• Arribar a les mans, quin poc senderi!

     

     

     

     

    Cap amb seny

    Cap amb seny

    Avui volíem recuperar la paraula senderi que és la facultat de discernir i, de retruc, aportar altres paraules relacionades amb l’enteniment. Normalment l’utilitzem en frases negatives, exclamant-nos que algú no té senderi, que és un eixelebrat!

    Si busquem senderi al diccionari de sinònims d’Albert Jané, que trobem com a opció de cerca quan consultem el diccionari normatiu de l’IEC, veiem les propostes següents seny, magí, sensatesa, coneixement, capteniment, trellat o pesquis… i si ens referim al cap, closca, testa, calba, clepsa…

    Caparruda o cabuda és una persona tossuda i poc flexible, mentre que capsigrany, cap fluix, pallús, curt de gambals o curt d’enteniment s’aplica a una persona de poc seny i poc espavilada. Quan et preocupes et capfiques, passes ànsia i t’encaparres en alguna idea. No ho feu pas, que amoïnar-se no serveix de res!

    Frases fetes amb seny i amb cap també en tenim a cabassos, com ara quan diem que algú s’ha begut (o ha perdut) el seny (o l’enteniment), que vol dir que s’ha tornat boig, quan algú ha fet un cop de cap, que vol dir que finalment s’ha decidit, que és un cap de pardals, quan no toca de peus a terra, o tants caps tants barrets, per manifestar que no hi ha manera de posar-nos d’acord.

    Quant als cops al cap, mostres de poc senderi, en podem dir calbots, cleques, clatellots, castanyots, ventallots, bolets, mastegots o galetes. I també volem recordar-vos que els *punyetassos són cops de puny i que les manotades o plantofades, són cops donats amb la mà.

    I ara que ja ens hem esverat prou, silenci; que la ment necessita estones de repòs si volem que giri rodó.

    Article complet

  • La clau del barri

     

    clausA casa hi teníem el barri, i més important encara, la clau del barri, que era la de la tanca d’accés a la casa. Els meus avis van comprar una caseta a Barberà del Vallès, ben a la vora de l’estació de tren, a mitjan anys 40 i, de sempre, de l’accés en dèiem barri i la clau del barri era aquella que penjava a la fusteta “On són les claus?”. Encara que no tingueu memòries dels anys quaranta, ni avis amb torreta, ni rosers al jardí, avui us podeu fer vostra la paraula barri.

    Si la busquem als diccionaris veurem que barri és tant l’espai tancat per diferents cossos d’edificis davant la casa (com a sinònims, pati, clos…) com la reixa mateixa que limita aquest espai (tanca, paret, reixat…).

    De la casa en diem masia, casa de pagès o, més modernament, torre. Abans la gent es deia que tenia una torre o que estiuejava a la torre. Després amb la irrupció del turisme de costa, ja vam parlar d’apartaments. Evidentment, l’explotació familiar, arreu del territori té noms molt diferents: mas, alqueria, masoveria, granja, casa pairal, casa de camp, lloc, possessió… i sovint porta davant la forma can/ca na (casa d’en/casa de na) o cal/ca la (casa del/casa de la).

    Aquí a l’Hospitalet tenim moltes cases i algunes cases amb barri, com ara Can Riera, Can Rigalt, Can Serra o Can Buxeres. Quant a la majúscula inicial, depèn de si can/cal forma part del nom propi de la casa o només designa l’edifici o l’activitat que hi té lloc: A cal notari hi ha el contracte de compravenda de Can Sumarro.

    Article complet

  • Empriu o erm?

    ruta-emprius1Aquests dies d’esclat de la primavera som molts els que hem sortit de la ciutat i resseguint un mapa per fer una excursió hi hem trobat la paraula empriu. N’hi ha molts d’emprius repartits pel territori i abracen torrents, rius, pasturatges, terres… Però, què és un empriu?

    Empriu és el dret a fer ús d’alguna cosa propietat d’una altra persona i, amb referència a la terra, el dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d’un poble o comunitat rural. Una bona manera, doncs, de gestionar els recursos perquè se’n beneficiï tothom.

    Si en busquem la traducció al castellà, per exemple, hi trobem tierra del común o baldío; un doble significat que ens diu molt sobre la visió d’aquests espais col·lectius, ser profitosos per a tots o ser erms, terres estèrils o improductives, tot depenent que siguin més o menys bones terres i de l’esforç que s’hi posi. És clar, allò públic s’ha de cuidar!

    Això ens ballava pel cap aquests dies que hi ha hagut a Barcelona enfrontaments entre mossos i manifestants al voltant de la desocupació d’un espai ocupat a Gràcia, el Banc Expropiat. A la ciutat, paradigma de la privatització de l’espai (ni tan sols les voreres són de tots perquè estan plenes de terrasses privades) costa molt aconseguir emprius. Què és més important, els diners que val un espai erm o el guany col·lectiu que genera un empriu?

    Amb aquest d’avui, comencem un seguit d’apunts per recuperar paraules. Algunes no les coneixerem, però d’altres segur que sí i de sobte direm: que fa temps que no sentia que ningú deia menester o prendre mal!

    Article complet

  • No perdem el tren

    vagons2Si el dia passat ens lamentàvem del lèxic foraster que es feia lloc als vagons del tren carregat de…, amb aquest apunt de paraules i locucions podreu fer un canvi de peces i continuar jugant. Segur que les coneixeu!

    Al vagó de les locucions! anar a la seva (*anar a lo seu), anar a totes (anar a *per totes), tenir coll avall, saber-la llarga, ballar pel cap (*rondar pel cap), de cap i de nou (borrón y cuenta nueva), ficar la pota, haver-hi mala maror, a l‘engròs (*a lo gran), de pa sucat amb oli, a corre-cuita/a cremadent, sec com un os, alt com un sant pau, campi qui pugui, tenir-ne de sobra (*anar sobrat), a tot drap (*a sac), encara sort/encara gràcies/encara rai (*menys mal), muntar un ciri (*liarla), tocar els pebrots, ser faves comptades, frec a frec, sortir esperitat, picar-se els dits, a cau d’orella, i més/més de/i escaig (*i pico), de debò (*en sèrio)…

    Al vagó del lèxic! malgirbat/malforjat/engiponat/desmanegat (*desgarbat), mullader/sidral/merdé (*marron), passavolant, ous de pagès (*camperos), lletraferit, bocamoll (bocazas), totxo/ximple/tanoca (*lerdo), escadusser (*un de suelto), matusser (*cutre), pencar (*currar), riota (hazmereir), martingala (*chanchullo), tripijoc (*trapicheo), conya (*cachondeo), regalimar (*xorrejar), fallada (*fallo), cruiximents (*agujetas), revolt (*corba), esborrador (*borrador), murri (*pillo), menystenir (*ningunear)…

    Ras i curt, de lèxic i fraseologia en català n’hi ha per donar i per vendre. Tenim prou efectius per omplir a vessar els vagons de paraules; no perdem el tren!

    Article complet

  • L’home de peu (rodó) i l’home del carrer

    trenRecordeu la cançó d’un tren carregat de…! doncs actualment el trenet del català, té molts vagons plens de paraules que no lliguen. Si al vagó hi van productes de color groc, tots han de ser d’aquest color; si són verdures, no s’hi val a dir botifarra. Així mateix, en el vagó dels noms  no hi pinten res *valla, *inalàmbric, *parque, *hasta, *jaleo, *intermitja…; en el de verbs, *em porto la carpeta, *ho parlo i *et dic alguna cosa, *em provo el vestit, *havia una vegada, *no van anar, no *em dóna temps, hi *dóna el sol…; en el de locucions, *i pico, *quina morra, *l’han pillat, *la lia parda, *ens veiem!, *me la suda…; en el de pronoms, *no veig bé; *lis volem dir, *s’ho diré… I ja no parlem de la fonètica els *bitttllets i les *setttmanes, *elsssavis materns, les *chaquetes, els *parka àtons i els *amoli i *amell. Aquests vagons pesen massa; el trenet va de tort, pobre tren!

    Sovint les persones coneixen perfectament els mots catalans corresponents, però per inseguretats amb el registre (si parlo català correctament quedarà massa formal, en canvi si dic barullu quedarà divertit i ho petaré!) prefereixen utilitzar paraules clarament castellanes, amb la qual cosa la conversa flueix en un catanyol deliciós. Tant els fa; perdó: *lis dóna igual!

    Com ho podem resoldre? Primer parant l’orella i no deixant-nos portar per la primera moda que passa; després refiant-nos del nostre sentit lingüístic (com ho dic jo, això?, em sona bé?) i si no ens en sortim consultant les obres de referència: el DIEC, l’Optimot, l’ésadir… En aquest sentit l’Optimot ha afegit algunes fitxes de fraseologia per tal que el tren vagi una miqueta més fi. Consulteu l’enllaç següent!

    Qui avisa no és traïdor: noves fitxes de fraseologia

    Els homes i dones corrents no són de peu rodó; ho són els ases, els cavalls i les mules.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog