Divendres, roses i llibres. Sant Jordi!
Llibres i roses, què dir-ne que no s‘hagi dit? Acostumats a aquestes roses clòniques embolicades que ni fan olor ni es baden ni gairebé tenen punxes, us recordem que l‘arbust del gènere Rosa, de l‘extensa família de les rosàcies, comprèn més de cent de varietats. Els rosers salvatges formen bardisses punxoses —com també els esbarzers—, sovint enfiladisses, i mostren espines o agullons, rectes o ganxuts. D‘una mateixa tija broten folíols (petites fulletes) en nombre imparell que tenen forma ovada i marges serrats o dentats... Més enllà de la cel·lofana la vida s’estira.
La flor és a bastament coneguda, però i el fruit? El gavarró, tapacul o gratacul —una font excel·lent de vitamina C— és el fruit del roser silvestre i forma un pinyol d’un vermell cridaner. El nom popular ve de les propietats astringents i de la coïssor que ens farà si se’ns escola sota la roba.
I de rosa…, el vi rosat, la pell rosada dels nadons, la rosassa que il·lumina les esglésies, les tardes de sofà i rosetes (crispetes), la rosa del desert feta de cristalls de guix, les àvies fresques com una rosa, la rosa dels vents que ens porta fins a l’horitzó, les clapes rosades a la pell que tant couen (granissades), la rosa o rubèola i, és clar, les Roses, Rosós i Rosalies.
Volíem parlar de llibres però tantes roses ens han ocupat tot l’espai! Us convidem a visitar els estands de la rambla Just Oliveras, a encuriosir-vos-hi i a firar-vos. Feu-nos arribar les vostres tries literàries i bona diada!
