Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • 24 M

     

     

    encartellamentEns trobem en període electoral, enmig d’una legislatura marcada per problemes de finançament, malversació (balafiament, malbaratament) de recursos públics, pèrdua d’ocupació i altres bondats del sistema. Aprofitarem la campanya per veure com parlen els alcaldables.

    Dels polítics amb molta xerrameca diem que garlen i garlen, que tenen molta vèrbola; n’hi ha que parlen foradat, és a dir sense cap substància, n’hi ha que parlen sense embuts, és a dir, sense estar-se’n, i n’hi ha que parlen gruixut, s’arrisquen a espifiar-la i, si l’han dita molt grossa han de fer mutis, és a dir desaparèixer d’escena ràpidament, per bocamolls  o llenguallargs.

    Per enardir els militants es recorre a les arengues i per acoquinar els adversaris a les andanades, que és quan una persona et renya i t’engega. Alguns es guanyen afalacs, però normalment s’emporten escridassades (xiulades, esbroncades), perquè en quatre anys no han fet res del que ara prometen.

    Els polítics utilitzen recursos retòrics per enllaminir el discurs, com ara els oxímorons, és a dir, dues paraules de sentit oposat que funcionen com un tot (contracte indefinit periòdic, capitalisme humà); eufemismes, és a dir, paraules atenuades i políticament correctes (com ara nouvingut per immigrant), o analogies, és a dir, relacionar dues coses per la seva semblança (com allò del viatge a Ítaca ─o el vagareig per l’espai!─ sobre el procés d’independència).

    Esperem que no arribin a les mans i que la campanya ens convidi a votar la millor opció.

     

     

    Article complet

  • D’afamats famolencs

    Hipopòtam famolenc

    D famolenc 

    Del món de Sant Jordi al món dels sentits, al de la teca concretament. No descobrirem la sopa d’all si diem que, amb la panxa plena, es llegeix millor!

    El drac de Sant Jordi era de vida, un autèntic golafre, golut i fartaner. Endrapava a cremadent: moltons, ovelles, xaiets…  i mai no es quedava tip. Contràriament, d’un drac que té manies a l’hora de menjar en diem llepafils o perepunyetes, però de dracs que fan escarafalls al menjar no n’hi ha gaires.

    Com anàvem dient, el nostre drac, en D, es cruspia, engolia i s’empassava els garrins de tres en tres, després un bon trago de vi i a pair. Diem que s’empassava perquè el DIEC no recull la forma verbal tragar, tot i que sí recull els substantius trago, traguet o traguinyol.

    Val a dir que quan algú o alguna cosa no hi ha manera que ens agradi diem que no ens el/la podem empassar o que no el/la podem pair (que és el que li va passar al drac!).

    Ara bé, quan va començar a escassejar la manduca i en D va exigir donzelles per rosegar, ràpidament es va adonar que havia begut oli i que no són precisament els dracs qui remenen les cireres en els contes. Per a sant Jordi, va ser la xocolata del lloro: el va vèncer sense socarrimar-se ni un pèl i es va acabar el bròquil ben aviat.

    I, com se sol dir en italià, se non è vero, è ben trovato. És a dir, que si no és cert, almenys ho sembla.

    Article complet

  • T’estimo/t’estime/t’estim

    parella granAprofitant que ve la diada de Sant Jordi, avui farem un Rubricatus sobre l’amor, perquè sentiments i paraules sempre han viscut en estreta relació.

    Fins fa no gaires anys, la manera tradicional de conèixer-se i relacionar-se les parelles era a través del festeig, que solia acabar amb el prometatge. Si tothom s’hi avenia se celebraven les noces, casori o casament. Per això tenim la frase a bodes em convides que expressa l’alegria que produeix una proposició que acceptem gustosament. I també la de fer Pasqua abans de Rams, que es deia quan s’esperava un fill abans de casar-se.

    Ara tot és més informal; la gent té relacions menys duradores i canvia de parella sense que sigui un daltabaix. Les persones es coneixen, surten, s’emboliquen (no pas *es lien) i trenquen. Diem que tal paio és un figura o que és un perill, que sempre està a punt.

    Quant a l’acte sexual, en diem follar o cardar, ja que fer l’amor (massa carrincló), *fer sexe o *tenir sexe són calcs de l’anglès (to have sex). A banda, podem trobar moltes altres expressions, depenent de la varietat de cadascú, com ara fotre, fotre un clau, cucar, pitjar, pegar-ne un, fer-ho, etc.

    Però tornem al romanticisme! Per Sant Jordi, a canvi del llibre se sol regalar una rosa ja badada o millor una poncella  a punt de descloure’s, esbadellar-se (de badall) o esbatanar-se (obrir-se de bat a bat).

    I si en rebeu més d’una, millor!

    Article complet

  • Cuina anglosaxona o cuina catalana?

     

    minipimerCoincidint amb la II Trobada Gastronòmica de l’Hospitalet, volíem fer avui algunes reflexions sobre terminologia.

    Primerament sobre els noms propis de certes marques que han passat a ser noms comuns, àmpliament usats sense que els parlants en siguem conscients. Ens referim a termes com ara Turmix, Minipimer, Thermomix, Tupper o Lékué que haurien de ser substituïts per batedora elèctrica, batedora de braç, robot de cuina (que pot arribar a picar, liquar, ratllar, tallar, amassar, moldre, emulsionar, trinxar…), carmanyola o la gamma d’atuells de silicona, referent de la nova cuina de disseny. També han aparegut els Boc’n’roll, que són uns embolcalls de roba impermeable per a l’entrepà de l’esmorzar, que eviten el paper d’alumini. I parlant d’empaquetatge, dels *kits o *packs n’hem de dir lots, paquets, bosses, brics, estoigs… depenent dels casos.

    A l’altre costat hi tenim paraules estrangeres que han passat a designar plats o productes que nosaltres ja coneixíem, amb algunes diferències, i estan ocupant el lloc (el nom!) de les designacions habituals. Ens referim als muffins, cupcakes, brownies i cookies, per exemple, que fins ara anomenàvem magdalenes i pastissos o galetes de xocolata. O de la tempura, el risotto, les baguets i el  sucre glacé per parlar dels arrebossats, els arrossos, les barres de quart o el sucre (de) llustre. Val a dir que alguns d’aquests termes estan aprovats pel Termcat en àmbits d’especialitat, perquè certament es refereixen a productes d’altres cultures gastronòmiques i en poden variar els ingredients i mètodes de cocció; això no vol dir, però, que per un afany d’esnobisme hàgim de prescindir de les formes pròpies.

    Bones postres i bona trobada!

    Article complet

  • No trenquem a tort i a dret

    esqueixadaContinuem avui el tema de la traducció sistemàtica d’un terme d’una llengua pel mateix de l’altra llengua. En aquest cas amb els significats del verb castellà romper, traduït “automàticament” per trencar. En català, trencar vol dir  fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç. I per extensió, trencar un tracte o l’amistat amb algú.

    Per tant, el paper o la roba no “es trenca”, sinó que s’esquinça, s’estripa, s’esfilgarsa o es forada. I els aparells s’espatllen (un torradora es trencaria si ens caigués a terra i quedés escampada en mil fragments), es fan malbé, s’avarien o es deterioren. Si es rebenten a causa d’una pressió s’esbotzen (*s’espaxurren tots!).  I nosaltres podem esclafir a riure o rompre a plorar.

    Depenent de la matèria i la mida de la trencadissa els objectes s’esmicolen, s’esbocinen, es trossegen, s’estellen, s’esquarteren, s’esqueixen, s’engrunen o queden ben trinxats.

    A banda de la interferència lingüística, en aquesta pèrdua de significats hi té molt a veure el progressiu empobriment lèxic que pateixen totes les llengües actualment i que és objecte d’un altre debat (poca lectura, trivialització de les comunicacions, descrèdit dels coneixements humanístics…)

    Ara bé, en cap cas volem posar en entredit el verb trencar. Fixeu-vos quin reguitzell de frases fetes ens ofereix! Tenir-hi la mà trencada (tenir molta experiència en alguna cosa), trencar-se el coll (sortir malparat d’alguna cosa), trencar-se les banyes (esforçar-se a fer alguna cosa), trencar el son (fer una dormida curta), trencar-se el cap (pensar molt en alguna cosa), no haver trencat mai cap plat (aparentment, ser incapaç de fer res de dolent), sortir amb un ciri trencat (interrompre la conversa amb alguna impertinència o alguna cosa que no ve a tomb) i moltes més!

     

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog