja l’hem fet a classe.

Dimarts porteu una foto d’una festa popular. Entre tots intentarem endevinar les informacions següents:

– On se celebra?
– A quina època de l’any té lloc?
– Per què se celebra?
– En què consisteix?
– Es menja algun plat especial?

Com a exemple, dijous passat vaig portar aquesta foto:

És la Fia-Faia. Se celebra als pobles de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, a l’Alt Berguedà, cada 24 de desembre (vigília de Nadal).

És una festa d’origen precristià i servia, segurament, per celebrar el solstici d’hivern. El dia 24 de desembre, quan es fa fosc, s’encenen dues fogueres dalt d’un turó, una a Bagà i l’altra a Sant Julià. Des d’allà, es porten les ‘faies’ enceses (unes torxes)  fins al centre de cada poble. La cua de fallaires baixen muntanya avall al ritme de la música. El nom ‘faia‘ prové de pronunciar ‘falla‘ amb una i, fenomen típic del català d’aquella zona.

Un cop a la plaça del poble, es reben els fallaires i la gent es passa les faies, salta i balla fent una rotllana. Al final de la festa hi ha el costum de menjar coca amb allioli de codony.