• Benvolguda Grossa

    grosses

    Ara que ja tenim coll avall els resultats de la loteria (felicitats als afavorits / guanyadors / afortunats; no pas *agraciats!) i s’acosta la Grossa de Cap d’Any, us volem ajudar a resoldre alguns dubtes de lèxic que  s’hi relacionen.

    La majoria d’aquests dubtes els podem resoldre consultant l’Optimot, mitjançant una cerca bàsica o per frase exacta. Amb la cerca bàsica podeu trobar termes com ara bombo, bitllet, portador, dècim; amb la cerca per “frase exacta”, si escrivim el gordo en el quadre de cerca, obtindrem en primer lloc l’entrada grossa del diccionari català-castellà, amb un exemple que fa referència al premi principal de la loteria de Nadal; ara bé, com hem vist, del nom de la loteria de la Generalitat en diem la Grossa, en majúscula.

    Us recordem, també, que els números de loteria s’escriuen sense punts, com ara  92845, i que a l’hora d’enumerar els premis l’ordinal de cinc és cinquè, que fa el plural cinquens i no pas *cinquès. I ja que hi som, parlem de milions i milionaris (*milló/*millonari).

    l’Optimot també recull una fitxa per saber com hem de traduir el verb interesar al català. Si escrivim interesar en el quadre i fem la  cerca per “criteris”, obtindrem la fitxa amb el títol “participar / participació de loteria / interesar”, que ens informa que en català no hem de fer la traducció literal, sinó dir: El/la portador/a participa amb (la quantitat de) 3 euros a la grossa de Nadal. També ens assabentem que pedrea, que es refereix al conjunt de premis de poca importància, en català es diu premis menors.  En qualsevol cas podeu fer-ne el cobrament (no pas *cobro) a qualsevol centre autoritzat, que us en farà el pagament (no pas el *pago).

    I per acabar, si us toca el primer premi realment us n’haurà passat una de molt grossa, d’aquelles que passen un cop a la vida. Feu-nos-ho saber!

    Article complet

  • *Caguem tions?

    DIGITAL CAMERA

    Home, no! Cagar tions deu ser molt complicat! En canvi fer-los cagar és cosa de nens. Només ens cal un bastó, una flassada i una cançó. En teniu alguns exemples aquí.

    Cagatió, tot junt, és un mot que no recull el DIEC però sí l’Alcover-Moll (DCVB) com l’acte de fer cagar el tió la nit de Nadal. Aquesta forma és a l’inici de moltes de les cançons que acompanyen la festa (i d’aquí l’origen), però no és correcte per referir-nos al tronc de l’arbre. Podem parlar, doncs, de fer el cagatió, però no pas de *fer cagar el cagatió. També podem dir que el tió ha cagat torrons, però no que nosaltres *hem cagat el tió. Fixeu-vos que el tió el piquem. Aquest verb té molts usos en català, alguns dels quals està ocupant el verb donar, tan abassegador: m’he *donat un cop al cap, per dir m’he picat el cap; *em vaig donar contra el terra, vaig picar contra terra; *dóna-li dóna-li, per dir pica ben fort, etc.

    Tot aquest període festiu i religiós es coneix amb el nom de Nadal: celebració del Nadal, repensar el Nadal, sopar de Nadal, regals de Nadal, etc. En cap cas no utilitzem la forma *Nadals, en plural, per referir-nos-hi.

    El dia 31 de desembre a la nit fem el raïm per celebrar el canvi d’any. On menjareu el raïm, enguany?; de fet, el que prenem són 12 grans de raïm ja que pròpiament el raïm és tota la branca en què surten les baies de la vinya (racimo).

    A banda tenim altres mots que anirà bé de repassar:  les garlandes (guirnalda) que algunes persones pengen a la porta quan comença l’advent, els serrellets (espumillón), el cotilló (cotillón), la nit de Nadal (Nochebuena), la nit de Cap d’Any (Nochevieja) i el dia de Cap d’Any (Año Nuevo), la cavalcada (cabalgata), el rei Melcior (Melchor)…

    Quant als nouvinguts a la festa, el Pare Noel i tota la rècula de rens, encara no sabem gaire com fer-los parlar. Hou, hou, hou? S’accepten suggeriments!

    Article complet

  • Tot fent cua

     

    cua mercat

    Mentre és una conjunció temporal que enllaça una oració principal amb una de subordinada. L’oració subordinada és la introduïda per la conjunció i les dues accions  són simultànies. Mentre vol dir durant en el temps en el qual. Per exemple: Mentre tu fas cua a la parada del peix, jo la faig a la de llegums cuits (o també, jo faig cua a la parada de llegums cuits, mentre tu en fas a la del peix).

    Mentre també té un valor condicional, amb el sentit de posat el cas que, suposant que: Mentre hi hagi tanta gent, haurem de fer cua.

    La forma *mentres és incorrecta.

    Però fixem-nos que també podem dir:  Jo faig cua a la parada de llegums cuits i, mentrestant, tu vés a la del peix. En aquest cas no hi ha cap oració que depengui de l’altra. L’adverbi mentrestant sempre funciona sol i en relació amb una acció paral·lela i ja enunciada: Vés fent cua a la parada del peix; mentrestant, jo vaig als llegums.

    Per acabar, mentre que és una conjunció adversativa i indica oposició entre dues oracions. Jo faig cua mentre que tu estàs badant! Cal assegurar-se que realment hi ha una idea de contrast i no simplement de coordinació entre dues idees, com seria en la frase en què tots dos fem el mateix: cua. Un altre exemple ben clar: El govern diu que la despesa familiar pujarà aquest Nadal mentre que els sindicats diuen que les famílies no arribaran a Cap d’Any.

    I mentrestant?  Doncs mentre fem cua podem xerrar amb el del davant i el del darrere, fer balanç de l’any que s’acaba, pensar en els dies de vacances que farem…

    Article complet

  • Estem de celebració!

    invitació

    Quan volem anunciar alguna celebració, fem una invitació convidant a l’acte, la trobada, la jornada, el llançament del producte, la cloenda o la inauguració (depenent del que sigui), però mai convidem a un *event.  De passada us comentem que el verb *publicitar, tot i que força estès en l’àmbit promocional, no està recollit al DIEC, així que us recomanem que el substituïu per donar publicitat, donar a conèixer o fer saber.

    A Facebook, per exemple, quan algun usuari crea una pàgina per fer saber a la resta d’usuaris una proposta convida a assistir a un esdeveniment.

    Si la proposta és de cinema parlem de projeccions o emissions i no pas de *passis que, en tot cas, són les acreditacions que ens permeten accedir a un mitjà de transport o a un local. Si hi aneu sovint, però, el millor és que us tragueu un abonament. Aprofitem per recordar-vos que en esport, els *passis són les passades i que els abonaments en cap cas milloraran la salut de les vostres plantes; si és això el que voleu, millor hi poseu adob o fertilitzant.

    Si en tenim, dels descomptes o promocions en podem dir bons o vals, però per mostrar aprovació en alguna cosa diem entesos, d’acord o va bé!, i no pas *vale.

    La voluntat de catalanitzar-los (l’assimilació de *pase a *passi o de *vale a *val, per exemple), ja mostra que el parlant s’adona que alguna cosa no rutlla…  Són, doncs, uns castellanismes fàcils de detectar i de resoldre, que només demanen que ens hi fixem una mica.

    I per acabar us recordem que aquest dijous, 4 de desembre, a les 19 hores, al Centre Cultural Tecla Sala, tindrà lloc l’acte de cloenda de la Gimcana de les Llengües, durant el qual es farà el lliurament dels premis als guanyadors i es representarà l’obra de teatre Psicodrama, de Marc González de la Varga, basada en l’assaig de Francesc Candel Els altres catalans. També aprofitarem l’avinentesa per celebrar el 25è aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística.

    Us hi esperem!

    (cliqueu la invitació per fer-la més gran)

    Article complet

  • Cap no em fa el pes

    Imaginem-nos l’escenari: cinc propostes de logo per triar-ne una i la resposta: “a mi, cap no em fa el pes”. I l’excusa per al nostre article d’avui, perquè del que volem parlar és de la profusió de monosíl·labs en català. De la indecisió, ja en parlarem en un altre moment!

    De monosíl·labs, en tenim per donar i vendre.  Això fa que el català comparat amb el castellà ocupi menys caràcters per a escriure el mateix text, amb la qual cosa de vegades cal afegir algunes paraules o espais, o retallar una frase del castellà si volem utilitzar la mateixa compaginació per fer un text en les dues llengües (això passa en els diaris que tenen versió catalana i castellana).

    diacrítics

    Cal tenir en compte que els articles i preposicions, alguns adverbis (mai), els pronoms (res, tot…) i algunes formes verbals (l’imperatiu, especialment) són monosíl·labs, a banda de la majoria de mots amb accent diacrític (món, mà, nét, ós…). Us recordem, quant a l’accentuació dels diacrítics, que mai no s’accentua la que es pronuncia amb vocal neutra (pəl/pèl; mə/mà), i que llevat el cas de mòlt (participi de moldre), en vocals de doble obertura s’accentua gràficament la tancada, és a dir la que porta l’accent agut (sec/séc, te/té).

    A més, la llengua col·loquial és plena d’onomatopeies (bup-bup, xip-xap, rum-rum, rauc-rauc, pim-pam, nyanm-nyam, plof, mèu…), embarbussaments (plou poc pro pel poc que plou plou prou) i cançons infantils farcides de monosíl·labs. Alhora, aquests petits jocs ens permeten treballar l’accentuació, la fonètica, la polisèmia (no m’hi cap al cap el que hi cap en aquest cap), la rima o els versos encadenats (al cel, el sol/ al sol, el foc/ al foc, la llum/ el cel, el sol, el foc, la llum…/tot cap dins de l’ull. Isabel Barriel).

    Per acabar us recomanem la lectura d’aquesta bonica tirallonga de Pere Quart, al llibre Circumstàncies (1968).

    I, és clar, aquesta “austeritat” fa que el català sigui una llengua fantàstica per escriure a Twitter, no us sembla?

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog