Després de veure diferents tipus de sortides o viatges (exercici 1) i vocabulari específic sobre el tema, ja podeu dissenyar un itinerari que considereu interessant (exercici 2 del llibre). Haureu de posar-li un nom, comentar els indrets que es poden visitar i si el recomaneu a un tipus de públic concret. Heu d’escriure sobre un lloc que conegueu perquè potser algú us en demanarà més informació.
Etiqueta: Anem de viatge?
La trementina
El procés original d’elaboració de la trementina comença amb l’extracció de la resina del pi roig. Aquesta, un cop purificada, està llesta per utilitzar. El seu aspecte, quan és fred, és sòlid, cristal·lí i brunenc.
La composició que se’n coneix és la d’una trementina reelaborada a partir de les matèries primeres comprades a les drogueries (pega grega) i a les farmàcies, que es diu ‘essència de trementina’.
Òscar Vieira
El camí dels Bons Homes
Hola, companys, sóc la Roser Tosquella i la meva proposta és fer un petit comentari sobre el Santuari de Queralt i el castell de Montsegur. Són els indrets d’inici i final, del camí dels Bons Homes, i tenen un elevat valor històric, cultural i simbòlic.El santuari de Queralt és el principal centre de devoció de la comarca del Berguedà. Es troba emplaçat gairebé al cim de la serra de Queralt a 1.120 metres d’altitud, és un excel·lent mirador i els dies clars la visibilitat abasta una bona part de Catalunya. El santuari fou construït al segle XIV i renovat al XVIII. Al seu interior s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt, del segle XIV. Annex al santuari hi ha un antic hostal, que havia funcionat com a restaurant.
El castell de Montsegur està emplaçat al cim d’un escarpat turó, a 1.207 metres d’altitud. Aquest castell conjumina la història, els misteris i les llegendes sobre la religió càtar. Fou l’últim bastió d’aquesta Església, considerada heretge per Roma, i caigué l’any 1244 després de deu mesos de bloqueig i setge per part de més de sis mil homes. Dos-cents càtars foren cremats a la foguera, al Pla dels Cremats, en no abjurarde la seva fe. Avui en dia, els vestigis que resten són del castell construït a finals del segle XIII pels vencedors, representa el signe que guia el peregrí cap a l’indret de la religió perduda, cap a l’últim cim que dóna significat a tota recerca en terra càtara. 
Zarautz, entre la muntanya i el mar
 |
| Zarautz |
Sortim a primera hora direcció Zarautz, famosa població del nord de la península,concretament a Euskadi,a uns deu kilòmetres de Sant Sebastià.
Zarautz és famosa per la seva varietat gastronòmica,així com per les seves onades,tan importants per a l’esport rei de la comunitat,el surf. A Zarautz s’hi fan cada any diversos campionats d’aquesta modalitat.
Però abans d’arribar-hi podem fer alguna aturada pels pobles que ens anirem trobant.
Pamplona, famosa pels San Fermines, és un d’aquests llocs d’aturada obligatòria.
Ens reservem temps lliure per recórrer el casc antic d’Iruña,(Pamplona en euskera) on destaquen les seves places porticades, Plaça Consistorial i Plaça del Castell, i també
Ens reservem temps lliure per recórrer el casc antic d’Iruña,(Pamplona en euskera) on destaquen les seves places porticades, Plaça Consistorial i Plaça del Castell, i també
la seva catedral, els carrers Estafeta i San Nicolás, on hi ha els millors bars de “tapeo” de la ciutat.. Seguirem la ruta fins arribar a Zarauz, població típica de la costa basca.
Farem nit a l’hostal Txikipolit situat ben al centre d’aquesta població,i del qual destaquen els seus plats tipics de la gastronomia basca,així com el preu que ens fan.
Durant la tarda podem aprofitar per visitar el poble, els seus monuments, la seva meravellosa platja o deixar-nos caure pel restaurant del famós cuiner Karlos Arguiñano. Els mès agosarats podran fer l’intent de pujar damunt d’una taula de surf. Només cal llogarla a la botiga del centre del passeig maritim, Pukas, on també ens deixaran el neoprè. No cal dir que la temperatura de l’aigua a la costa nord no és la mateixa que al mediterrani.
Per acabar auquesta tarda ens donarem un premi als diferents bars o tasques del centre de Zarautz, on tastarem els pinxos que fan amb milers de sabors cantàbrics i, com no, tot això regat amb un bon xacolí.
L’endemà ens llevem d’hora, per poder aprofitar el matí i visitar la ciutat de Sant Sebastià,que es troba a uns deu kilòmetres de Zarautz.
 |
| Sant Sebastià |
A Sant Sebastià o Donostia, com la coneixen els bascos, podem visitar la Platja de la Concha, Monte Igueldo, des d’on es podrà gaudir d’una meravellosa vista de la
Badia i la ciutat, plena d’edificis luxosos, senyorials, ponts i de bonics passeigs ajardinats.
En destaquem el barri pesquer, davant mateix del Kursaal, espai on es celebra el festival internacional de cinema. Aquest barri és famós pels seus restaurants i tasques on es donen cita els ciutadants de Donosti, aquí podrem gaudir d’una gran varietat de pinxos com també de botigues per comprar algun record de la ciutat.
 |
| Sant Sebastià |
Portem dos dies al País Basc, i com que no tenim gaire més temps aprofitem l’ultima hora del dia per sortir cap a Astúries, segon punt d’aquest viatge de dos dies al País Basc.
Toni Barbero
Poblats ibèrics
 |
| Poblat de Ca n’Olivé |
Moltes vegades tenim a prop de casa les restes de poblats ibèrics d’altres èpoques, com és el cas de Ca n’Olivé, un poblat ibèric que es troba a Cerdanyola i que va ser ocupat des del segle VI aC fins al segle I aC.
És un poblat de grans dimensions que està situat a la Serra de Collserola, des d’on es domina tota la plana del Vallès, el que feia que fos un lloc de gran importància estratègica per poder defensar-se dels atacs enemics. S’hi conserven restes de construccions de les diferents fases del món ibèric, i s’han localitzat catorze cambres, cinc sitges i un abocador de brossa.
La seva existència es va descobrir l’any 1919 però no es va comneçar a estudiar fins als anys 50, encara que es va aturar fins que l’any 1987 es va crear el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, el CRAC, que va donar l’empenta definitiva per al seu estudi, i que prepara jornades, cursos i conferències sobre el tema.
Actualment es pot visitar tots els diumenges de les 11 al es 14 h, i l’entrades és gratuïta. I per gaudir més de la visita us recomanem les visites guiades, i també teatralitzades. A més sempre hi ha activitats infantils i familiars.
 |
| Poblat de Puig Castellar |
Com que la visita és sols per un dia, no us farà falta buscar allotjament per la zona, si no és que voleu visitar l’altre poblat ibèric, Puig Castellar, que es troba a Santa Coloma de Gramenet, al cim d’un turó del parc de la serralada de Marina, i el Museu Torre Balldovina, on podeu veure una gran quantitat dels objectes trobats a les excavacions.
I per menjar no us preocupeu, ja que hi ha molts restaurants de menjar casolà on degustar des del pa amb tomàquet amb bons embotits fins a plats més elaborats amb productes de la terra.
Gaudiu aprenent com vivien els nostres avantpassats.
Montse Villar i Santacreu
La Fageda d’en Jordà
La regió volcànica de la Garrotxa és el paisatge volcànic més important i un dels més interessant d’Europa.
De la trentena de volcans que té, els dos més coneguts són el Croscat i el Santa Margarita.
 |
| SANTA MARGARIDA |
Un trenet ecològic ens permet fer una visita pels cons volcànics i gaudir de la grandària del Croscat i veure el cràter obert en forma de ferradura i la forma regular del Santa Margarita amb la seva peculiaritat: una ermita romànica dins, al fons del seu cràter.
 |
| CROSCAT |
El paisatge de la Fageda ha inspirat a molts artistes, com Joan Maragall:
LA FAGEDA D’EN JORDÀ
Saps on és la fageda d’en Jorda?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar,
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquel lloc profund
i no pensa en sortir,o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall (1860-1911)
Aquest viatge no només us ompliria els sentits sinó també
l’esperit.
l’esperit.
Juani Torio
La Fageda d’en Jordà
Ara que estem a la tardor, i abans que arribi el fred de debò, és el moment idoni per a gaudir de la natura. La proposta que us faig és fer una excursió a la Fageda d’en Jordà, a la comarca de la Garrotxa.
La Fageda d’en Jordà és un bosc espès de alts faigs i és una reserva natural del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La frondositat dels arbres, la humitat i els colors de les fulles donen al bosc un ambient molt especial en aquesta època de l’any.Arribar-hi és molt fàcil. Al quilòmetre quatre de la carretera GI-524 d’Olot a Santa Pau es troba l’àrea de Can Serra, lloc d’entrada a la Fageda, on està situat l’aparcament i l’oficina d’informació.
La Fageda disposa de diferents recorreguts senyalitzats i així podeu fer des d’una tranquil·la i curta passejada pel bosc fins a caminades més aventureres si voleu visitar els volcans propers (Croscat, Santa Margarida, Roca Negra…), o la població de Santa Pau amb el seu nucli antic medieval.
Per dinar tant podeu portar-vos uns entrepans a la motxilla com anar a qualsevol dels restaurants de la zona com Can Xel o Els Ossos.
Estic segur que podeu passar un bon dia, i sobretot no us oblideu la màquina fotogràfica!
Miquel Ortega
La Garrotxa
SANTA PAU
Us ha agradat el passeig que us ha proposat el meu company Miquel? Meravellós, sense dubte.
Ara toca agafar forces, és per això què us oferim fer un bon àpat al Poble de Santa Pau. No és per casualitat que hem escollit aquest poble. Santa Pau és famosa pels seus fesols, no podem marxar de la zona sense tastar-los, com tampoc hi poden faltar els embotits, la mel, les farinetes de fajol i els iogurts de la Fageda.
Hem pensat que un bon lloc per fer el dinar seria el restaurant Cal Sastre. Aquest restaurant està situat al bell mig del nucli antic, a la Placeta dels Balls, sota els porxos i davant del Castell. Un espai idoni per a un dinar idoni.
Un cop dinats farem una bona passejada per tal de fer baixar el menjar. Caminarem pels carrers estrets i irregulars, entre les muralles, plens de cases adossades típiques d’una vila medieval com és Santa Pau.
Ens aproparem al castell dels barons de Santa Pau, construcció datada de mitjans del segle XIII i situada sobre un turó als peus de la serra de Finestres.
Acte seguit faríem un cop d’ull a l’església de Santa Maria, d’estil gòtic amb un imponent campanar, construïda a mitjans del segle XIII.
Per últim acabaríem aquesta part de l’itinerari a la Plaça Major o Firal dels Bous (Firal dels Bous ve del fet que antigament era el lloc on se celebraven els mercats i fires de la vila), una plaça porxada d’arcs irregulars disposada a l’entorn del castell.
És des d’aquest punt que partiríem cap a l’última part del nostre recorregut i que us explicarà la meva companya Juani.
Carmen Suárez
