Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Bon Nadau

    Quan arriben aquests dies solem acomiadar l’any amb un Rubricatus nadalenc, que recull les interferències lèxiques relacionades amb aquestes festes. Així, avui a banda de recordar-vos que Nadal és sempre Nadal ─en singular i generalment sense article─ que el torró és de crema cremada o de rovell d’ou ─i no pas de *yema!─, que farem cagar el tió o farem el cagatió ─però de cap manera *cagarem tions o cagations─, que allò que mengem són 12 grans de raïms ─no *dotze raïms─ , que el cotilló és el conjunt de serpentines, confeti, barrets i espanta-sogres amb què celebrem la nit de Cap d’Any i  l’endemà, dia de Cap d’Any, n’afegim un de nou que és l’ús transitiu amb objecte directe de persona del verb felicitar; és a dir, felicitem alguna persona d’alguna cosa ─no és correcte utilitzar un complement directe que no sigui de persona! Per tant, no felicitem *el Nadal sinó que ens felicitem per Nadal o directament ens desitgem un bon Nadal.

    I per acabar la nostra felicitació en aranès, llengua pròpia i oficial de Catalunya:

    Bon Nadau e erós an nau!

    Article complet

  • Un mot per a cada cosa

     

    L’espai SUROpl, integrat al portal Llengua catalana, recull cartells temàtics de lèxic editats des de 1980 per la Direcció General de Política Lingüística o per altres entitats relacionades.

    Qui no recorda el cartell de fruites o el de pastissos, gràcies als quals molts hem après a dir alvocat o pasta fullada?

    Diuen que una imatge val més de mil paraules. Nosaltres hi afegim que la suma de la imatge i la paraula precisa ens diu molt de la capacitat expressiva d’una llengua, del seu estat de salut. I mireu si tenim recursos en català, que disposem de més de 200 cartells que recullen realitats tan diverses com la roba, el trànsit, l’electricitat, la comunicació o les papallones. Com es diuen els diferents atuells del terrissaire? Com s’anomenen les parts d’un castell o els estris de cuina que utilitza una bona xef?

    Aquests cartells formen part de la memòria de la política lingüística del nostre país i de tots els que hi hem participat d’alguna manera. Ara novament els tenim disponibles, en línia, i a l’abast de tothom. Us animem que els consulteu lliurement i en feu ús a l’aula i en activitats de foment de l’ús de la llengua.

    Recordeu: un mot per a cada cosa!

    Article complet

  • Rubricatus exprés

    Ara sí que l'hem feta bona, quin embolic!

    Ara sí que l’hem feta bona, quin embolic!

    Tot va molt de pressa, la comunicació gira a la velocitat de les xarxes i el català no pot quedar enrere. Algunes expressions es posen de moda i reemplacen les de tota la vida, dites durant generacions i ara escombrades en un tres i no res. Vegem-ne algunes; segur que les coneixeu, només cal dir-les!

    Ser *lo que hi ha: no hi ha més cera que la que crema, no hi ha res a fer, quin remei, les coses són com són, no s’hi pot fer res, qui dia passa any empeny

    *Pringar, ser un *pringat: tocar el rebre, ser un passerell, fer el paperina

    *Liarla, anar *liat: armar-la, emmerdar-la, fer-la bona/grossa; anar de corcoll/molt atabalat/embolicat/enfeinat.

    I *més del mateix!: i sant tornem-hi, i la cançó de l’enfadós!

    No venir *a cuento: no venir a tomb

    *A palo seco: tal com raja, sense embuts

    Anar *a saco: anar de bòlit/a tota hòstia/a preu fet/a tota merda

    *Fer unes risses: fer un beure, fer-la petar, passar-la/passar-ho bé

    Anar (cadascú) *a lo seu/*lo seu seria…: anar (cadascú) a la seva/pel seu compte. Aniria bé…

    *Callarse la boca: callar, fer mutis i a la gàbia, mossegar-se la llengua

    *Posar dels nervis: posar nerviós/fotre nerviós, treure de polleguera

    I si no pesqueu (*pilleu) alguna cosa vol dir que no hi caieu, no pas que *no caieu, que en tot cas vol dir que us manteniu drets (i no pas *de peu), sense caure. Per tant, caure-hi ─verb preposicional en el sentit d’adonar-se’n d’alguna cosa, reconèixer-la─ i caure ─verb intransitiu i no pas reflexiu, *m’he caigut.

    Article complet

  • Una estona a peu i una altra caminant

    I vosaltres, ho feu drets o asseguts?

    Aquests dies de mobilitzacions al carrer, tots ens hem exclamat en algun moment del fet d’estar tantes hores *de peu. La canalla sempre es pot enfilar a l’espatlla d’un adult o al pedrís d’un muret, els grans són prou previsors per portar una cadireta plegable però, i la resta? Nosaltres només us podem alleugerir lingüísticament: en català diem que fa massa estona que estem drets.

     

    En situacions molt formals podem utilitzar l’adverbi dempeus (en pie, de pie, en castellà), propi de registres formals, com ara en una celebració: Quan arribà la presidenta, tothom es posà dempeus, i que també s’ha adoptat en molts termes de l’àmbit de l’esport per traduir l’standing anglès, com ara lluita dempeus o posició dempeus (posición de firmes), però que és inadequat en un registre col·loquial, en què la forma més usual és l’adjectiu dret/a. Per exemple: Amb aquells talons ja no podia aguantar més estona dreta.

    I ja que avui ens hem fixat en aquesta part del cos tan útil com menystinguda, us enfilem més expressions perquè vegeu com són d’importants els peus: anar a peu coix, fer peu dins l’aigua, viure a peu pla, fer una cosa/pensar amb els peus,  no tenir ni cap ni peus una idea, ficar-se de peus a la galleda, anar amb peus de plom, ser més vell que l‘anar a peu, saber de quin peu calça (*saber com les gasta), estar a peu d’obra o al peu del canó, rebre cops o puntades de peu, donar peu o ocasió al canvi, etc.

     

    Article complet

  • Tardor al plat

    Comença la tardor i cal canviar la carta i els menús. Què us sembla una crema de carabassa de primer, un arròs a la cassola amb bolets de segon i magranes en almívar de postres? Ja n’estem farts d’amanidetes!

    A l’hora de designar el nom dels plats hem de tenir en compte si estem parlant de l’ingredient que acompanya el menjar principal (carn amb bolets, ànec amb taronja, perdiu amb porto, entrecot amb rocafort, conill amb samfaina, peres amb vi) o del mètode de cocció i estil del plat (a la cassola, al vapor, al gust, a la juliana, a la brasa, al caliu, a la basca, a la meunière). Quan es parla de conserves, la preposició en és adequada per fer referència al procediment amb què s’ha preparat un producte (en conserva, en escabetx); en canvi, si es fa referència a l’ingredient amb què es conserva un determinat aliment, tant es pot utilitzar en com amb (sardines en oli/amb oli).

    Amb el canvi de temps, els celoberts tornen a suggerir-nos olors; fan olor de rostit, de sofregit, olor de guisat, de canyella, de llorer… Quin bé de déu! Ni en el pitjor dels socarrims, però, direm que *oloren o fan olor *a cremat.

    Quant a la fonètica, es recomana pronunciar la b de la preposició amb davant d’una paraula començada per vocal o h. Així, ambòli, ambespàrreks, ambérbes. Mentre que en la resta de casos, la b de la preposició amb és muda, amtomàket.

    Recordeu que el Servei d’Assessorament us ofereix recursos lingüístics perquè pugueu redactar les vostres cartes i menús amb correcció i us les revisa gratuïtament. Bon profit!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog