Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Per triar i remenar

    Taller d’ikebana

    Em dieu un clàssic del setembre? És clar, arriba l’hora dels fullets amb les propostes trimestrals d’activitats per al nou any. Normalment la inscripció la podem fer adreçant-nos al taulell d’informació o en línia. També podem trobar informació als taulers d’avisos o, sobretot ara, als webs. Per cert, nosaltres hi tenim penjada la informació d’aquest trimestre.

    Un centre cívic qualsevol; vejam què hi podem trobar? Els entrellats per cuinar esmorzars-dinars sorprenents (brunch) o batuts de fruita (smoothies), cursets de haikus (poemes d’origen japonès), de manga (historietes japoneses), d’ikebana (decoració floral), de txikung, taitxí i tota mena de iogues per treballar el moviment i l’equilibri, de muntatge d’àlbums (scrapbooking), d’atenció plena o entrenament/assessorament/orientació emocional i laboral (mindfulness, training, coaching), de ganxet (crochet), d’escratx (tècnica que utilitzen els discjòqueis), de tast de vins o de qualsevol ball llatí de moda.

    I què fa que alguns termes els agafem tal com raja i altres els traduïm o adaptem? Si remeten a nocions que no pertanyen a la nostra cultura i que no sabríem com dir en català perquè mai n’hem tingut la necessitat, solem prendre’ls i, si cal, els incorporem al diccionari amb les adaptacions ortogràfiques necessàries. Però la majoria de neologismes ─especialment en l’àmbit del lleure i el consum, tan subjecte a la moda─ solen ser flors d’estiu i no cal inventar la sopa d’all. Us recomanem, doncs no deixar-vos impressionar pels neologismes anglesos i rumiar com en diem d’això mateix en català. I en cas que no us en sortiu recordeu que tenim un centre de terminologia, encarregat de fixar el tractament dels manlleus.

    Per acabar us recordem que els nivells intermedi entre l’avançat i l’inicial és el nivell mitjà, no pas el *nivell mig.

    Benvinguts, doncs, al poti-poti de cursos del primer trimestre!

     

    Article complet

  • Treballar i no fer vacances

     

    Un dels problemes que més preocupa la ciutadania de Catalunya és l’augment de la pobresa malgrat la reducció de les taxes de desocupació. És a dir que, tot i treballar, un bon nombre de treballadors catalans viuen en la precarietat. En aquest sentit s’han popularitzat els termes treballador/a pobre/a i el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que ha d’assumir unes condicions laborals pitjors a les que li correspondrien.

    Els especialistes distingeixen entre la pobresa absoluta, en què no és possible satisfer les necessitats bàsiques, i la pobresa relativa, pròpia d’un mercat laboral inestable, immediat i fugaç en què entres i surts ràpidament encadenant contractes. La primera té molts anys i desemboca en el sensellarisme. Els sensesostre o sensellar (homeless, sin techo) s’han convertit en paisatge urbà habitual i no disposen d’unes mínimes condicions d’habitatge per viure amb dignitat. A més, sovint pateixen malalties mentals, aïllament i exclusió social. La segona situació provoca indefensió i vulnerabilitat.

    Direu que de pobres n’hi ha hagut sempre i que el que ara és subjecte d’intervencions públiques abans era simplement la situació d’un gran gruix de població, i és cert, el refranyer va ple d’expressions referides a la pobresa/riquesa: ser un mort de gana, ser més pobre que les rates, ser un pobre de solemnitat, durar poc l’alegria a casa del pobre, (no) ser època de vaques grasses, (no) lligar els gossos amb llonganisses i sentències, com ara, no es pot ser pobre per cap diner o el pobre que s’ha fet ric, no coneix el vell amic.

    I tornant amb la terminologia, us apuntem més termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa o bossa de pobresa, que podeu consultar al Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 entrades. Altres recursos per deixondir-vos de la complaença estival són el  Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social, perquè la consciència no ha de fer mai vacances.

    Bon estiu!

    Article complet

  • De 0 a 99

    El 28 de maig és el Dia Internacional del Joc. Jugar és un dret universal, tal com recull l’article 31 de la Convenció dels drets dels infants, i és imprescindible per al desenvolupament i el benestar de les persones.

    ‘Jugar’ ve de la paraula llatina iocārī, que en llatí vulgar substituí el clàssic ludĕre, així com iŏcus va substituir lūdus, ‘joc’, i actualment té un significat ben ampli: divertir-se duent a terme activitats simbòliques, fer broma, practicar un esport, tenir el torn, apostar o arriscar-se, etc. Jugant jugant podem enllestir la feina sense adonar-nos-en; podem jugar net o jugar brut, jugar amb foc o jugar amb la salut, ser jugadors o ser juganers.

    Per a nosaltres, el joc és una eina per aprendre i créixer. Coneixeu la paraula ludificació? Aquest terme de l’àmbit de la pedagogia i la psicologia es refereix a les estratègies que fan servir la mecànica del joc en diferents contextos, per tal de millorar la implicació i els resultats dels participants (en l’aprenentatge, la gestió d’equips, la negociació, etc.) En castellà se’n diu gamificación, jueguización ludificación, i en anglès, gamification.

    Jugar en català, a banda, és important per garantir la salut de la llengua, perquè només allò que es fa de manera espontània i per plaer fa créixer!

    Si voleu seguir el Dia del Joc podeu buscar les etiquetes de Twitter: #itujuguescpnl + #diadeljoc o d’instagram #itujuguescpnl + #diadeljoc + #diainternacionaldeljoc + #internationaltabletopday.

    Per acabar, us facilitem l’enllaç del Diccionari del joc i les joguines, del Termcat, i del blog Ets i uts, del CNL d’Osona, perquè pugueu saber com es juga al marro o al joc d’escapada en viu.

    Que xaleu, us divertiu, us esplaieu i us esbargiu molt!

    Article complet

  • Coixinets anglesos a tort i a dret

    Millor que *on fire, encès!

    Què passa quan el *mainstream, és a dir el corrent d’opinió generalitzat, és utilitzar anglicismes a tort i a dret? Res de bo, és clar!

    Per què optar per l’anglès quan els termes afecten la comprensió instantània i,  a més, no són necessaris? Hi ha empreses que han decidit limitar l’ús del català (o d’altres llengües cooficials) en l’etiquetatge perquè dificulten la llegibilitat del producte o servei i, en canvi, altres empreses no tenen cap mania d’afegir il·legibilitat als productes sempre que sigui en anglès!

    Quan ja tenim força resolt el manlleu dels *e-book (llibre electrònic), *flyer (full de mà o full volander), *gadget (giny), *food truck (que tant es pot referir a la furgoteca com al servei de  cuina sobre rodes), *wellness (benestar integral) i *learnings diversos (aprenentatges) arriba l’hora dels *showroom i *events (exposicions i actes) *on fire (d’èxit, animats), que són tots els festivals, mostres, trobades, actuacions, reunions, festes i fires que es fan arreu de Catalunya ─és a dir tots els *villages, *experiences i *congress haguts i per haver amb el corresponent *hashtag, és a dir etiqueta, precedida pel coixinet (#) a les xarxes.

    Tot i la gran tasca feta pels terminòlegs per incorporar el català com a llengua dels negocis i les noves tecnologies, per exemple, amb l’opuscle “Per comunicar, clar i català“, dins la nova campanya Català i empresa, ja estàs al dia?, en els àmbits menys formals ─la comunicació, el lleure, les modes juvenils, les xarxes, etc.─ la presència d’anglicismes sembla un *must (obligació)!

    Si pensem que si no “ens diem” en la llengua global no som ningú, tenim mala peça al teler i poca seguretat en nosaltres mateixos. Davant una llengua de si cau no cau, us animem a apostar per una llengua viva i genuïna, sense interferències gratuïtes, amb parlants competents en tots els àmbits.

    Per acabar us enllacem els comentaris d’unes companyes metropolitanes davant del Sant Cugat Experience! Us sona?

    Article complet

  • Obesos

    Que no home, no, que no estàs gras, només una mica replè!

     

    Abans d’algú que no s’amoïnava per res, li agradava menjar i era fartaner es deia que era un panxacontent, que era de vida. Però és clar, si t’agrada no estar-te de res has de cremar; altrament, ja sabem què passa.

    Avui sembla que si ens diuen *gordis és que ens estimen i en canvi si ens diuen *fatis, potser no ens ho prenem tan bé. Però més aviat és que els recursos expressius en català magregen. Contràriament al que sol passar-nos amb l’edat, el català col·loquial com més va més s’aprima. Vigilem que no es quedi com un secall o sec com un os!

    I tot perquè ens han proposat de parlar de l’operació biquini —que amb més senderi podríem anomenar calça curta, sacsons fora o rajola de xocolata, perquè no és exclusiva de qui porta aquesta mena de banyador. I res d’atabalar-vos, si la roba no us va prou bé/afavoreix/cau bé (*senta bé), hi ha més talles!

    D’algú que s’ha engreixat o  llueix ufanós direm que és gras, grassó o grassonet, rodonet o rodanxó, rabassut, molsut, panxut, panxarrut (qui no ha topat mai amb una panxota cervesera!), amb malucs i cuixes amples, amb el cul gros, amb una bona pitrera o pitram o simplement mamellut (que de tot hi ha…) o mamelluda. I la cara? cara-rodona, com un pa de ral, cara de lluna, galtaplena, etc.

    De la diferència entre gros i gran en podríem fer més d’un Rubricatus. Avui, però, només us volem recordar dues locucions: fer els ulls grossos (*la vista gorda), que vol dir deixar passar alguna malifeta com si no l’haguéssim vista, i fer-ne una de grossa; és a dir fer un bon disbarat, d’aquells que no sabem com ens en sortirem.

    Per acabar, una mica més de teca que si us deixem ben tips, agafareu el règim (no cal dir dieta a tort i a dret) amb més ganes: sabeu que un dels grups de música en català amb més èxit són Obeses?, us en deixem la discografia perquè els conegueu!

     

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta