Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Empriu o erm?

    ruta-emprius1Aquests dies d’esclat de la primavera som molts els que hem sortit de la ciutat i resseguint un mapa per fer una excursió hi hem trobat la paraula empriu. N’hi ha molts d’emprius repartits pel territori i abracen torrents, rius, pasturatges, terres… Però, què és un empriu?

    Empriu és el dret a fer ús d’alguna cosa propietat d’una altra persona i, amb referència a la terra, el dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d’un poble o comunitat rural. Una bona manera, doncs, de gestionar els recursos perquè se’n beneficiï tothom.

    Si en busquem la traducció al castellà, per exemple, hi trobem tierra del común o baldío; un doble significat que ens diu molt sobre la visió d’aquests espais col·lectius, ser profitosos per a tots o ser erms, terres estèrils o improductives, tot depenent que siguin més o menys bones terres i de l’esforç que s’hi posi. És clar, allò públic s’ha de cuidar!

    Això ens ballava pel cap aquests dies que hi ha hagut a Barcelona enfrontaments entre mossos i manifestants al voltant de la desocupació d’un espai ocupat a Gràcia, el Banc Expropiat. A la ciutat, paradigma de la privatització de l’espai (ni tan sols les voreres són de tots perquè estan plenes de terrasses privades) costa molt aconseguir emprius. Què és més important, els diners que val un espai erm o el guany col·lectiu que genera un empriu?

    Amb aquest d’avui, comencem un seguit d’apunts per recuperar paraules. Algunes no les coneixerem, però d’altres segur que sí i de sobte direm: que fa temps que no sentia que ningú deia menester o prendre mal!

    Article complet

  • No perdem el tren

    vagons2Si el dia passat ens lamentàvem del lèxic foraster que es feia lloc als vagons del tren carregat de…, amb aquest apunt de paraules i locucions podreu fer un canvi de peces i continuar jugant. Segur que les coneixeu!

    Al vagó de les locucions! anar a la seva (*anar a lo seu), anar a totes (anar a *per totes), tenir coll avall, saber-la llarga, ballar pel cap (*rondar pel cap), de cap i de nou (borrón y cuenta nueva), ficar la pota, haver-hi mala maror, a l‘engròs (*a lo gran), de pa sucat amb oli, a corre-cuita/a cremadent, sec com un os, alt com un sant pau, campi qui pugui, tenir-ne de sobra (*anar sobrat), a tot drap (*a sac), encara sort/encara gràcies/encara rai (*menys mal), muntar un ciri (*liarla), tocar els pebrots, ser faves comptades, frec a frec, sortir esperitat, picar-se els dits, a cau d’orella, i més/més de/i escaig (*i pico), de debò (*en sèrio)…

    Al vagó del lèxic! malgirbat/malforjat/engiponat/desmanegat (*desgarbat), mullader/sidral/merdé (*marron), passavolant, ous de pagès (*camperos), lletraferit, bocamoll (bocazas), totxo/ximple/tanoca (*lerdo), escadusser (*un de suelto), matusser (*cutre), pencar (*currar), riota (hazmereir), martingala (*chanchullo), tripijoc (*trapicheo), conya (*cachondeo), regalimar (*xorrejar), fallada (*fallo), cruiximents (*agujetas), revolt (*corba), esborrador (*borrador), murri (*pillo), menystenir (*ningunear)…

    Ras i curt, de lèxic i fraseologia en català n’hi ha per donar i per vendre. Tenim prou efectius per omplir a vessar els vagons de paraules; no perdem el tren!

    Article complet

  • Vida més enllà dels termes

    bosc

    Segons el Diec un terme és una unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d’especialitat determinat. I què són els àmbits d’especialitzat? Doncs en aquesta societat nostra globalitzada i fragmentada alhora, en què de qualsevol branca del coneixement en pengen subbranques, els termes ens sotgen per tot arreu. Mai com fins ara tants de termes no havien entrat al vocabulari comú. Com més va, menys llenguatge col·loquial i més anglicismes, menys diferenciació entre registres i més estandardització; en definitiva, més termes. Els termes ens fan més iguals, però alhora van en detriment del llenguatge col·loquial: aquell que depèn de la transmissió del coneixement entre generacions, de la procedència geogràfica i social del parlant, del registre informal, espontani i oral.

    Què queda millor dir, que algú ha patit un atac de feridura o un ictus o una apoplexia; doncs depèn de si és el metge o el veí de l’escala.

    I cal tenir un terme per a cada (nova) cosa? I un terme en català per a traduir cada (nova) cosa? I qualsevol innovació és un terme? I no pot ser flor d’un dia? I la proliferació de termes no és potser la voluntat d’encunyar noves paraules i marques perquè fa modern? És nou l’apoderament i l’estrès i els coachs i les doules i els xats i els risottos…, no pot ser que sempre n’hàgim tingut però en dèiem d’una altra manera?

    Per al català, una llengua amb un volum considerable de parlants però sense prou reconeixement social i jurídic per ser tinguda en compte en els principals fòrums, desenvolupar la terminologia pròpia ha estat una manera de contribuir al procés de normalització lingüística i demostrar que és una eina tan vàlida com qualsevol altra per parlar de tot, dins el context de la societat del coneixement, la diversitat i el multilingüisme. Però que els arbres no ens facin perdre el bosc, la llengua en majúscules.

    Article complet

  • Més val un moixó a la mà que una àguila volar

    diadel'aigua

     

    Per celebrar el Dia Mundial de l’Aigua, diumenge 3 d’abril, un grup de persones de l’Hospitalet vam visitar els espais agrícoles i naturals que encara conserva el municipi a la llera esquerra del riu Llobregat.

    La trobada era a l’antiga parada de Feixa Llarga de la línia vermella. Una feixa és una peça de terra de conreu plana, limitada per marges, i també una mesura agrària de valor variable; un nom molt adequat per a un espai que fins fa 50 anys, amb la construcció del barri de Bellvitge i, més tard, de l’hospital, era estrictament agrícola. Tot i que n’hem perdut el nom en la línia de TMB encara el conservem com a nom de carrer i d’algun equipament esportiu.

    A banda del patrimoni agrícola, el riu Llobregat és una reserva natural de primera magnitud que acull especialment ocells o aus. El català disposa d’aquestes dues denominacions per fer referència als vertebrats que en llatí es denominen avis. Contràriament al castellà, que utilitza aves per designar totes les espècies i reserva pájaros per als ocells petits, en català ocells ho són tots. Així doncs, i d’acord amb la prioritat establerta pel diccionari normatiu, la denominació ocell és la preferent en tots els casos, mentre que au es reserva com a forma secundària. Per tant, i sobretot en contextos d’especialitat, utilitzarem la denominació ocell com a genèric de qualsevol espècie, petita o grossa, de la classe ocells. En altres zones del domini parlem d’aucells, pardals o moixons.

    També amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, el centre de terminologia ha publicat la infografia El cicle de l’aigua que inclou mitja dotzena de termes en català, amb la corresponent definició: evaporació, evapotranspiració, condensació, precipitació, infiltració, aigües superficials i aigües subterrànies.

    De moixons, en tenim aquí al costat, mentre que les àligues només les abastaran alguns… Conservem-los!

    Article complet

  • L’enyorada mullena

    sequerabarcelona

    Gràcies a les dades històriques recollides per l’Observatori Fabra des del 1913 sabem que Barcelona, i l’Hospitalet, estan vivint una ratxa seca sense precedents. Fa més de 90 dies que no plou.

    Les últimes pluges fortes a Catalunya van ser al novembre i van produir una rovinada a la Segarra i un tornado a Mont-roig del Camp (Baix Camp). Després va venir l’estiuet de Sant Martí i encara no ens l’hem tret de sobre! Catalunya és territori de rambles, torrents i xaragalls, rieres i rials, de gotellades; el cabal del nostres rius és migrat i estacional.

    Pensant en el futur… aviat allò de “si ha plogut!”, per indicar que d’una cosa ja fa temps, voldrà dir, efectivament, “que fa una colla d’anys” i ja no faran falta els embornals al carrer ni els ràfecs ni les gàrgoles als edificis, de les fontades no se’n cantarà gall ni gallina i el cel rogent, pluja o vent, serà només per als amants d’Instagram.

    Les previsions per a les pròximes setmanes no fan pensar que plourà aviat. No sembla forassenyat dir, doncs, que arribarem als 100 dies sense pluja. El nivell dels embassaments es troba 20% per sota del que tenia ara fa un any, tot i que ara com ara no es preveuen problemes d’abastament.

    I per acabar, coneixeu el significat de tots els mots escrits en negreta? Això rai!, podeu buscar-ne els significats a les eines de consulta que teniu al costat de la pàgina; no són paper mullat.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog