Arribar a les mans, quin poc senderi!
Cap amb seny
Avui volíem recuperar la paraula senderi que és la facultat de discernir i, de retruc, aportar altres paraules relacionades amb l’enteniment. Normalment l’utilitzem en frases negatives, exclamant-nos que algú no té senderi, que és un eixelebrat!
Si busquem senderi al diccionari de sinònims d’Albert Jané, que trobem com a opció de cerca quan consultem el diccionari normatiu de l’IEC, veiem les propostes següents seny, magí, sensatesa, coneixement, capteniment, trellat o pesquis… i si ens referim al cap, closca, testa, calba, clepsa…
Caparruda o cabuda és una persona tossuda i poc flexible, mentre que capsigrany, cap fluix, pallús, curt de gambals o curt d’enteniment s’aplica a una persona de poc seny i poc espavilada. Quan et preocupes et capfiques, passes ànsia i t’encaparres en alguna idea. No ho feu pas, que amoïnar-se no serveix de res!
Frases fetes amb seny i amb cap també en tenim a cabassos, com ara quan diem que algú s’ha begut (o ha perdut) el seny (o l’enteniment), que vol dir que s’ha tornat boig, quan algú ha fet un cop de cap, que vol dir que finalment s’ha decidit, que és un cap de pardals, quan no toca de peus a terra, o tants caps tants barrets, per manifestar que no hi ha manera de posar-nos d’acord.
Quant als cops al cap, mostres de poc senderi, en podem dir calbots, cleques, clatellots, castanyots, ventallots, bolets, mastegots o galetes. I també volem recordar-vos que els *punyetassos són cops de puny i que les manotades o plantofades, són cops donats amb la mà.
I ara que ja ens hem esverat prou, silenci; que la ment necessita estones de repòs si volem que giri rodó.
