Revifa un mot!
No us passa que de vegades sentiu una paraula i penseu… que en fa d’anys que no la sentia i que bé que sona!
Quan una paraula cau en l’oblit, perdem més que una creació lèxica singular. El record de qui la deia? Una manera de fer i d’entendre el món? La transmissió de la llengua de pares a fills?
Anem estressats? No és nou, sempre hi hem anat, d’atribolats, atabalats, fent mans i mànigues per arribar a tot arreu.
*Liats? De desgavells, desoris, saraus i tràfecs sempre n’hi ha hagut. I de la gent enderiada, encaboriada que s’empatolla i embolica la troca, també.
Pendents dels *fake? D’enraonies i raons, xafarderies i tafaneries ja se’n guardaven les àvies.
Que aquest tio és un *vago? Ronsa, sòmines, gandul, ensopit i esquenadret?, això és més vell que anar a peu.
L’altre un hiperventilat? És a dir un abrandat, arrauxat, que s’esvera per res i de tot en fa un gra massa?
I allò de més enllà, *cutre? és a dir atrotinat, tronat i malgirbat, desmanegat, rònec i de can misèries?
*Tonteries? Vaja, que no ens hi capfiquem que al capdavall això d’usar 400 paraules o 4.000 només són romanços, animalades, poca-soltades i bajanades?
Nosaltres creiem que no, que sempre val la pena Re/descobrir paraules i per això avui us proposem que doneu un cop d’ull a aquesta iniciativa de la DGPL amb el diari Ara, Re/mot, per donar nova vida a paraules ben vives que estan quedant en desús, colgades per l’estandardització i l’allau d’anglicismes i castellanismes de la llengua actual.
Feu-nos saber el vostre Re/mot preferit!
