Arxiu per abril, 2021

  • Divendres, roses i llibres. Sant Jordi!

    Llibres i roses, què dir-ne que no s‘hagi dit? Acostumats a aquestes roses clòniques embolicades que ni fan olor ni es baden ni gairebé tenen punxes, us recordem que l‘arbust del gènere Rosa, de l‘extensa família de les rosàciescomprèn més de cent de varietats. Els rosers salvatges formen bardisses punxoses  com també els esbarzers, sovint enfiladisses, i mostren  espines o agullons, rectes o ganxuts. D‘una mateixa tija broten folíols (petites fulletes) en nombre imparell que tenen forma ovada i marges serrats o dentats... Més enllà de la cel·lofana la vida s’estira. 

    La flor és a bastament coneguda, però i el fruit El gavarró, tapacul o gratacul —una font excel·lent de vitamina C— és el fruit del roser silvestre i forma un pinyol d’un vermell cridaner. El nom popular ve de les propietats astringents i de la coïssor que ens farà si se’ns escola sota la roba.  

    I de rosa, el vi rosat, la pell rosada dels nadons, la rosassa que il·lumina les esglésies, les tardes de sofà i rosetes (crispetes), la rosa del desert feta de cristalls de guix, les àvies fresques com una rosa, la rosa dels vents que ens porta fins a l’horitzó, les clapes rosades a la pell que tant couen (granissades), la rosa o rubèola i, és clar, les Roses, Rosós i Rosalies. 

    Volíem parlar de llibres però tantes roses ens han ocupat tot l’espai! Us convidem a visitar els estands de la rambla Just Oliveras, a encuriosir-vos-hi i a firar-vos. Feu-nos arribar les vostres tries literàries i bona diada! 

    Article complet

  • Avorrits, ni de bon tros!

    Frases fetes per a la campanya dels mercats.

    No és època de grans plans, viatges ni projectes engrescadors. No hi ha *planazos, doncs… però és que en català mai no n’hi ha hagut! En tot cas tenim un bon pla, un superpla o un pla molt engrescador. La incorporació sense manies de formes castellanes o angleses a les xarxes i en el llenguatge col·loquial, arracona els recursos propis i ens fa anar pel pedregar.

    Expressions tan habituals com fer malícia, fer el passerell, no pescar-ne una, dir pel broc gros, suar la cansalada o anar atrafegat; qualificatius com pallús, estaquirot, ganàpia, tafaner, tros de pa o cul de mal seient sembla que facin nosa quan parlem sense les crosses que implica l’ús de l’estàndard.

    Avui volem recuperar la paraula tros, que a partir del significat principal que es refereix a la part d’una cosa separada de la resta, vull un bon tros de pastís, té les locucions a trossos, en fragments, la casa cau a trossos, i fer trossos, trencar en fragments, com ara el gerro ha caigut i s’ha fet trossos.

    Tros també és la peça de terra que posseeix algú, me’n vaig al tros, i la distància o espai entre dos punts, d’aquí a casa hi ha un bon tros, no hi arribaré a temps.

    I encara té altres accepcions com la d’anomenar una cosa en grau superlatiu, un tros d’home o de dona, referint-nos a una persona corpulenta i ben plantada, o un tros d’ase o tros de quòniam, referint-nos a algú més aviat curt d’enteniment. Quan una cosa en supera una altra amb gran diferencia diem de bon tros; per exemple, ton germà és de bon tros el més divertit de la família.

    Avorrits?, i ara! Riu-te’n dels *planazos si hi ha ton germà!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog