D’ecos i bios
En la discussió entre un model productiu industrial i unes pràctiques tradicionals amb menor rendiment, també hi ha un espai per a la llengua: què vol dir que un pa és ecològic o que mengem vedella biològica?; la fusta pot ser biològica?
Tot això ve arran d’un tauler d’un bar que deia: Entrepans amb pa de llenya ecològic.
El missatge, que s’entén perfectament, gramaticalment té algunes sorpreses.
Cal dir que els entrepans són de pa? Poden ser fets d’alguna altra cosa? Si fem cas al primer que ens ve al cap, el pa és fet de farina de blat, de sègol (o pa morè o negre), d’espelta, d’ordi i civada, de quinoa, etc., depenent de quin és el cereal preeminent en cada zona. El pa és de llenya (el complement del nom en aquest cas no designa la matèria amb què està fet), o més aviat és cuit amb foc de llenya (el complement del nom designa la manera com està fet).
En l’àmbit de l’alimentació, en català, la forma prioritària per als productes fets segons els paràmetres de l’agricultura ecològica o elaborats a partir d’ingredients que en procedeixen és ecològic -a (pastanagues ecològiques, ous ecològics, pa ecològic, iogurt ecològic). Ara bé, segons la legislació europea, i dins de l’àmbit alimentari, ecològic -a (amb el prefix eco-) i biològic -a (amb el prefix bio-) són sinònims. Això fa que també parlem d’agricultura biològica o vedella biològica.
Fora del món de l’alimentació, en canvi, per indicar que un producte s’ha elaborat respectant el medi, cal recórrer exclusivament a ecològic -a: fusta ecològica, detergent ecològic, etc.
Tornant al nostre exemple i atès que ecològic està en masculí, només pot complementar el sintagma nominal travat pa de llenya.
El pa és el producte més consumit i comprat a Catalunya, més del 85% de les persones en prenen cada dia i gairebé un 70% en compren cada dia. I d’aquí que abans es deia d’una cosa molt habitual que era el nostre pa de cada dia.
També per als professionals de la llengua l’observació atenta dels usos lingüístics és el pa nostre de cada dia i per això hem fet aquest blog, del qual celebrarem ben aviat el primer any, per exposar-vos usos no normatius, dubtes freqüents, variacions… tot animant-vos que ens feu arribar les vostres aportacions.
El llenguatge administratiu no és creatiu, ni literari, ni hi té lloc la ironia o l’humor, no és una escola d’escriptors…, i sortosament només ens hi haurem de barallar quan hàgim d’adreçar-nos a un òrgan administratiu o estendre una acta o fer l’ordre del dia d’una reunió de veïns. Avui us volem donar quatre idees clares per superar aquestes situacions amb èxit.
