Arxiu de la categoria ‘Fraseologia’

  • Va sortir rodó! 

     

    De vegades les coses surten molt bé, brodades, perfectes.i ens n’hem de felicitar. 

    De vegades surten malament, van a/de mal borràs o van aigua avall…. es malmeten, es perden, decauen, encara que ens hi escarrassem. 

    Però el món no és mai blanc o negre i tendim a l’anar fent, anar passant o anar tirant. I de tirar, tenim les expressions  tirant llarg, a tot estirar o tirant curt, sinònimes de pel cap alt i pel cap baix. De fet, les coses solen anar a més o anar a menys, millorar o empitjorar  (i no pas *a pitjor o *a millor) en una gradació constant.  

    Tot és qüestió de veure l’ampolla mig buida o mig plena! I amb aquest sentit tenim l’adverbi gairebé, que vol dir quasi       

    Que l’ampolla és gairebé buida?, què dius, si és gairebé plena! (i no pas *quasi bé)  

    De vegades encara que ens hi encaparrem i vulguem fer entrar el clau per la cabota, les coses són com són i no hi ha més cera que la que crema, i si tot no ha sortit rodó, gairebé! 

    Article complet

  • A quarts de quinze

    Les expressions de temps són un patrimoni de cada llengua. Cadascuna té la seva manera d’expressar el moment i la durada de les situacions. Si el toc de queda se’ns ha fet més llarg que un dia sense pa, ara ja podem tornar a casa a quarts de quinze (i no pas *a les tantes) o a altes hores de la nit! Fa mesos que ho esperàvem (més recomanable que portem mesos esperantho). Felicitemnosen!

    Per expressar que una cosa és imminent diem que serà aviat (la forma usual, fins que es va posar de moda l’en breu o, encara pitjor, l’en *breus) i per expressar que serà a primera hora diem que serà d’hora. D’avui en vuit vol dir que si un fet s’esdevé un dilluns en tindrem una conseqüència, una resposta, en una setmana, dilluns vinent o dilluns que ve; és a dir, el pròxim (millor que proper) dilluns. L’endemà indica el dia següent al de la situació de què parlàvem: cansat, se’n va anar a descansar i l’endemà ja era un home nou.

    Les construccions a principi de/a mitjan de/a final de les podem dir en singular o plural: a començament(s) d’estiu ja estarem tots vacunats. Tampodem dir: d’aquí (a) dos mesos, a tot estirar/no més tard (*com molt), estarem tots vacunats, i no pas,*en dos mesos, estarem…, perquè la gramàtica no accepta la preposició en per expressar termini o distància temporal. Us recordem que la perífrasi anar a + infinitiu (anem a fer, vaig a exposarvos, van a començar) en català l‘expressem en futur farem, us exposaré, començarani només és correcta si es manté el sentit del verb anar; és a dir, si hi ha un trasllat, un moviment, com ara a: vaig a comprar, men vaig a dormir, on efectivament canviem d’escenari, de lloc.

    Som al maig i ara sí que ja ha arribat la primavera!

    Article complet

  • Avorrits, ni de bon tros!

    Frases fetes per a la campanya dels mercats.

    No és època de grans plans, viatges ni projectes engrescadors. No hi ha *planazos, doncs… però és que en català mai no n’hi ha hagut! En tot cas tenim un bon pla, un superpla o un pla molt engrescador. La incorporació sense manies de formes castellanes o angleses a les xarxes i en el llenguatge col·loquial, arracona els recursos propis i ens fa anar pel pedregar.

    Expressions tan habituals com fer malícia, fer el passerell, no pescar-ne una, dir pel broc gros, suar la cansalada o anar atrafegat; qualificatius com pallús, estaquirot, ganàpia, tafaner, tros de pa o cul de mal seient sembla que facin nosa quan parlem sense les crosses que implica l’ús de l’estàndard.

    Avui volem recuperar la paraula tros, que a partir del significat principal que es refereix a la part d’una cosa separada de la resta, vull un bon tros de pastís, té les locucions a trossos, en fragments, la casa cau a trossos, i fer trossos, trencar en fragments, com ara el gerro ha caigut i s’ha fet trossos.

    Tros també és la peça de terra que posseeix algú, me’n vaig al tros, i la distància o espai entre dos punts, d’aquí a casa hi ha un bon tros, no hi arribaré a temps.

    I encara té altres accepcions com la d’anomenar una cosa en grau superlatiu, un tros d’home o de dona, referint-nos a una persona corpulenta i ben plantada, o un tros d’ase o tros de quòniam, referint-nos a algú més aviat curt d’enteniment. Quan una cosa en supera una altra amb gran diferencia diem de bon tros; per exemple, ton germà és de bon tros el més divertit de la família.

    Avorrits?, i ara! Riu-te’n dels *planazos si hi ha ton germà!

    Article complet

  • I visca la música!

    Neguitosos, encaboriats, enderiats? Feixuc això d’haver d’anar diumenge a votar? Menys escarafalls i ànims, que som a les envistes del Carnaval i de dies de disfresses, balls i ganes d’engegar-ho tot a rodar i passar-ho bé Que tot i les restriccions, escoltar música i ballar-la, segur que ho podem fer!  

    Per això, avui us proposem un nou recurs de música pensat especialment per a les persones que volen sentir música en català en totes les varietats dialectals─ i, de passada, aprendre’n i estendre’n l’ús en els àmbits informals 

    El CPNL ha creat un compte propi a Spotify, una de les plataformes de música més populars i gratuïta, amb 16 llistes i més de 850 cançons d’estils musicals tan diversos com el folk i la música tradicional, l’ska, el reggae, el punk, el hiphop o la música electrònica. També s’han configurat les llistes depenent dels nostres estats d’ànim, com ara si estem de relax, de festa o necessitem energia per fer dissabte!   

    I si teniu unes ganes boges de fer-vos-en seguidors o us fan falta paraules per enviar-ho tot a mar, aquí us n’escrivim unes quantes relacionades amb la disbauxa del Carnaval: anar pet, anar torrat, fer cagarel·la, fer befa, fer renou, fer eixordadissa, fer gresca, fer xivarri, ser un tronera… 

    Bon Carnaval, cràpules! 

     

    Article complet

  • D’avui en vuit i en vuit…

    Ja vam comentar en un altre Rubricatus que érem a l’època del demanar hora, de reservar plaça i d’anar passant. També són dies d’ajornar i retardar. Avui donarem un cop d’ull a algunes formes que tot i que denunciades des dels primers manuals de barbarismes, lluny de recular, no hi ha manera de fer fora. Persistents com el virus.

    Ens referim a les paparres *aplaçar (les eleccions, les vaccinacions, els pagaments…) i *atrassar/retrassar (els actes, els terminis, les trobades…). Tenim un desori tal de dates que esmorzem i dinem ajornaments, retards, posposicions, esperes, diferiments, allargaments, perllongaments, pròrrogues, trigues i sine die.

    De la forma *plaç/plaços per designar cadascun dels pagaments parcials d’una suma en diem terminis —pagarem el dentista a terminis—, també per referir-nos al temps assenyalat per a fer alguna cosa —el termini de matrícula és fins al 16 de gener; a mitjà termini hem de vaccinar un terç de la població.

    Depenent de la imminència amb què hem de resoldre un afer, parlem de curt, mitjà o llarg termini i no pas *a mig termini. Utilitzem l’adjectiu mig/mitja/mitjos/mitges per indicar la meitat d’alguna cosa: mitja temporada la farem a porta tancada, però a mitjà termini hi hem de permetre l’accés al públic; mig curs l’hem programat en línia, però a mitjà termini tornarem a fer classes presencials!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog