• Orgue de gats

    Qui no té feina el gat pentina, oi?

    Certament, el pelatge suau dels gats i el ritual de neteja constant fan que aquesta tasca sigui totalment innecessària.

    La Darwin mirant de fit a fit

    El gat (Felis catus) és un dels animals de companyia més estimats i ha generat un vocabulari i fraseologia propis. Les mixetes fan miols o miolen, també fan meus o marrameus. Malgrat la fama d’anar a la seva, els agraden les moixaines i la companyia. Davant d’un perill bufen i s’estarrufen tot dreçant la cua i arquejant el llom per semblar més voluminosos. En canvi, quan estan satisfets, fan uns roncs rítmics i tranquils.

    De frases fetes sobre els gats, és a dir sobre els humans  ─perquè de sempre la literatura ha atribuït als animals característiques humanes─ en tenim un gavadal. Vegem-ne unes quantes: anomenem gat vell la persona de molta experiència que difícilment podem enganyar; quan ens referim a una trobada sense importància diem que eren quatre gats; quan ens truquem sense trobar-nos diem que sembla que juguem al gat i la rata i si estem com gat i gos vol dir que nos ens avenim gens ni mica. Si algun afer fa pudor de socarrim vol dir que hi ha gat amagat, i quan ja n’hem passat de tots colors diem que gat escaldat amb aigua tèbia en té prou/de l’aigua freda fuig.

    I per acabar, una frase tant de peus a terra com la que obre l’apunt d’avui: Què sap el gat de fer culleres (si no ha estat mai cullerer, si en sa vida n’ha vist fer?) per indicar que no hem de pontificar de coses que no sabem, que el fill de gata rates caça i no n’hem d’esperar res més.

    Si en voleu saber més no dubteu a entrar a Rodamots.

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta