Dit i fet
En català,
Quan ens esforcem al màxim per aconseguir una cosa diem que fem mans i mànigues.
Quan no ens agrada allò que ens diuen fem com si sentíssim ploure o ens fem els sords o fem l’orni.
Quan molestem algú per evitar que se’n surti, li fem la llesca o li fem la guitza.
Quan anem molt mudats i cofois fem patxoca.
Quan ajudem algú li fem costat.
Quan no veiem una cosa clara diem que fa pudor de socarrim.
Quan hem de resumir alguna cosa ràpidament en fem cinc cèntims.
Quan ens sobreposem a una adversitat fem el cor fort.
Quan dissimulem fem els ulls grossos.
Quan tenim relació amb alguna persona ens hi fem.
Quan alguna cosa ja ens va bé diem que fa el fet o que ens fa el pes.
I per acabar, moltes expressions que en castellà es construeixen amb el verb donar, en català ho fan amb el verb fer: fer un petó/una abraçada (dar un beso/un abrazo), fer una encaixada (dar un apretón de manos), fer llàstima (dar lástima); fer fàstic (dar asco), fer classes (dar clases), fer la impressió (dar la impresión)…
Fet i fet, millor fer que no desfer!
