Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • No donem tantes voltes!

    El bon desllorigador que ho desesllorigui bon …

    “M’agrada; la idea és bona, però hi estic donant voltes perquè sigui més entenedora”. Aquesta expressió, per dir que algun tema s’ha de repensar, reformular o rumiar més per millorar-lo, en català es pot expressar de diferents maneres, més enllà del verb donar, que té majoritàriament un sentit literal: Donar una volta o fer una volta vol dir girar, tombar o fer un passeig  i només amb el pronom hi, no cal donar-hi més voltes, té el sentit que hem esmentat.

    Els sentits figurats del verb donar sovint no són genuïns, així els rellotges no *donen els quarts sinó que toquen quarts i hores, les coses no *donen error  sinó que indiquen/marquen/ assenyalen error, els comandaments es pitgen, premen, toquen, piquen, pulsen, cliquen però de cap manera li *donem al botó de l’aire condicionat o *li donem a l’enllaç; si som del gènere “problemes com menys millor” les coses tant ens fan o ens són igual (en lloc de *donar-nos igual) i si mai no tenim temps o no hi ha temps per a res, no podem recórrer al castellà no m’ha *donat temps. Busquem una excusa millor!

    Si a mig matí la calor del carrer us aclapara, busqueu un racó on us toqui l’aire (l’aire no dona res!) o un banc on no toqui el sol (el sol encara dona menys). Un consell, els gelats no*donen set, en tot cas fan venir/agafar set i maten la gana.

    Però tampoc no volem que us capfiqueu en tot això, que les vacances són per no fotre brot (*donar cop)!

    Article complet

  • Abans no arribi l’estiu…

    Per molts anys, Laia!

    Mes de maig. Comencem l’operació biquini o l’endarrerim una mica? Seria un crim no aprofitar l’agenda d’activitats ludicogastronòmiques d’aquest mes… L’ajornem, doncs?

    Primer l’oferta més moderna, la de cuina de carrer, menjar de carrer o menjar sobre rodes (street food), en què les furgoteques vintage venen tastets d’arreu del món. Els terminòlegs han estat prou creatius i també ens han proposat les formes tecabús i gastrobús per substituir el mot anglès food truck. Per als llaminers sempre hi ha una paradeta de bagels farcits (panet anular, força dens), cupcakes (pastisset individual, recobert amb una capa de sucre i clara d’ou, fondant o crema de mantega), brownies (bescuit de xocolata i nous que se serveix en porcions quadrades), muffins (magdalena elaborada amb mantega), cookies (galeta rugosa amb trossets de xocolata o fruita seca) o plum-cakes (pastís de mantega farcit amb panses i fruita confitada); totes aquestes denominacions són manlleus procedents de la pastisseria anglosaxona per als quals no tenim un nom equivalent. Però si som dels de la coca de forner ben ensucrada, no hi ha res millor que la rebosteria (repostería, bollería en castellà) tradicional: pastissos de poma (tarta), el pa de pessic (bizcocho), els tortells (rosco), la pasta de full i els milfulls (hojaldre, milhojas), les cassoletes de crema (tartaletas), les safates de variats

    Les postres casolanes fan una olor boníssima d’acabat de fer (recién hecho), que no hi ha cap “XLmuffin amb gingebre” del món que pugui superar.

    Aprofiteu doncs el maig, que al juny ens hi hem de posar: l’aigua de la platja ja està a punt!

    Article complet

  • Que estem sonats?

    *Descerebrat? És a dir… guillat, tocat del bolet, que no hi toca, que no hi és tot, sonat, poca-solta, forassenyat, boig, com un llum, com una regadora, com un llum de ganxo, eixelebrat, curt de gambals, llunàtic, tocat de l’ala, tabalot, tarambana, esbojarrat, com una cabra, que s’ha begut el seny (o l‘enteniment), que li falta un bull…

    En tenim prou?

    Tothom ha entès que volem dir que tal persona és una insensata i que us en guardareu prou de pujar amb  ella al cotxe? I, de retruc, que no és precisament intel·ligent sinó que més aviat justeja? (Significats que recull el Diccionario de la lengua española de la RAE: “descerebrado, da. adj. Privado de cerebro, o sin actividad funcional en él por lesión medular. 2. coloq. De muy escasa inteligencia”).

    Doncs per dir tot això en català tenim almenys 20 formes que ens permeten bandejar la tria 1 i optar per les 19 següents.

    En català, l’adjectiu descerebrat el trobem com a terme d’especialitat (TermCAT) en els àmbits de la medicina i la fisiologia en els sentit de produir la inactivitat funcional del cervell o d’extirpar experimentalment el cervell d’un animal, al costat del nom descerebració i les formes cerebral, cerebració, cerebri-, cerebritis, etc.). Una mica truculent, tot plegat! Com a adjectiu  col·loquial per indicar algú que és un irresponsable i que fa coses temeràries o fora del sentit comú, aquesta forma ni surt al diccionari ni té tradició. Per què la utilitzem, doncs? Per què hem de recórrer a una forma de moda sense cap mena de genuïnitat? Només la manca de confiança en els nostres recursos ens farà optar per la tria 1.

    Lamentablement, aquesta substitució lèxica gratuïta comporta un empobriment dels recursos expressius de la llengua, els que en fan una llengua viva i diferent de totes les altres!

     

     

    Article complet

  • De llibres i llibreters

    Aquest abril, de la mona ─mot que deriva de l’àrab antic ‘mûna’, que vol dir ‘regal’─ saltem al llibre, un dels millors regals de tots els que es fan i es desfan.

    Us deixem a vosaltres el contingut més dolç i poètic d’aquests regals ─segur que us en sortireu─  i passem a ressenyar algunes paraules referides a la terminologia del llibre. Perquè… qui sap explicar-nos la diferència entre els plecs i la pàgina o plana; la coberta i la tapa; la contracoberta o dors de la coberta; la contraportada o revers de la portada; el llom; el relligat; les guardes… què és cada cosa?

    Per Sant Jordi solen fer aparició nous llibres a la venda que sovint aconsegueixen ser els més venuts o best seller; els productes estan en estoc o disponibles. Quan ja no se’n troben i no se’n preveu una reimpressió, diem que estan exhaurits o esgotats. Els taulells de les parades bullen de novetats i els lectors aclaparats ens guiem per la sobrecoberta a l’hora de triar un llibre o un altre. La solapa, la part de les cobertes doblegada cap a l’interior, també sol oferir informacions llamineres sobre l’autor, i la faixa, que és aquella tira lluent que es pot treure i envolta el llibre, fa de reclam publicitari; els més encuriosits encara podem tastar les primeres línies del pròleg o prefaci per acabar de decidir-nos…

    I és clar, ara també tenim llibres digitals o electrònics, que ja no depenen de la tirada o tiratge que se’n faci, a diferència de les mones que continuen tenint un caràcter mengívolament  presencial.

    Per a més informació, podeu consultar la Terminologia del llibre del Termcat.

    Bon Sant Jordi!

     

    Article complet

  • Vador, Tià i Mita

     

    Avui volem parlar del mecanisme d’abreviació dels noms de persona, pel qual formes com Miquel es converteixen en Quel, Montserrat en Rat, Meritxell en Txell, Elisabet en Bet, Concepció en Ció, Carlota en Lota… i de nois, Emili en Mili (o Miliu!), Francesc en Cesc, Nicolau en Lau o Joaquim en Quim. Aquestes són formes familiars que sovint alternen amb els diminutius, com ara a Narciset en Ciset, Josefina en Fina o Montserratona en Tona.

    Com ja sabem, la forma d’escurçament tradicional en català es fa suprimint una o més síl·labes o sons inicials del mot (afèresi), com ara en els exemples anteriors. També és tradicional l’escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig, com ara quan anomenem Malena les noies que es diuen Magdalena. Contràriament, en castellà se sol reduir per darrere i així tenim l’Edu, el Rafa, la Bego, l’Espe o la Trini.

    Recordeu la Queta? Era la imatge d’una campanya de normalització lingüística força popular, “Dóna corda al català”, on una joguineta de corda ─una boca saltadora i garlaire─, la Queta, diminutiu de “boqueta”, ens animava a parlar com més millor (a donar-nos corda!). Aquest nom es va escollir a través d’un concurs a TV3, en el qual es podia participar a través d’enviaments de missatges SMS. Ja ha plogut!

    Bé, suposem que amb totes aquestes pistes ja sabeu a quins noms es refereix el títol!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog