Arxiu per juliol, 2014

  • Mateix no és pronom

    Bandera d'AndorraAvui volem comentar un ús que infla les pàgines dels textos formals i que, a banda d’incorrecte, porta més problemes que avantatges perquè complica la frase. Ens referim a l’ús de mateix com a  pronom:

    Sovint les màquines s’espatllen pel mal ús que fem *de les mateixes; és a dir, sovint les màquines s’espatllen pel mal ús que en fem.

    (parlant d’ingressos) … i canalitzaria una part dels mateixos a Andorra; és a dir, en canalitzaria una part a Andorra.

    (parlant d’una escola) … els professors que imparteixen classe *en la mateixa; és a dir, els professors que hi imparteixen classe.

    (parlant d’una comissió) …els membres *de la mateixa tenen veu i vot; és a dir, els seus membres tenen veu i vot.

    De vegades, l’ús del mateix embolica que fa fort (exemple real):

    …permet presentar-se al concurs posterior al curs i a *la realització de mateix; és a dir, permet presentar-se al curs i, després, fer el concurs o a l’inrevés?

    Aquest mal ús pronominal també s’estén als demostratius:

    (parlant del noi) …es van referir *a aquest amb elogis; és a dir, s’hi van referir amb elogis.

    Per tant, davant aquests casos us aconsellem l’ús dels pronoms febles, si cal dels possessius (sempre que siguin necessaris) i, fins i tot, repetir-hi l’element de referència o recórrer a la puntuació.

     

     

    Article complet

  • Ni *apurats, ni *agobiats

    amoïnatAvui us presentem una relació de mots i expressions col·loquials en què solem adoptar/adaptar les formes castellanes, en lloc de triar les genuïnes catalanes. Recordeu que les traduccions no són mai literals, que sempre cal pensar abans: Com ho diríem en català?

     

     

    *Agobiat: Atabalat, estressat, aclaparat, angoixat, atribolat, amoïnat, esgotat…  També, no em donis més la llauna, ets un pesat!

    *Apoltronar-se: endropir-se, escarxofar-se, fer el ronsa… També, els càrrecs s’aferren al càrrec i no hi ha manera de fer-los-en baixar.

    *Apurat: Escurat, exhaurit, aclaparat, amoïnat… També, estic en una situació compromesa, m’hauries de donar un cop de mà.

    *Cabrejar-se: emprenyar-se, empipar-se, irritar-se, enrabiar-se…  També va agafar una emprenyada monumental! Sí, que s’accepta, però, el substantiu cabró.

    *Donar-se-li bé a algú alguna cosa: Anar-li bé, ser el seu fort, saber-ne, fer per a algú, tenir-hi la mà trencada… Els idiomes no són el meu fort, però les socials em van molt bé.

    * Donar per sentat: donar per fet,  donar per descomptat, donar per suposat, pujar-hi de peus… També, posaria la mà al foc que hi ha marro en tot això.

    *En sèrio: de debò, seriosament… També, no fotis que t’ha tocat la grossa?

    * Maranya: Brega, desgavell, embull, embolic… També, sempre enreda les coses, és un busca-raons.

    * Menys mal: Encara sort, encara gràcies, encara rai… Es va clavar una trompada que encara gràcies que només s’ha trencat el fèmur.

    * Ni molt menys: ni de broma, ni parlar-ne, ni de bon tros… També, no t’hi penso acompanyar, només faltaria aquesta!

    * Sentar-li bé a algú alguna cosa: Posar-se-li ve, fer per a ell, escaure’s, adir-s’hi. Tinc l’estómac regirat, no se m’ha posat bé el dinar.

    * Ser més del mateix: sant tornem-hi, ser la cançó de l’enfadós, ser el mateix de sempre… També, si no vols brou, tres tasses.

    * Suar-me-la: Tant se me’n fot, me la bufa, ser igual alguna cosa, no donar-hi importància, tant me fa… També, ara com ara, tant em fa si em truca o no.

    * Timar: estafar, enganyar, ensarronar…. També, no te’n refiïs gens, que t’aixecarà la camisa.

    * Xapussero: barroer, potiner, sapastre… També, quin bunyol, nano!

    * Xivato: bocamoll, bocafluix, fluix de llengua, espieta, acuseta… També, no li diguis res, que tot ho xerra.

    * Xorrada: collonada, carallada, poca-soltada, bestiesa, bajanada, ximpleria… Es passa el dia dient poca-soltades.

    * Vale: d’acord, entesos… Quedem entesos, fins dilluns que ve!

    Article complet

  • Beeeee!

     

    operacion salida

    Amb l’arrencada de les vacances i el gruix de desplaçaments cap a les destinacions de vacances (no pas *vacacionals), la mobilitat omple    sovint les pàgines dels diaris.

    A continuació us relacionem alguns termes  que poden substituir els     habituals *partes i *frenassos. D’alguns també en donem la definició.

     

    Avís d’accident (aviso de accidente): Acció de donar notícia, un  testimoni, un implicat, un agent de circulació, etc. a una unitat d’emergència que s’ha produït un accident de trànsit.

    Bolcar (volcar)

    Comunicat d’accident (parte de accidente): Document d’ordre intern en què la policia recull el conjunt de dades relatives a un accident de trànsit en què ha fet un servei.

    Culejada (coleada)

    Declaració amistosa d’accident (declaración amistosa de accidente, parte amistoso): Declaració de sinistre que fan de comú acord les parts afectades per un accident de circulació on manifesten les circumstàncies en què s’ha produït.

    Derrapatge/derrapada (derrapaje)

    Enlluernament (deslumbramiento)

    Entelament dels vidres (empañamiento de los cristales)

    Esquivar (sortear): Evitar un vehicle.

    Frenada (frenado/frenazo)

    Fregament (raspado/rozadura): Col·lisió en què un vehicle toca, passant, la superfície lateral d’un altre vehicle.

    Topada (topetazo)

    Virolla (trompo): Volta completa que fa un vehicle sobre el seu eix vertical, provocada pel derrapatge de les rodes de darrere.

    A banda,  si durant la conducció us sentiu malament, no us*dóna un mareig, sinó que us agafa un mareig/us maregeu.

    I davant el nou cotxe dels veïns, no hem de dir: Ostres, cotxe nou!,*ja els val, als veïns, *van de sobrats!, sinó: Ostres, cotxe nou!, quina barra, els veïns, es volen fer veure!

    I per acabar, recordeu que no cal anar a tot arreu amb cotxe!

    Article complet

  • Vida sana, llengua sana

    Pare Noël corrents.

    Pare Noel corrent.

    Com més va, hi ha més runners (corredors), més BMX (bicis de bicicròs) i més de tot. Podríem dir que l’esport és trending topic (tema del moment, tema més piulat).

    Anar a córrer (en anglès jogging) s’ha convertit en l’activitat més popular dels nostres dies, després de veure la tele i prendre una cervesa. En podem dir tal com s’ha dit sempre o, si som més esnobs, amb els anglicismes adaptats fer fúting o fer jòguing.

    Els professionals de la terminologia s’encarreguen de proposar formes catalanes per designar aquestes “noves realitats”, de vegades amb neologismes (si són realment noves!), tot i que moltes vegades només cal rescatar les formes de sempre, ofegades per la moda i els anglicismes.

    Vegem alguns exemples d’això darrer:

    Fins ara el personal trainer o el coach era l’entrenador personal, el ciclisme indoor era en pista coberta i les mountain bikes eren bicis tot terreny o bicis de muntanya.  Així mateix de fer una travessa o caminar per la muntanya ara també se’n diu fer senderisme o fer tresc (el TERMCAT puntualitza que fer tresc té un component exòtic i aventurer que no té fer una travessa pel Pirineu, però sospitem que els parlants diuen tresc i trekking sense mirar-s’hi).

    Val a dir que també cal distingir l’ús d’aquests termes, sovint efímers, en la llengua escrita i en la llengua oral, i depenent de l’edat: la creença que els joves parlen malament ve del temps del romans…

    I tornant al nostre tema, sobretot, que la suada d’haver sortit a córrer serveixi d’alguna cosa. A mig esforç atureu-vos a piular un selfie (autoretrat o autofoto) que així ho sabrà tothom!

     

     

     

     

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog