Arxiu per gener, 2016

  • Per molts anys!

    fotolaura

    El portal Ésadir  compleix deu anys! L’Ésadir és l’eina que recull i posa a l’abast de tothom els materials elaborats al llarg dels anys pels equips d’assessorament lingüístic de les diverses empreses que constitueixen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Des del 2011, la plataforma s’inclou en el Llibre d’estil de la CCMA, que incorpora molts altres aspectes de la comunicació audiovisual.

    Tot i que el seu ús s’orienta als mitjans de comunicació, el portal està a l’abast de tothom i és gratuït. Un dels seus reptes és proposar solucions ràpides, correctes i versemblants als dubtes lingüístics que es troben cada dia els professionals de la comunicació quan fan la seva feina: Com n’hem de dir del zasca? I dels drones? Com es pronuncia i s’escriu en català el nom d’aquesta ciutat siriana que avui ha estat alliberada? Hem de traduir els títols de les pel·lícules en espanyol? Si us plau o sisplau? Una feina exigent i variada, doncs, en què el lingüista ha d’estar atent a tots els aspectes de la llengua oral i escrita.

    Si bé el Centre de Terminologia i l’Institut ens poden ajudar a resoldre alguns casos, perquè pertanyen a un àmbit d’ús especialitzat o perquè les normes de traducció de textos al català ja ho preveuen, zasca o botellón són paraules d’ús quotidià, que han aparegut sobtadament, i que encara que no pertanyin a un registre d’informatius sí que ens poden aparèixer en una telesèrie o un magazín d’actualitat. Com n’hem de dir en català?

    Aquesta feina és també la que fem els assessors del CPNL, que igual que a la resta de fonts esmentades hi recorrem sovint per consultar paraules d’actualitat, difondre-les i, si cal, fer les nostres propostes. La voluntat no és tan prescriptiva com didàctica i divulgativa, ja que cada entrada lèxica indica si és més o menys recomanable, depenent del registre i el seguiment de la norma.

    Felicitem els companys de la Corporació i els animem a continuar fent bona feina!

    Article complet

  • De zero a tres!

     

    escola bressolAprofitant que estem fent unes sessions de formació amb les educadores de les escoles bressol municipals  avui farem un apunt ben infantil.

    Hem fet una relació de les paraules que ens vénen al cap quan pensem en el món de la llar d’infants. N’afegiríeu més? Totes són correctes en català?

     

    Quins estris i robetes necessiten els nens? bolquers, xumet, peluix, gandula, matalasset, bodis, pitets…

    Què fan els nens? S’enrabien, somiquen, fan riure, xuclen, xumen, es refreden i arrufen el nas, s’adormen, van de quatre grapes, es llancen a terra, es desvetllen, es bressolen, grapegen, jeuen de boca terrosa o cap per amunt, s’enduen tot el que troben a la boca…

    I què mengen? prenen el pit si encara els alletem/donem de mamar nosaltres mateixes, prenen farinetes, purés de verdura o de fruita, carn ben trinxada…

    I a què juguen? a arrossegar-se pel terra, a rodolar, a destapar gobelets, a estripar papers, a muntar encaixables, a picar de mans, a cuit i a amagar, a estirar els arrossegalls…

    I què en fem de les *rabietes, *chupetes, *tumbones, *colchonetes, *xuxes, *peleles, *pujar-se, *caure’s al terra, *dormir-se, *pillar o *fer risa…, doncs enviar-los a la paperera de la història!

    Article complet

  • I tu més!

    1024px-Façana_Parlament_de_Catalunya

    Hem passat un final d’any ben entretingut entre els desacords (res de *desencontres!), les tupinades, els venir d’un pèl, el tenir coll avall i la investidura en diumenge. Hem passat de la bassa d’oli, de l’oasi català, al trontollar de l’Star Wars i al deixar-s’hi la pell.

    Avui, doncs, parlarem d’aquesta característica tan del país, la caparrudesa.

     

    Es pot ser més tossut que una mula i ser del morro fort; si cal, fins a fer-ne un gra massa. Tossut, o saltamartí, és també la joguina que no cau perquè porta un pes a la base i desviada de la seva posició vertical, ràpidament hi torna. Podem encaparrar-nos en una idea o entossudir-nos-hi tretze són tretze, encara que ens costi un ull de la cara.

    Podem ser ceballuts, obstinats, enderiats ─des d’un punt de vista positiu, això ens converteix en tenaços; des d’un punt de vista negatiu en porfidiosos. Davant els contratemps podem dir que van mal dades o de mal borràs, que tot se n’ha anat en orris, s’ha malaguanyat o se n’ha anat a can Pistraus.

    Quant a l’entesa? Després de fer múltiples mans i mànigues, n’hi ha que només s’aconsegueixen perdent-hi llençols i bugada. Deixem però que les coses segueixin el seu curs i ja en parlarem en un Rubricatus vinent…

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog