Arxiu de la categoria ‘General’

  • De llibres i llibreters

    Aquest abril, de la mona ─mot que deriva de l’àrab antic ‘mûna’, que vol dir ‘regal’─ saltem al llibre, un dels millors regals de tots els que es fan i es desfan.

    Us deixem a vosaltres el contingut més dolç i poètic d’aquests regals ─segur que us en sortireu─  i passem a ressenyar algunes paraules referides a la terminologia del llibre. Perquè… qui sap explicar-nos la diferència entre els plecs i la pàgina o plana; la coberta i la tapa; la contracoberta o dors de la coberta; la contraportada o revers de la portada; el llom; el relligat; les guardes… què és cada cosa?

    Per Sant Jordi solen fer aparició nous llibres a la venda que sovint aconsegueixen ser els més venuts o best seller; els productes estan en estoc o disponibles. Quan ja no se’n troben i no se’n preveu una reimpressió, diem que estan exhaurits o esgotats. Els taulells de les parades bullen de novetats i els lectors aclaparats ens guiem per la sobrecoberta a l’hora de triar un llibre o un altre. La solapa, la part de les cobertes doblegada cap a l’interior, també sol oferir informacions llamineres sobre l’autor, i la faixa, que és aquella tira lluent que es pot treure i envolta el llibre, fa de reclam publicitari; els més encuriosits encara podem tastar les primeres línies del pròleg o prefaci per acabar de decidir-nos…

    I és clar, ara també tenim llibres digitals o electrònics, que ja no depenen de la tirada o tiratge que se’n faci, a diferència de les mones que continuen tenint un caràcter mengívolament  presencial.

    Per a més informació, podeu consultar la Terminologia del llibre del Termcat.

    Bon Sant Jordi!

     

    Article complet

  • Doncs perquè ho dic jo!

     

    Avui anem d’autoritaris. Hi ha moments que les coses s’han de fer tant sí com no. No s’hi val a pactar. No hi ha negociació possible. En sabem de fer això?

    És clar! Tot i la tradició pactista dels catalans, la llengua ens ofereix molts recursos per expressar l’obligació: l’un la perífrasi haver de + infinitiu que ens ha de permetre bandejar el *tenir que + infinitiu, el *tenir de + infinitiu i el famós *hi ha que/*n’hi ha que + infinitiu. L’altra estructura, fantàstica, és el verb caldre + infinitiu, conjugat en tercera persona.

    Una altra forma d’expressar ordres (o instruccions) és l’ús de l’imperatiu dels verbs, en lloc de  les formes d’infinitiu: el rètol *tancar la porta, perquè els veïns no es deixin l’ascensor obert, ha de ser tanqueu la porta; *no fumar, ha de ser no fumeu, i així: Estem fent obres, disculpeu les molèsties, apagueu el llum, etc., en català preferentment conjugades amb la segona del plural.

    També tenim la construcció ser de + infinitiu, quan expressa un procés mental, com ara lamentar, suposar, creure, témer, agrair, admirar, etc., en frases com: És de suposar que aviat trobaran una solució; és d’agrair que ens hagin avisat. Per acabar també és possible usar la forma ser necessari (que) + verb, com ara: És necessari canviar l’oli del cotxe cada tres mil quilòmetre. En cap cas, però hem d’utilitzar la forma *es precisa, construcció que veiem sovint als aparadors de les botigues per sol·licitar personal: *es precisa dependenta, que ha de ser, obligatòriament, sense negociació possible, cal dependenta.

    I ara, si teniu verd, passeu!

    Article complet

  • Ja ve, ja s’acosta, la disbauxa al carrer!

     

    El Carnaval (en singular) és una festa lligada al cicle lunar: coincideix sempre amb fase de lluna nova (és a dir, quan no hi ha lluna) i mai cau el mateix dia. Aquesta celebració precedeix la Quaresma i comprèn els dies anteriors al Dimecres de Cendra, des de Dijous Gras. Fixeu-vos que quan esmentem aquests mots com a festes assenyalades, els escrivim en majúscula inicial.

    Les teories sobre el seu origen són diverses, però totes coincideixen a celebrar la proximitat de la primavera, mitjançant un ritual de transformació en el qual l’alegria i la disfressa són una rèplica de l’imminent despertar de la natura.

    Històricament, els territoris de parla catalana havien emprat el terme carnestoltes, però des d’Itàlia, el S. XIX, es va introduir el mot carnaval. Ara s’utilitza més la paraula carnaval per parlar de la festa i carnestoltes per parlar del personatge central, el rei de la festa, tal com recull l’Alcover Moll: “Ninot de palla vestit de roba, que els dies de Carnaval posen penjat al balcó i el cremen el darrer dia. || Home ridícul, que fa accions grotesques. “

    De fet, però, carnaval (carnem levare) i carnestoltes (carnes tollendas) són dues paraules sinònimes, que es refereixen al fet de prohibir (llevar, treure) la carn.

    Altres paraules referides al carnaval poden ser: carota, careta, màscara o mascarada que tant es refereix al ball de màscares, com és un sinònim de ficció, farsa; festa de disfresses; rua, desfilada, comparsa; emprovar-se; perruca, postís, lligadura, rímel… I per acabar algunes frases fetes: de tard o de primer, Carnestoltes pel febrer, de Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes, i  locucions: anar fet un carnestoltes, que  vol dir anar vestit de mal gust; ésser un carnestoltes, que vol dir ésser un baliga-balaga, un poca-solta de qui no ens podem refiar, i alguna cosa ser un carnaval, en referència que és excessivament informal i disbauxada!

    Article complet

  • Per comunicar, clar i català

    Sector tecnològic, Catalunya, l’Hospitalet, plaça d’Europa… Quines són les llengües de comunicació de les nostres empreses? La influència del món anglosaxó, la innovació constant i la voluntat dels creatius de distingir-se ha fet que les nostres empreses dimiteixin de difondre terminologia en català?

    Ras i curt, i amb termes a l’abast de tothom, per què de les aplicacions n’hem de dir app, de les tauletes tablets i dels llibres digitals e-books?

    La globalització ha fet de l’anglès la llengua de relació no sols amb els que no parlen el nostre idioma, sinó paradoxalment entre nosaltres mateixos. És que la terminologia catalana no està preparada per parlar de tecnologia, mobilitat o economia? I tant que ho està! La qüestió principal és de visibilitat i acceptació. A favor, hi tenim  la intercomprensió amb el clients i els interlocutors autòctons, i el fet de consolidar una llengua de recerca i de cultura. En contra, les inèrcies i la poca sensibilitat de les empreses, moltes multinacionals, a treballar amb la llengua del país. Per revertir aquesta tendència s’ha editat el fullet  50 termes del món de l’empresa, que es pot descarregar a la pàgina de la campanya “Català i empresa, ja estàs al dia?” i que contrasta l’anglicisme amb el terme català.

    Us animem doncs a dir adéu al start-up i al community manager i bon dia a l’empresa emergent i al gestor de comunitats!

    Article complet

  • Hi havia una vegada…

     

    La Torre de Babel, de Pieter Bruegel (1563). Aquest mite pretén explicar l’origen de la diversitat de llengües del món.

    Us imagineu un món on els parlants d’una llengua com cal fessin frases de l’estil…  Si vas tan a poco a poco me aduermo, has de seguirme, me hace verguenza, tengo mal de barriga, eres un torracojones, estoy atabalado, las llaves son en la mesa, el escalfador se ha estropellado i barbaritats així? Doncs poc o molt nosaltres en coneixem un de semblant i… hi vivim!

    La interferència del castellà entre nosaltres és tan forta que no ens adonem que frases com aquestes ─però a l’inrevés─ les diem i les sentim cada dia sense que se’ns posin els pèls de punta (si no, feu-ne la prova). De vegades el que se sent és català només superficialment, per un tret fonètic, per mitja paraula de lèxic, per la terminació verbal, però l’estructura completa és un mer calc del castellà. Un castellà a la catalana!

    Resoldre això passa per formació, lectura i ganes de millorar! El català, per volum de parlants, és de les llengües més utilitzades a la xarxa i per producció i traduccions és de les principals  llengües de cultura d’Europa (el número 1 en nombre de traduccions, la novel·la La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, ha estat traduïda a 37 llengües!). Així doncs per què ens entestem a anar a allò fàcil? No pot ser també un bon propòsit per al 2017 llegir en català i millorar quatre tics d’aquests que tenim tan encastats (*em caic, *li puc ajudar, *quin agobio, *em pujo/em baixo, *sí que està o *passa’t per l’oficina)?

    En quin món vivim? Potser el problema és que no n’hi ha prou a ser una llengua com cal, fa falta un esforç institucional i cívic important, una normalització reeixida que hem de fer entre tots.

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog