• Dret i català, oxímoron?

     

    ciutat de la justícia

    Com bé sabeu, els ciutadans de Catalunya podem emprar el català en qualsevol situació jurídica, encara que en la pràctica el català sigui el gran absent dels jutjats. El català jurídic es caracteritza per ser una varietat lingüística funcional en un àmbit d’ús especialitzat, amb una fraseologia específica, vocabulari propi, models de documents, etc.

    Aquesta setmana ens hem assabentat que l’examen d’aptitud per a l’exercici de l’advocacia es convocarà únicament en llengua castellana, igual que es va fer en els dos anys anteriors, malgrat les queixes que va suscitar.

    Aquesta actitud no respecta l’oficialitat del català, perjudica els advocats que volen exercir a Catalunya, entorpeix el procés de normalització lingüística en l’àmbit de la justícia i, de retruc, posa bastons a les rodes a les persones que volem que els nostres processos judicials es tramitin en aquesta llengua.

    No és només que la Constitució espanyola obligui a protegir el català (art. 3, “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”, sinó que el Consell de Ministres del Consell d’Europa va exigir a les autoritats espanyoles modificar el marc jurídic per permetre als ciutadans l’exercici dels drets lingüístics davant la justícia, així com formar el personal judicial per garantir l’aplicació de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries (article 9, sobre el suport de l’ús de les llengües regionals en la justícia).

    Com es poden garantir els drets lingüístics dels ciutadans si qui ha de vetllar pel seu compliment no els té en compte? Ens conformem amb l’edifici?

    Article complet

  • Ballem?

    cartellswing

     

    Suposo que tots ja deveu saber que els dies 8, 15 i 22 de febrer el CNL farem un taller de swing a la Biblioteca Tecla Sala.

    Swing, swing, suing?, com ho hem d’escriure?

    Aquest gènere musical vingut dels Estats Units era nou entre nosaltres, no teníem cap altre mot per designar-lo i la pronúncia i la grafia eren prou adaptables al català. Per això, ras i curt, va passar a engruixir el vocabulari de la llengua catalana (val a dir que no es va recollir al DIEC fins a l’edició del 2007!).

    Els manlleus són paraules procedents d’altres llengües, i no fruit de l’evolució històrica de la llengua d’acollida, que han passat a utilitzar-se de manera habitual perquè hi feien falta (és a dir, que el mot designava un nova realitat per a la qual no hi havia significant). La convenció general més estesa és escriure en rodona els manlleus adaptats i marcar en cursiva els no adaptats.

    Així doncs, escriurem en cursiva les paraules i expressions que no hagin estat adaptades ─és a dir que mantenen l’ortografia original─, com ara skater, al dente, botellón o mojito, amb el benentès que no hi hagi un altre mot català que tingui el mateix valor. Així sempre preferirem llibre electrònic a e-book, assetjament escolar a bullying, entrenament a coaching o sala d’exposicions a showroom.

    Ara bé, els manlleus no adaptats que s’escriuen amb una forma ben fixada internacionalment i àmpliament difosos s’escriuen en rodona. A més, és bo no farcir gaire els textos de cursives, sobretot si parlem de termes que no solen aparèixer fora del seu àmbit especialitzat (el nom dels estils musicals en una escola de ball, per exemple). Per tant, prescindirem de la cursiva, entre altres casos, si:

    • s’escriuen amb una forma molt fixada internacionalment i ja han passat a formar part de la llengua general: pizza, web, whisky, kiwi, taekwondo…
    • són noms d’estils, ritmes, temps i instruments musicals, i també de moviments socials: blues, country, heavy, hip-hop, jazz, reggae, cantabile, kora; hippy, okupa, punk, etc.

    Benvinguts al swing!

    Article complet

  • L’enyorada mullena

    sequerabarcelona

    Gràcies a les dades històriques recollides per l’Observatori Fabra des del 1913 sabem que Barcelona, i l’Hospitalet, estan vivint una ratxa seca sense precedents. Fa més de 90 dies que no plou.

    Les últimes pluges fortes a Catalunya van ser al novembre i van produir una rovinada a la Segarra i un tornado a Mont-roig del Camp (Baix Camp). Després va venir l’estiuet de Sant Martí i encara no ens l’hem tret de sobre! Catalunya és territori de rambles, torrents i xaragalls, rieres i rials, de gotellades; el cabal del nostres rius és migrat i estacional.

    Pensant en el futur… aviat allò de “si ha plogut!”, per indicar que d’una cosa ja fa temps, voldrà dir, efectivament, “que fa una colla d’anys” i ja no faran falta els embornals al carrer ni els ràfecs ni les gàrgoles als edificis, de les fontades no se’n cantarà gall ni gallina i el cel rogent, pluja o vent, serà només per als amants d’Instagram.

    Les previsions per a les pròximes setmanes no fan pensar que plourà aviat. No sembla forassenyat dir, doncs, que arribarem als 100 dies sense pluja. El nivell dels embassaments es troba 20% per sota del que tenia ara fa un any, tot i que ara com ara no es preveuen problemes d’abastament.

    I per acabar, coneixeu el significat de tots els mots escrits en negreta? Això rai!, podeu buscar-ne els significats a les eines de consulta que teniu al costat de la pàgina; no són paper mullat.

    Article complet

  • Per molts anys!

    fotolaura

    El portal Ésadir  compleix deu anys! L’Ésadir és l’eina que recull i posa a l’abast de tothom els materials elaborats al llarg dels anys pels equips d’assessorament lingüístic de les diverses empreses que constitueixen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Des del 2011, la plataforma s’inclou en el Llibre d’estil de la CCMA, que incorpora molts altres aspectes de la comunicació audiovisual.

    Tot i que el seu ús s’orienta als mitjans de comunicació, el portal està a l’abast de tothom i és gratuït. Un dels seus reptes és proposar solucions ràpides, correctes i versemblants als dubtes lingüístics que es troben cada dia els professionals de la comunicació quan fan la seva feina: Com n’hem de dir del zasca? I dels drones? Com es pronuncia i s’escriu en català el nom d’aquesta ciutat siriana que avui ha estat alliberada? Hem de traduir els títols de les pel·lícules en espanyol? Si us plau o sisplau? Una feina exigent i variada, doncs, en què el lingüista ha d’estar atent a tots els aspectes de la llengua oral i escrita.

    Si bé el Centre de Terminologia i l’Institut ens poden ajudar a resoldre alguns casos, perquè pertanyen a un àmbit d’ús especialitzat o perquè les normes de traducció de textos al català ja ho preveuen, zasca o botellón són paraules d’ús quotidià, que han aparegut sobtadament, i que encara que no pertanyin a un registre d’informatius sí que ens poden aparèixer en una telesèrie o un magazín d’actualitat. Com n’hem de dir en català?

    Aquesta feina és també la que fem els assessors del CPNL, que igual que a la resta de fonts esmentades hi recorrem sovint per consultar paraules d’actualitat, difondre-les i, si cal, fer les nostres propostes. La voluntat no és tan prescriptiva com didàctica i divulgativa, ja que cada entrada lèxica indica si és més o menys recomanable, depenent del registre i el seguiment de la norma.

    Felicitem els companys de la Corporació i els animem a continuar fent bona feina!

    Article complet

  • De zero a tres!

     

    escola bressolAprofitant que estem fent unes sessions de formació amb les educadores de les escoles bressol municipals  avui farem un apunt ben infantil.

    Hem fet una relació de les paraules que ens vénen al cap quan pensem en el món de la llar d’infants. N’afegiríeu més? Totes són correctes en català?

     

    Quins estris i robetes necessiten els nens? bolquers, xumet, peluix, gandula, matalasset, bodis, pitets…

    Què fan els nens? S’enrabien, somiquen, fan riure, xuclen, xumen, es refreden i arrufen el nas, s’adormen, van de quatre grapes, es llancen a terra, es desvetllen, es bressolen, grapegen, jeuen de boca terrosa o cap per amunt, s’enduen tot el que troben a la boca…

    I què mengen? prenen el pit si encara els alletem/donem de mamar nosaltres mateixes, prenen farinetes, purés de verdura o de fruita, carn ben trinxada…

    I a què juguen? a arrossegar-se pel terra, a rodolar, a destapar gobelets, a estripar papers, a muntar encaixables, a picar de mans, a cuit i a amagar, a estirar els arrossegalls…

    I què en fem de les *rabietes, *chupetes, *tumbones, *colchonetes, *xuxes, *peleles, *pujar-se, *caure’s al terra, *dormir-se, *pillar o *fer risa…, doncs enviar-los a la paperera de la història!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog