• Vida sana, llengua sana

    Pare Noël corrents.

    Pare Noel corrent.

    Com més va, hi ha més runners (corredors), més BMX (bicis de bicicròs) i més de tot. Podríem dir que l’esport és trending topic (tema del moment, tema més piulat).

    Anar a córrer (en anglès jogging) s’ha convertit en l’activitat més popular dels nostres dies, després de veure la tele i prendre una cervesa. En podem dir tal com s’ha dit sempre o, si som més esnobs, amb els anglicismes adaptats fer fúting o fer jòguing.

    Els professionals de la terminologia s’encarreguen de proposar formes catalanes per designar aquestes “noves realitats”, de vegades amb neologismes (si són realment noves!), tot i que moltes vegades només cal rescatar les formes de sempre, ofegades per la moda i els anglicismes.

    Vegem alguns exemples d’això darrer:

    Fins ara el personal trainer o el coach era l’entrenador personal, el ciclisme indoor era en pista coberta i les mountain bikes eren bicis tot terreny o bicis de muntanya.  Així mateix de fer una travessa o caminar per la muntanya ara també se’n diu fer senderisme o fer tresc (el TERMCAT puntualitza que fer tresc té un component exòtic i aventurer que no té fer una travessa pel Pirineu, però sospitem que els parlants diuen tresc i trekking sense mirar-s’hi).

    Val a dir que també cal distingir l’ús d’aquests termes, sovint efímers, en la llengua escrita i en la llengua oral, i depenent de l’edat: la creença que els joves parlen malament ve del temps del romans…

    I tornant al nostre tema, sobretot, que la suada d’haver sortit a córrer serveixi d’alguna cosa. A mig esforç atureu-vos a piular un selfie (autoretrat o autofoto) que així ho sabrà tothom!

     

     

     

     

     

    Article complet

  • Ser o estar, aquesta és la qüestió

    ser o estar

     

     

    Moltes vegades dubtem a l’hora d’utilitzar els verbs ser i estar. En aquest apunt us  volem donar algunes indicacions perquè la pregunta ser o estar no sigui un malson!

    Per indicar la localització o la presència d’algú en un lloc utilitzem ser.

     

    Jordi, on ets?, i no pas: Jordi, on *estàs?

    Van entrar a robar-nos mentre érem fora, i no pas: Van entrar a robar-nos mentre *estàvem fora.

    Siguis on siguis, pensaré en tu, i no pas: *Estiguis on estiguis, pensaré en tu.

    L’herbolari és a dos carrers, i no pas: L’herbolari *està a dos carrers.

    Es fa servir estar (estar-se) per expressar el lloc on viu o resideix alguna persona, el fet de viure amb algú o bé de treballar en un lloc.

    Estic (m’estic) a la Florida des de fa uns mesos, hi estic amb la meva parella.

    Estic (m’estic) a Metal·listeria Isern des de fa dos anys (hi treballo).

    Per expressar dies o dates s’utilitza el verb ser.

    Som a primers de juliol i fa una xafogor de por, i no pas: *Estem a primers de juliol i fa una xafogor de por.

    Avui som (és) dimarts 13, i no pas: *estem a dimarts 13.

    Per preguntar per algú al telèfon, utilitzem els verbs ser-hi. També fem servir el verb posar-s’hi (posar-se al telèfon) o la forma hi ha.

    (al telèfon) Que hi ha/s’hi pot posar l’Andreu?, i no pas: Que *està l’Andreu?

    No, no hi és ara/No, no s’hi pot posar, i no pas: No, no *està.

    Davant d’adjectiu o participi tant podem utilitzar el verb ser com el verb estar; ara bé, en alguns casos l’ús de l’un o l’altre atorga un matís diferent a la frase.

    L’aigua és freda: vol dir que el seu estat natural és la fredor (l’aigua del riu).

    L’aigua està freda: vol dir que en aquest moment està freda (l’aigua de l’escalfador, que pot ser freda o calenta).

    Per acabar,  cal tenir en compte que ser expressa simplement localització, sense matisos, i estar, en canvi, reforça la idea de duració o permanència. Per exemple:

    Els llibres van ser/estar al calaix fins a final de curs.
    —On t’has ficat? Fa una hora que sóc/estic a l’entrada de l’hotel!

