Mens sana in corpore sano
Reprenem els articles al Rubricatus, ara que el riu Llobregat deu baixar de valent, amb uns apunts sobre els moments que estem vivint.Quants no hem començat a fer ioga o gimnàstica a casa aprofitant el passadís o qualsevol racó alliberat de noses per estirar-hi un matalàs o estora que fem servir com a aïllant?
Ara mateix n’estem aprenent un niu sobre els músculs de l’espatlla (la zona a banda i banda del coll anomenada muscle), la posició de l’esquena (sempre en singular!), la torsió dels malucs, l’obertura dels engonals, la rotació dels canells o la tensió dels bessons, que són els músculs del tou de la cama o panxell (en castellà, la pantorrilla). De la part posterior del coll en diem clatell o nuca i, ja que hi som, omòplats és una paraula plana!
De les parts blanes del cos en diem tou, així també quan ens parlen de repenjar-nos amb tot el palmell de la mà o només amb el tou dels dits (en castellà, yema) per tal de fer la posició del gos, del gat o de la cobra. I, és clar, de rebot, també aprenem a conèixer-nos els cruiximents, tiretes o fiblades, i a regular els esbufecs després de l’esforç.
Portar és un verb que significa bàsicament anar (amb alguna cosa) a sobre, com ara: “Portes el mòbil?” “No, me l’he oblidat”. Quan agafem una cosa d’un lloc per deixar-la en un altre, ens l’emportem: “Ara, per anar a comprar m’emporto la bossa per evitar agafar el carro del súper.”
Així doncs, si en castellà se sol dir “llevamos el muslo a…”, nosaltres hem de dir que acostem la cuixa a…; en cap cas que *portem la cuixa cap a algun altre lloc, que seria una cosa ben estranya, perquè no ens l’emportem! Quan en un moviment diem que cal aproximar dues parts del cos, per exemple amb la mà ens agafem l’empenya del peu i estirem la cama (dificilíssim!) hem de dir que acostem la mà al peu i no pas que *portem la mà al peu o *portem la barbeta a terra.
Acabat l’esforç, ja damunt l’estora i mirant al sostre, estem cap per amunt o panxa enlaire o, contràriament si ens tombem, estem bocaterrosa o cap per abaix (en castellà, boca abajo). És hora de relaxar-se.
Us desitgem molts ànims i us animem a utilitzar el català en qualsevol cas, amb pandèmia o sense.
