• Mens sana in corpore sano

    Reprenem els articles al Rubricatus, ara que el riu Llobregat deu baixar de valent, amb uns apunts sobre els moments que estem vivint.
    Quants no hem començat a fer ioga o gimnàstica a casa aprofitant el passadís o qualsevol racó alliberat de noses per estirar-hi un matalàs o estora que fem servir com a aïllant?
    Ara mateix n’estem aprenent un niu sobre els músculs de l’espatlla (la zona a banda i banda del coll anomenada muscle), la posició de l’esquena (sempre en singular!), la torsió dels malucs, l’obertura dels engonals, la rotació dels canells o la tensió dels bessons, que són els músculs del tou de la cama o panxell (en castellà, la pantorrilla). De la part posterior del coll en diem clatell o nuca i, ja que hi som, omòplats és una paraula plana!
    De les parts blanes del cos en diem tou, així també quan ens parlen de repenjar-nos amb tot el palmell de la mà o només amb el tou dels dits (en castellà, yema) per tal de fer la posició del gos, del gat o de la cobra. I, és clar, de rebot, també aprenem a conèixer-nos els cruiximents, tiretes o fiblades, i a regular els esbufecs després de l’esforç.
    Portar és un verb que significa bàsicament anar (amb alguna cosa) a sobre, com ara: “Portes el mòbil?” “No, me l’he oblidat”. Quan agafem una cosa d’un lloc per deixar-la en un altre, ens l’emportem: “Ara, per anar a comprar m’emporto la bossa per evitar agafar el carro del súper.”
    Així doncs, si en castellà se sol dir “llevamos el muslo a…”, nosaltres hem de dir que acostem la cuixa a…; en cap cas que *portem la cuixa cap a algun altre lloc, que seria una cosa ben estranya, perquè no ens l’emportem! Quan en un moviment diem que cal aproximar dues parts del cos, per exemple amb la mà ens agafem l’empenya del peu i estirem la cama (dificilíssim!) hem de dir que acostem la mà al peu i no pas que *portem la mà al peu o *portem la barbeta a terra.
     
    Acabat l’esforç, ja damunt l’estora i mirant al sostre, estem cap per amunt o panxa enlaire o, contràriament si ens tombem, estem bocaterrosa o cap per abaix (en castellà, boca abajo). És hora de relaxar-se.
    Us desitgem molts ànims i us animem a utilitzar el català en qualsevol cas, amb pandèmia o sense.

    Article complet

  • Perquè no sigui de l’alçada d’un campanar!

    Matar mosques a canonades, fer-ne un gra massa, fer-la grossa, ser com una casa de pagès, abocar pel broc gros, tirar la casa per la finestra o escampar-se com una taca d’oli són expressions que indiquen exageració i que segur que ara mateix us ressonen.

    L’allau tant de sobreactuacions com de semenfotismes  ─tancar escoles, on vas a parar. Ja n’hi ha prou d’aquest color!─ d’aquest nou virus fa més por que una pedregada i en termes de llengua n’hi ha per sucar-hi pa.

    Sembla que les mesures s’adrecen a aconseguir més distància social, és a dir augmentar l’espai entre persones i limitar el nombre de contactes per tal de reduir l’exposició i el contagi, i això passa per evitar aglomeracions, espais atapeïts, amuntegats, apinyats, estrets, apilotats o abarrotats i, és clar, vigilar els estossecs i esternuts en públic.

    Com diuen els experts… hem d’aplanar la corba! Ànims!

    Si en voleu saber més, no dubteu a consultar el Termcat.

     

    Article complet

  • Qui la fa la paga

    Una que fa el ronsa i un que fa el dropo

    Dos que fan el dropo

    Si l’altre dia parlàvem de parèmies. La que avui encapçala l’article ─ si fem res de dolent, tard o d’hora ens esclatarà a la cara l’efecte bumerang!─, ens serveix per adonar-nos que en català tot es fa i es desfà. I és que aquest verb, un must del català, resumeix una manera de ser: hi ha objectes per fer bonic, hi ha coses que fan fàstic i n’hi ha que fan goig, hi ha imatges que ens fan pena, i d’altres que ens fan vergonya, actituds de ja t’ho faràs i de fes-te fotre, i altres que cal fer valdre. Hi ha qui fa diners sense treballar, hi ha qui intenta fer-se amb tothom i hi ha qui tant li fa, hi ha qui fa bromes i qui fa bondat, hi ha qui fa classes per guanyar-se les garrofes i n’hi ha que fan el dropo. Al cinema hi fan pel·lícules, a la tele hi fan futbol i les mimoses fan olor. Fa la impressió que tenint el verb fer no ens en cal cap altre, fa?

    I ara les remarques: 1) limitar l’ús de del verb realitzar, que cal reservar per a projectes, programes, campanyes o encàrrecs que es poden acomplir (ús escrit i més aviat formal, doncs). Així doncs, res de realitzar activitat esportiva, sinó fer gimnàstica o fer esport, i 2) l’expressió posar en valor prové de l’expressió francesa mettre en valeur i tot i que ha fet forrolla no vol dir altra cosa que valorar o fer valer, reivindicar o remarcar.

    Fet i fet, la qüestió és no deixar de fer coses. Fins i tot si no tenim ganes de fer res podem fer el ronso, que també és molt recomanable!

    Article complet

  • Però ja sabem tots què és una era?

    Parlar de llengua catalana i no parlar de correcció, de sociolingüística o de drets, sinó de creació i edició ens sembla tan necessari que avui ens en fem ressò en el nostre blog.  

    Les tasques del batre a l’era

    La paremiologia és l’estudi dels refranys i les frases fetes. L’experiència feta coneixement compartit i, alhora, llengua i cultura. Una manera de viure i de veure el mon. Un gran recurs que ara Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) posa al nostre abast: el coneixement tradicional (oral i escrit), en línia, a través de més de 10.000 refranys catalans de tot el domini lingüístic. 

    La PCCD és una eina de consulta, accessible des de qualsevol dispositiu mòbil, que recull les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l’actualitat: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments, etc. Ara que amb 400 paraules ja anem tirant, la meitat de les quals són de la colla del vale, ok i és molt fort, saber que cada experiència té una expressió lingüística ens ajuda a enriquir els nostre cabal lèxic, a ser creatius a l’hora de comunicar-nos i a passar-nos-ho !  

    Segur que coneixeu algunes de les 100 dites més habituals. Dieu mai que el sabater és el més mal calçat?, que caldera vella bony o forat?, que tants caps tants barrets?, que qui oli remena els dits se n’unta? que els textos s’assemblen a les olles?, o que a boca tancada no entren mosques? A quines situacions ho apliqueu? 

    Però el nostre refrany més popular és  qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, que va quedar el primer (amb 584 recurrències i 96 variants formals) en un concurs que es va proposar el 2010, als usuaris de xarxes, per escollir el top ten actual dels refranys catalans. El recull incloïa la geolocalització de cada dita, confegint en un mapa una autèntica paremiologia tòpica!   

    Us deixem també l’enllaç a l’entrevista que Vilaweb ha fet a lautor del recull, Víctor Pàmies, que hi té una autèntica flaca! 

    Article complet

  • Any nou, nou repte

     

    Comencem el gener amb la notícia que lOptimot ha incorporat noves paraules col·loquials al cercador. A través del seu Twitter, les professionals de l’Optimot recullen la parla informal dels joves —i no tan joves!— per acostar-nos al registre que els és propi, l’informal, i compartir aquest argot juvenil.

    Perquè el futur de la llengua passa pels joves i per la llengua espontània, la del carrer. Més enllà de la descripció, però, les fitxes lingüístiques de l’Optimot ens proposen formes per substituir els actuals pringar, zasca o subidón, ja que el col·loquial és un registre que es troba molt interferit pel castellà i l‘anglès, atesa la massiva presència d’aquestes llengües en la socialització del jovent. 

    No estan soles en aquesta tasca. El blog de la UB Com ho diria? es defineix com una plataforma destinada a trobar alternatives d’ús de la varietat col·loquial a l’estàndard (i viceversa) perquè l’adequació a l’interlocutor i al context ho és tot en una situació comunicativa. I d’aquí la importància de trobar un català versemblant  per a les sèries i programes juvenils i d’entreteniment en català. També l’Esadir, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en l’apartat de lèxic, recull un seguit de formes col·loquials, amb la marca “recollit/no recollit al DIEC”, “ús formal/ús informal”, en la línia de la nova gramàtica (en versió digital la Gramàtica essencial de la llengua catalana) que no utilitza els termes “correcte/incorrectesinó adequat/inadequat 

    La majoria de les formes compartides per l’Optimot parteixen dels dubtes que tenen els catalanoparlants davant la interferència creixent en el registre col·loquial i la voluntat de trobar solucions creatives en català, que incloguin varietats de tot el domini lingüístic. Ras i curt: un gran repte del qual depèn la viabilitat de la llengua! 

    Com diuen les noies de l‘Optimot, us animem a dir-hi la vostra! 

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog