Arxiu de la categoria ‘Fraseologia’

  • Tocats del bolet

    L’ou de reig més gran de Catalunya

    La nova gramàtica considera adequades algunes locucions que fins ara es consideraven incorrectes, com ara degut a seguit d’un sintagma nominal o d’una oració encapçalada per el fet que, en sentit causal.

    Per exemple: El preu es va encarir degut a l’absència de pluges.

    Fins ara la corregíem i la substituíem per ja que, perquè, a causa que, gràcies a, per culpa de, que continuen sent adequades en tots els contextos. Les formes degut/deguda només eren correcte com a participi del verb deure, és a dir concordant amb un nom anterior al qual es referien i seguides o no de la preposició a.

    Per exemple: Lencariment de preus va ser degut a…/la pujada de preus va ser deguda a l’absència de pluges (concordança amb el nom anterior: encariment degut a/pujada deguda a) .

    Però  hi ha d’altres locucions que, simplement, no són catalanes i no podem utilitzar de cap de les maneres, vegem-les!

    *Per suposat que vindrem! ⇒ per descomptat/i tant que vindrem!

    *A fi de comptes/*al fi i al cap l’important és passar-ho bé ⇒ al cap i a la fi, al capdavall, a l’últim, fet i fet l’important és passar-ho bé.

    *Sempre i quan els tallis amb cura ⇒ sempre que els tallis amb cura.

    *En base a la meva experiència ⇒ a partir de/partint de la meva experiència.

    *Sota el meu punt de vista, n’hi ha d’haver forces ⇒ des del meu punt de vista, n’hi ha d’haver forces.

    *Tal i com dèiem, no els hem d’arrencar ⇒ tal com dèiem, no els hem d’arrencar.

    *Ja podem anar a caçar bolets, doncs ha plogut! ⇒ ja podem anar a caçar bolets perquè ha plogut!

    Sens dubte, la millor informació que us hem donat en aquest apunt és que després de les pluges sembla que ja es troben bolets als boscos, cosa que en un país micòfil com el nostre és sempre una bona notícia.

    Article complet

  • Una estona a peu i una altra caminant

    I vosaltres, ho feu drets o asseguts?

    Aquests dies de mobilitzacions al carrer, tots ens hem exclamat en algun moment del fet d’estar tantes hores *de peu. La canalla sempre es pot enfilar a l’espatlla d’un adult o al pedrís d’un muret, els grans són prou previsors per portar una cadireta plegable però, i la resta? Nosaltres només us podem alleugerir lingüísticament: en català diem que fa massa estona que estem drets.

     

    En situacions molt formals podem utilitzar l’adverbi dempeus (en pie, de pie, en castellà), propi de registres formals, com ara en una celebració: Quan arribà la presidenta, tothom es posà dempeus, i que també s’ha adoptat en molts termes de l’àmbit de l’esport per traduir l’standing anglès, com ara lluita dempeus o posició dempeus (posición de firmes), però que és inadequat en un registre col·loquial, en què la forma més usual és l’adjectiu dret/a. Per exemple: Amb aquells talons ja no podia aguantar més estona dreta.

    I ja que avui ens hem fixat en aquesta part del cos tan útil com menystinguda, us enfilem més expressions perquè vegeu com són d’importants els peus: anar a peu coix, fer peu dins l’aigua, viure a peu pla, fer una cosa/pensar amb els peusno tenir ni cap ni peus una idea, ficar-se de peus a la galleda, anar amb peus de plom, ser més vell que l‘anar a peu, saber de quin peu calça (*saber com les gasta), estar a peu d’obra o al peu del canó, rebre cops o puntades de peu, donar peu o ocasió al canvi, etc.

     

    Article complet

  • Tardor al plat

    Comença la tardor i cal canviar la carta i els menús. Què us sembla una crema de carabassa de primer, un arròs a la cassola amb bolets de segon i magranes en almívar de postres? Ja n’estem farts d’amanidetes!

    A l’hora de designar el nom dels plats hem de tenir en compte si estem parlant de l’ingredient que acompanya el menjar principal (carn amb bolets, ànec amb taronja, perdiu amb porto, entrecot amb rocafort, conill amb samfaina, peres amb vi) o del mètode de cocció i estil del plat (a la cassola, al vapor, al gust, a la juliana, a la brasa, al caliu, a la basca, a la meunière). Quan es parla de conserves, la preposició en és adequada per fer referència al procediment amb què s’ha preparat un producte (en conserva, en escabetx); en canvi, si es fa referència a l’ingredient amb què es conserva un determinat aliment, tant es pot utilitzar en com amb (sardines en oli/amb oli).

    Amb el canvi de temps, els celoberts tornen a suggerir-nos olors; fan olor de rostit, de sofregit, olor de guisat, de canyella, de llorer… Quin bé de déu! Ni en el pitjor dels socarrims, però, direm que *oloren o fan olor *a cremat.

    Quant a la fonètica, es recomana pronunciar la b de la preposició amb davant d’una paraula començada per vocal o h. Així, ambòli, ambespàrreks, ambérbes. Mentre que en la resta de casos, la b de la preposició amb és muda, amtomàket.

    Recordeu que el Servei d’Assessorament us ofereix recursos lingüístics perquè pugueu redactar les vostres cartes i menús amb correcció i us les revisa gratuïtament. Bon profit!

    Article complet

  • Tancat per vacances

    Ben aviat toquem el dos… El “Tancat per vacances” és d’aquells rètols que més ens agrada d’escriure i menys de llegir. Perquè… on trobem  ara un sabater que ens apariï mitges soles? I qui sap d’un lampista que ens arregli la fuita de la cisterna? Xamba si en trobem un!

    L’agost és mal mes perquè se’ns espatllin coses, però també és el moment d’intentar arreglar-les nosaltres mateixos. O ara que tenim temps ens adonem que això són figues d’un altre paner? Que amb aquesta canícula on vas a parar? Falta de temps o temps per fer l’orni? Siguem eixerits, amb una mica de mà esquerra, podem engrescar la família perquè ens doni un cop de mà. El treball col·laboratiu sempre és més agraït, oi?

     Som-hi? Ens hi posem? La xarxa és plena de tutorials que ens explicaran fil per randa com envernissar cadires, donar una pintada al menjador de casa, muntar aquell ventilador que ens va tocar amb punts estrella o collar el prestatge que cau. I és clar, feta la feina encara tindrà més bon gust, per evitar la solellada, jeure sota l’ombrel·la prop del mar i fer-la petar. Hi ha temps per a tot.

    Molt bones vacances!

    Article complet

  • No donem tantes voltes!

    El bon desllorigador que ho desesllorigui bon …

    “M’agrada; la idea és bona, però hi estic donant voltes perquè sigui més entenedora”. Aquesta expressió, per dir que algun tema s’ha de repensar, reformular o rumiar més per millorar-lo, en català es pot expressar de diferents maneres, més enllà del verb donar, que té majoritàriament un sentit literal: Donar una volta o fer una volta vol dir girar, tombar o fer un passeig  i només amb el pronom hi, no cal donar-hi més voltes, té el sentit que hem esmentat.

    Els sentits figurats del verb donar sovint no són genuïns, així els rellotges no *donen els quarts sinó que toquen quarts i hores, les coses no *donen error  sinó que indiquen/marquen/ assenyalen error, els comandaments es pitgen, premen, toquen, piquen, pulsen, cliquen però de cap manera li *donem al botó de l’aire condicionat o *li donem a l’enllaç; si som del gènere “problemes com menys millor” les coses tant ens fan o ens són igual (en lloc de *donar-nos igual) i si mai no tenim temps o no hi ha temps per a res, no podem recórrer al castellà no m’ha *donat temps. Busquem una excusa millor!

    Si a mig matí la calor del carrer us aclapara, busqueu un racó on us toqui l’aire (l’aire no dona res!) o un banc on no toqui el sol (el sol encara dona menys). Un consell, els gelats no*donen set, en tot cas fan venir/agafar set i maten la gana.

    Però tampoc no volem que us capfiqueu en tot això, que les vacances són per no fotre brot (*donar cop)!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog