L’home de peu (rodó) i l’home del carrer
Recordeu la cançó d’un tren carregat de…! doncs actualment el trenet del català, té molts vagons plens de paraules que no lliguen. Si al vagó hi van productes de color groc, tots han de ser d’aquest color; si són verdures, no s’hi val a dir botifarra. Així mateix, en el vagó dels noms no hi pinten res *valla, *inalàmbric, *parque, *hasta, *jaleo, *intermitja…; en el de verbs, *em porto la carpeta, *ho parlo i *et dic alguna cosa, *em provo el vestit, *havia una vegada, *no van anar, no *em dóna temps, hi *dóna el sol…; en el de locucions, *i pico, *quina morra, *l’han pillat, *la lia parda, *ens veiem!, *me la suda…; en el de pronoms, *no veig bé; *lis volem dir, *s’ho diré… I ja no parlem de la fonètica els *bitttllets i les *setttmanes, *elsssavis materns, les *chaquetes, els *parka àtons i els *amoli i *amell. Aquests vagons pesen massa; el trenet va de tort, pobre tren!
Sovint les persones coneixen perfectament els mots catalans corresponents, però per inseguretats amb el registre (si parlo català correctament quedarà massa formal, en canvi si dic barullu quedarà divertit i ho petaré!) prefereixen utilitzar paraules clarament castellanes, amb la qual cosa la conversa flueix en un catanyol deliciós. Tant els fa; perdó: *lis dóna igual!
Com ho podem resoldre? Primer parant l’orella i no deixant-nos portar per la primera moda que passa; després refiant-nos del nostre sentit lingüístic (com ho dic jo, això?, em sona bé?) i si no ens en sortim consultant les obres de referència: el DIEC, l’Optimot, l’ésadir… En aquest sentit l’Optimot ha afegit algunes fitxes de fraseologia per tal que el tren vagi una miqueta més fi. Consulteu l’enllaç següent!
Els homes i dones corrents no són de peu rodó; ho són els ases, els cavalls i les mules.
