Li truco per informar-la
Sprekelia Formosissima o flor de lis, l’únic lis que tenim en català!
Com en un etern període d’”estem fent obres i no us podem atendre”, l’atenció presencial és ara més l’excepció que la regla. Comunicar-nos sense ser-hi ha esdevingut tan habitual com pujar sol a l’ascensor o saludar-nos amb una rialla als ulls. Ai las, a tot t’hi acostumes!
Què hi podem fer? Les coses són com són (*és lo que hi ha, *no hi ha més) i tal com van les coses (*amb la que està caient), en tenim per estona. Aprofitem-ho, doncs, per repassar una mica els secrets d’una bona telecomunicació!
En català la forma de tractament habitual, sobretot formal, és la segona del plural: Us truquem per comunicar-vos/Us telefonem perquè. Però si us sentiu més còmodes parlant de vostè, en 3a persona, fixeu-vos que el pronom corresponent per als verbs telefonar i trucar és li (en singular) i els (hi)-los (en plural). Li truquem perquè/Li telefono per/Els (hi) truco per/Volia trucar-los per/Volia truca’ls-hi per. Regla d’or: en cap cas, *trucar-lis ni *telefonar-lis. Fàcil, oi?
Continuem: Us trucava per informar–vos que o, en tercera persona, Anna, li trucava per informar-la que/Josep, li trucava per informar-lo que; i en plural, informar-los i informar-les. Regla d’or: en cap cas, *informar-lis, que és aquest plural que per mandra de no pensar, farceix les nostres comunicacions d’errors.
Que no la no presencialitat no ens faci perdre les formes!
