Les persones no som iguals; els verbs, tampoc
Arran d’u
n missatge d’actualitat, el rei abdica, volem comentar alguns usos verbals poc coneguts que provoquen inseguretat en els parlants.
El verb abdicar és transitiu, és a dir, porta objecte directe (sense preposició) i no complement preposicional (amb preposició) i vol dir renunciar a alguna cosa que hom posseeix. Ha abdicat la seva autoritat, ha abdicat la corona. També té un ús intransitiu, absolut: El rei abdica.
Altres verbs transitius de què dubtem són:
Afectar: Aquesta decisió afecta el Govern/l’afecta (i no pas *al Govern/*li afecta. Hem de recordar que el pronom li substitueix el complement indirecte i el/la, el directe).
Complir: S’ha complert el programa (i no pas *amb el programa).
Concernir: L’aforament concerneix els diputats (i no pas *als diputats).
Continuar: Continuarem el debat (i no pas *amb el debat).
Informar: Informem la ciutadania/la informem (i no pas *a la ciutadania/*li informem).
Preocupar: La successió preocupa el president/el preocupa (i no pas *al president/*li preocupa).
Hi ha verbs que admeten totes dues solucions:Discutirem el problema (ús transitiu)/discutirem sobre el problema (ús intransitiu).
I també trobem el cas invers; verbs intransitius que erròniament fem servir com a transitius:
Parlar: *Això ho parlarem divendres (en lloc de dir, d’això en parlarem divendres).
Recórrer: Recorrerem *la sentència/*la recorrerem (en lloc de dir, recorrerem contra la sentència/hi recorrerem).
Per tant, hem de tenir present si un verb és transitiu o no per tal d’introduir el complement amb preposició o sense i fer-ne la substitució pronominal que correspongui. La ciència infusa no existeix, el millor és consultar el diccionari!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.