Arxiu per abril, 2015

  • D’afamats famolencs

    Hipopòtam famolenc

    D famolenc 

    Del món de Sant Jordi al món dels sentits, al de la teca concretament. No descobrirem la sopa d’all si diem que, amb la panxa plena, es llegeix millor!

    El drac de Sant Jordi era de vida, un autèntic golafre, golut i fartaner. Endrapava a cremadent: moltons, ovelles, xaiets…  i mai no es quedava tip. Contràriament, d’un drac que té manies a l’hora de menjar en diem llepafils o perepunyetes, però de dracs que fan escarafalls al menjar no n’hi ha gaires.

    Com anàvem dient, el nostre drac, en D, es cruspia, engolia i s’empassava els garrins de tres en tres, després un bon trago de vi i a pair. Diem que s’empassava perquè el DIEC no recull la forma verbal tragar, tot i que sí recull els substantius trago, traguet o traguinyol.

    Val a dir que quan algú o alguna cosa no hi ha manera que ens agradi diem que no ens el/la podem empassar o que no el/la podem pair (que és el que li va passar al drac!).

    Ara bé, quan va començar a escassejar la manduca i en D va exigir donzelles per rosegar, ràpidament es va adonar que havia begut oli i que no són precisament els dracs qui remenen les cireres en els contes. Per a sant Jordi, va ser la xocolata del lloro: el va vèncer sense socarrimar-se ni un pèl i es va acabar el bròquil ben aviat.

    I, com se sol dir en italià, se non è vero, è ben trovato. És a dir, que si no és cert, almenys ho sembla.

    Article complet

  • T’estimo/t’estime/t’estim

    parella granAprofitant que ve la diada de Sant Jordi, avui farem un Rubricatus sobre l’amor, perquè sentiments i paraules sempre han viscut en estreta relació.

    Fins fa no gaires anys, la manera tradicional de conèixer-se i relacionar-se les parelles era a través del festeig, que solia acabar amb el prometatge. Si tothom s’hi avenia se celebraven les noces, casori o casament. Per això tenim la frase a bodes em convides que expressa l’alegria que produeix una proposició que acceptem gustosament. I també la de fer Pasqua abans de Rams, que es deia quan s’esperava un fill abans de casar-se.

    Ara tot és més informal; la gent té relacions menys duradores i canvia de parella sense que sigui un daltabaix. Les persones es coneixen, surten, s’emboliquen (no pas *es lien) i trenquen. Diem que tal paio és un figura o que és un perill, que sempre està a punt.

    Quant a l’acte sexual, en diem follar o cardar, ja que fer l’amor (massa carrincló), *fer sexe o *tenir sexe són calcs de l’anglès (to have sex). A banda, podem trobar moltes altres expressions, depenent de la varietat de cadascú, com ara fotre, fotre un clau, cucar, pitjar, pegar-ne un, fer-ho, etc.

    Però tornem al romanticisme! Per Sant Jordi, a canvi del llibre se sol regalar una rosa ja badada o millor una poncella  a punt de descloure’s, esbadellar-se (de badall) o esbatanar-se (obrir-se de bat a bat).

    I si en rebeu més d’una, millor!

    Article complet

  • No feu com si sentíssiu ploure!

     

    ploure Avui volem parlar d’alguns verbs que incorporen un sentit  diferent quan els adjuntem un pronom, com ara els verbs de  percepció veure-hi o sentir-hi, en contraposició als verbs  transitius veure o sentir.

     

     

     

    Últimament no hi veig prou, hauré de posar-me ulleres. (em falla el sentit de la vista)

    Surt de davant meu que no mhi veig! (impedeixes que m’hi vegi)

    Surt de davant meu que no veig la desfilada! (la desfilada és l’objecte directe del verb)

    Parla-li ben fort que no hi sent de cap orella. (li falla el sentit de l’oïda)

    No sento què diuen perquè hi ha massa soroll. (què diuen és l’objecte directe del verb)

    El pronom hi dóna significat complet al verb i bloqueja l’aparició de l’objecte directe (verb intransitiu). Per tant, són incorrectes: no *hi veig la tele, *no veig (en lloc de no veig la tele o no hi veig).

    En el cas de les formes següents , totes dues correctes, a banda d’adonar-nos del matís de significat, podem veure la diferència entre el pronom res i l’adverbi quantitatiu gens.

    No sento res. (res, que vol dir cap cosa, fa d’objecte directe)

    No hi sento gens. (gens, que vol dir en absolut, modifica el verb)

    Vegem ara un últim cas, en què no hem de confondre el pronom hi adverbial, referit al complement circumstancial de lloc (Visc a l’Hospitalet; hi visc des del març), amb l’hi que modifica el significat del verb veure. L’aparició de l’hi en el primer cas (quan fa de CC) implicaria la repetició del complement amb dos pronoms, ja que el relatiu on ja fa aquesta funció, cosa que es considera incorrecta (pleonasme).

    M’estic en un lloc on no *hi veig altra cosa que caps. (veure transitiu. L’hi és redundant amb on)

    M’estic en un lloc on no hi veig bé. (veure-hi intransitiu. L’hi no fa de circumstancial de lloc)

    I per acabar, recordeu que per aprendre cal parar atenció, escoltar, no només sentir-hi!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog