Arxiu per maig, 2021

  • Revifa un mot!

     

    No us passa que de vegades sentiu una paraula i penseu… que en fa d’anys que no la sentia i que bé que sona!

    Quan una paraula cau en l’oblit, perdem més que una creació lèxica singular. El record de qui la deia? Una manera de fer i d’entendre el món? La transmissió de la llengua de pares a fills?

    Anem estressats? No és nou, sempre hi hem anat, d’atribolats, atabalats, fent mans i mànigues per arribar a tot arreu.

    *Liats? De desgavells, desoris, saraus i tràfecs sempre n’hi ha hagut. I de la gent enderiada, encaboriada que s’empatolla i embolica la troca, també.

    Pendents dels *fake? D’enraonies i raons, xafarderies i tafaneries ja se’n guardaven les àvies.

    Que aquest tio és un *vago? Ronsa, sòmines, gandul, ensopit i esquenadret?, això és més vell que anar a peu.

    L’altre un hiperventilat? És a dir un abrandat, arrauxat, que s’esvera per res i de tot en fa un gra massa?

    I allò de més enllà, *cutre? és a dir atrotinat, tronat i malgirbat, desmanegat, rònec i de can misèries?

    *Tonteries? Vaja, que no ens hi capfiquem que al capdavall això d’usar 400 paraules o 4.000 només són romanços, animalades, poca-soltades i bajanades?

    Nosaltres creiem que no, que sempre val la pena Re/descobrir paraules i per això avui us proposem que doneu un cop d’ull a aquesta iniciativa de la DGPL amb el diari Ara, Re/mot, per donar nova vida a paraules ben vives que estan quedant en desús, colgades per l’estandardització i l’allau d’anglicismes i castellanismes de la llengua actual.

    Feu-nos saber el vostre Re/mot preferit!

    Article complet

  • A quarts de quinze

    Les expressions de temps són un patrimoni de cada llengua. Cadascuna té la seva manera d’expressar el moment i la durada de les situacions. Si el toc de queda se’ns ha fet més llarg que un dia sense pa, ara ja podem tornar a casa a quarts de quinze (i no pas *a les tantes) o a altes hores de la nit! Fa mesos que ho esperàvem (més recomanable que portem mesos esperantho). Felicitemnosen!

    Per expressar que una cosa és imminent diem que serà aviat (la forma usual, fins que es va posar de moda l’en breu o, encara pitjor, l’en *breus) i per expressar que serà a primera hora diem que serà d’hora. D’avui en vuit vol dir que si un fet s’esdevé un dilluns en tindrem una conseqüència, una resposta, en una setmana, dilluns vinent o dilluns que ve; és a dir, el pròxim (millor que proper) dilluns. L’endemà indica el dia següent al de la situació de què parlàvem: cansat, se’n va anar a descansar i l’endemà ja era un home nou.

    Les construccions a principi de/a mitjan de/a final de les podem dir en singular o plural: a començament(s) d’estiu ja estarem tots vacunats. Tampodem dir: d’aquí (a) dos mesos, a tot estirar/no més tard (*com molt), estarem tots vacunats, i no pas,*en dos mesos, estarem…, perquè la gramàtica no accepta la preposició en per expressar termini o distància temporal. Us recordem que la perífrasi anar a + infinitiu (anem a fer, vaig a exposarvos, van a començar) en català l‘expressem en futur farem, us exposaré, començarani només és correcta si es manté el sentit del verb anar; és a dir, si hi ha un trasllat, un moviment, com ara a: vaig a comprar, men vaig a dormir, on efectivament canviem d’escenari, de lloc.

    Som al maig i ara sí que ja ha arribat la primavera!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog