Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Quina calor!

     

    blanesEl mot calor, tot i la popularització recent de “el caloret”, té gènere femení! Altres mots que en català i castellà tenen gèneres diferents són la suor, la dent, la pols, les postres (f pl), la resplendor, una anàlisiun avantatge, el llum (aparell), etc.

    Però tornem on érem: a la calor. Per no socarrimar-vos de valent, a la platja és del tot imprescindible el para-sol o ombrel·la i una untada generosa de crema solar (alerta que no es converteixi en una empastifada greixosa!). La gandula (tumbona, hamaca), l’estoreta (esterilla), el pareo pengim-penjam, les xancletes de retaló, els braçals (manguitos) de la canalla, el matalàs inflable, la planxa de surf per planar damunt les ones, i la resta d’accessoris plàstics per als més menuts ─galledeta, rasclets, motllos…─ convertiran l’estada a la platja en un merescut relax!

    I si sou prou afortunats per marxar de viatge, teniu a l’abast el Lèxic del transport turístic, amb les formes normalitzades de termes com ara enlairament (take off, despegue), sobrereserva (overbooking, sobrecontratación) o targeta d’embarcament (boarding cardtarjeta de embarque,).

    Bon estiu!

    Article complet

  • Fins a la matinada

    DSC06272La revetlla (del llatí vigilare, “estar despert”, “vigilar”) és una festa popular amb ball i jocs al carrer, que precedeix certes diades. Als Països Catalans la més coneguda és la d’aquesta nit.

    La pirotècnia (del grec pir “foc” i tékhne “tècnica” i “art”) és l’ofici de preparar explosius i altres focs artificials. Entre nosaltres, un consell que va molt bé: per manipular els coets amb seguretat, el millor és tenir una metxa prou llarga per encendre els blens dels petards sense cremar-nos. De petards n’hi ha de moltes classes: les bombetes, cebes o cebetes són per als més menuts, es llancen a terra perquè petin o esclatin… Quin (petit) ensurt! Més divertits són els borratxos i els correcames que surten en totes direccions arran de terra, cames ajudeu-me! I si ens agrada el soroll, a banda dels trons i les traques (successió de petards enfilats) tenim els coets xiuladors que s’enlairen tot fent un fiuuuuuuuuuu que esgarrifa. Per als amants del color, les bengales i les fonts són la millor tria.

    I no hi ha festa sense teca. La coca de Sant Joan, tradicionalment de fruita confitada, de pinyons o de llardons —sovint farcida de crema—, ha de tenir una forma canònica, doble de llarga que d’ampla i amb les vores arrodonides, que recorda la forma rodona inicial, amb un forat enmig, a imitació del Sol.

    I per fer bona la paraula, ja ho sabeu, heu d’estar ben desperts fins a la matinada!

    Article complet

  • Anem-nos calçant, veïnes i veïns, nenes i nens, àvies i avis…

     

    que-igualtat-dones-del-genere_ARAIMA20141028_0038_5Aprofitant que després de les últimes eleccions municipals són moltes les dones que han estat escollides alcaldesses, avui volem fer alguna revindicació feminista i, també, gramatical.

    La forma anglesa empowerment, és en català apoderament, que deriva del verb ja existent en català, apoderar. En canvi, no existeixen ni el verb *empoderar ni el derivat *empoderament (forma prevista en castellà). Aquest terme es refereix al procés pel qual una persona o grup social adquireix els mitjans i la consciència necessaris per enfortir el seu potencial social, polític i econòmic.

    En l’àmbit de la política i la sociologia es parla de gènere quan volem referir-nos al sexe (tret biològic distintiu) en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats; és a dir, allò de metge per a nen i infermera per a nena. Partint d’aquí, l’enfocament de la perspectiva de gènere pretén arribar a la igualtat real de drets i deures.

    I com podem visualitzar en el discurs un grup secularment marginat, com ara el de la dona? La solució més fàcil ─i que tothom s’hi ha apuntat─ ha estat farcir el discurs de dobles formes (veïns/veïnes; nens/nenes; tutors/tutores…) o de parlar sempre de persones (que inclou homes i dones) de tal manera que un “Totes al parlament!”, no s’ha de llegir de manera exclusiva, sinó que es refereix a persones. Com a professionals de la llengua considerem que se n’ha fet un gra massa i que s’ha forçat la gramàtica. Recordem que el català és una llengua marcada quant al gènere i el nombre que aplica la regla de concordança segons la qual un masculí i un femení singular concorden en masculí plural (forma no marcada). La solució passa més aviat per pensar d’una altra manera, en termes de metgessa i infermer, i per dignificar les feines socialment feminitzades (les d’atenció i cura de les persones) que no pas a posar dobles formes constantment. Sindicats, administracions, estudiosos de la llengua i col·lectius professionals han elaborat una Guia d’usos no sexistes per evitar usos discriminatoris en el discurs, sense caure sistemàticament en el recurs a les dues formes (ja sigui abreujades o no) que enfarfega el text i té molts problemes a l’hora de practicar substitucions pronominals i concordances. Només us n’hem fet una pinzellada, però tal com pinta la legislatura, millor que en consulteu tot el document:

    http://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219

     

    Article complet

  • De bat a bat

    oberta

     

    Fins al 13 de juny que es constituiran els nous ajuntaments, tothom està obert a tot: la llista més votada, el pacte d’esquerres, l’assumpció de certs punts d’un altre programa, el principi de bona fe per tal d’arribar a un acord…

    La ciutadania ha enviat cartes d’acomiadament i en alguns casos s’ha  produït un acomiadament col·lectiu (procedent!), perquè són ben pocs els que repeteixen.

    En molts municipis, el consistori ha quedat fragmentat i és l’hora de l’estira-i-arronsa,  el tants caps tants barrets, la solució del caixa o faixa (és a dir, quan cal prendre una solució arriscada, jugant-s’hi el tot o res) o del pacte contra natura (en què els antagònics s’entenen!). S’han penalitzat pràctiques de clientelisme (no *clientelars) i tripijocs o martingales (chanchullos en castellà), però tot i la bancarrota fallida d’algunes sigles, de cessaments,  ben pocs. En aquest país, costa. A tot això, recordeu que no es pot cessar algú; si de cas, se’l fa cessar o se’l destitueix.

    Per cert, de *poltrones no en tenim i d’*apoltronats o *repanxingats, tampoc; en canvi, tenim càrrecs arrepapats/escarxofats/repanxolats/aclofats a la cadira, la butaca, la trona…

    Fet i fet, davant de tant desgavell, potser seria millor obrir una borsa de treball i qui hi tingui la puntuació més alta, apa, regidor!

    Per a més informació sobre la negociació col·lectiva podeu consultar-ne el diccionari a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/

    Article complet

  • 6 de juny

    Estadi Olímpic de Berlín

    Com que és probable que tinguem alguns lectors a qui agradi el futbol, i ben aviat se celebrarà la final de Lliga de Campions entre el FC Barcelona i la Juventus Football Club de Torí, hem decidit escriure un Rubricatus sobre algunes curiositats del conegut com a “esport rei”.

    Esperem que no s’enfadin els seguidors d’altres clubs que mostren a les seves vitrines moltes copes europees però que, almenys enguany, seguiran el desenllaç de la final des de la tranquil·litat del sofà.

    Un primer aspecte que cal considerar és el de l’article que acompanya el nom d’un equip. Per què diem la Juventus o la Juve i no el Juventus o el Juve? El cert és que ha estat l’ús el que ha consolidat el femení o el masculí. En italià sempre són noms femenins, perquè juga una squadra, però en català diem la Fiorentina i la Sampdoria, però el Milan o el Càller. I per què ens referim a alguns equips catalans en femení: la Grama (la Gramenet) o la Santboiana (el referent del rugbi sud-català)? Una raó podria ser que es tracta d’equips que tenen la paraula unió al nom complet: la Unió Esportiva Gramenet, la Unió Esportiva Santboiana… Però aquesta explicació no serveix per a la Damm, que és Club de Futbol Damm, ni per a la Unió Esportiva Lleida (el Lleida). Així que és l’arbitrarietat la que ha acabat per establir l’ús més habitual.

    Però tornem a la final de la màxima competició europea. Com s’ho fan els locutors per evitar de repetir constantment la Juventus o la Juve? Ens hi podem referir pel color de la samarreta i presumir de saber un xic d’italià: l’equip bianconero. El plural el farem també en italià: els bianconeri (igual que fem un paparazzo i dos paparazzi.) També ens podem referir al conjunt entrenat per Massimiliano Allegri amb el sobrenom de la Vecchia Signora.

    Per cert, que el club torinès o de Torí ja s’ha adjudicat aquest any un doblet: la Sèrie A (màxima competició regular a Itàlia, la consecució de la qual s’acredita amb l’scudetto) i la copa italiana de futbol. Si guanya la final de la Lliga de Campions obtindrà el cobejat triplet i estarà en condicions d’assolir un sextet com el del FCB de l’any 2009. Quant al Barça (hipocorístic de Barcelona), un cop assolit el campionat de Lliga, caldrà que superi l’escull de l’Athletic Club a la final de la Copa del Rei per optar al sextet. Lleons i culers es veuran les cares al Camp Nou (no Nou Camp) el 30 de maig vinent. La final de la Lliga de Campions entre blaugranes i bianconeri se celebrarà el 6 de juny; des de la imparcialitat exigida, ens atrevim a desitjar que la guanyi un equip català!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog