Va sortir rodó!
De vegades les coses surten molt bé, brodades, perfectes.… i ens n’hem de felicitar.
De vegades surten malament, van a/de mal borràs o van aigua avall…. es malmeten, es perden, decauen, encara que ens hi escarrassem.
Però el món no és mai blanc o negre i tendim a l’anar fent, anar passant o anar tirant. I de tirar, tenim les expressions tirant llarg, a tot estirar o tirant curt, sinònimes de pel cap alt i pel cap baix. De fet, les coses solen anar a més o anar a menys, millorar o empitjorar (i no pas *a pitjor o *a millor) en una gradació constant.
Tot és qüestió de veure l’ampolla mig buida o mig plena! I amb aquest sentit tenim l’adverbi gairebé, que vol dir quasi:
Que l’ampolla és gairebé buida?, què dius, si és gairebé plena! (i no pas *quasi bé)
De vegades encara que ens hi encaparrem i vulguem fer entrar el clau per la cabota, les coses són com són i no hi ha més cera que la que crema, i si tot no ha sortit rodó, gairebé!