    Article complet

  • Buscant una ombreta desesperadament

    Servei Meteorològic de Catalunya

    Amb la diada de Sant Joan entrem de ple en l’estiu, l’estació dels dies llargs i les nits curtes. Començarem per recordar-vos que el sol pica (i no pas *apreta) i que, de sempre, el sol “toca” la superfície de les coses. Així doncs: “En aquesta taula hi toca el sol, seiem a la del costat.”

    Si tot i això hi fa massa calor, i ens estem rostint, torrant o escaldufant (i no pas *atxitxarrant) el millor és anar a seure dins de l’establiment, que hi sol haver aire condicionat (i no pas *acondicionat).

    A l’estiu, a les ciutats sobretot, hi sol fer xafogor i la gent busca l’ombreta delerosament. Quan el sol cau de ple parlem que fa un sol de justícia o una calor que estavella les pedres.

    Pel que fa als vents, quan bufa el xaloc (en àrab saluk/suruq vol dir “d’on surt el sol”), que ve del sud-est, dels deserts de l’Àfrica, o el ponent, que ve de l’oest  (d’on el sol es pon) i es reescalfa al seu pas per la Península, l’ambient es torna molt càlid i sec, i s’encenen totes les alarmes davant el risc d’incendis. En canvi el garbí o llebeig, que ve del sud-oest, assuaveix les temperatures. Arran de platja bufa la marinada o brisa de mar, el millor antídot contra la calor.

    Article complet

  • Per triar i remenar

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Avui us proposem un recull de fraseologia ad hoc per donar un to expressiu i fresc a les vostres opinions. Segur que tothom us donarà la raó! Triar una frase o una altra, és clar, depèn de cadascú.

    Per definir la situació política: embolica que fa fort, fotre més llenya al foc, fer pudor de socarrim, haver-ne vist de tots colors, posar-hi pit i collons, tururut violes, haver-n’hi per sucar-hi pa, ser de l’alçada d’un campanar…

    Per quedar-nos tranquils: deixar verd, deixar com un drap brut, posar a parir, passa que t’he vist, ser del morro fort, importar un rave, buscar les pessigolles a algú…

    Per arribar a final de mes: anar de bòlit, anar de corcoll, fer mans i mànigues, suar la cansalada, anar a empentes i rodolons, passar-les magres, passar-les de tots colors…

    Per passar-ho bé: partir-se de riure, petar-se de riure, passar-ho de conya, fer conya, anar de primera, anar la mar de bé…

    Per anar-nos-en de vacances:  fer un cop de cap, escalfar motors, fotre el camp, tocar el dos, no estar-se de res, llançar la casa per la finestra…

     

    La locució llatina ad hoc es refereix a una cosa feta expressament per a l’ocasió.

    Article complet

  • Les persones no som iguals; els verbs, tampoc

    Arran d’u248px-Heraldic_Royal_Crown_of_Spain.svgn missatge d’actualitat, el rei abdica, volem comentar alguns usos verbals poc coneguts que provoquen inseguretat en els parlants.

    El verb abdicar és transitiu, és a dir, porta objecte directe (sense preposició) i no complement preposicional (amb preposició) i vol dir renunciar a alguna cosa que hom posseeix. Ha abdicat la seva autoritat, ha abdicat la corona. També té un ús intransitiu, absolut: El rei abdica.

    Altres verbs transitius de què dubtem són:

    Afectar: Aquesta decisió afecta el Govern/l’afecta (i no pas *al Govern/*li afecta. Hem de recordar que el pronom li substitueix el complement indirecte i el/la, el directe).

    Complir: S’ha complert el programa (i no pas *amb el programa).

    Concernir: L’aforament concerneix els diputats (i no pas *als diputats).

    Continuar: Continuarem el debat (i no pas *amb el debat).

    Informar: Informem la ciutadania/la informem (i no pas *a la ciutadania/*li informem). 

    Preocupar: La successió preocupa el president/el preocupa (i no pas *al president/*li preocupa).

    Hi ha verbs que admeten totes dues solucions:Discutirem el problema (ús transitiu)/discutirem sobre el problema (ús intransitiu).

    I també trobem el cas invers; verbs intransitius que erròniament fem servir com a transitius:

    Parlar: *Això ho parlarem divendres (en lloc de dir, d’això en parlarem divendres).

    Recórrer: Recorrerem *la sentència/*la recorrerem (en lloc de dir, recorrerem contra la sentència/hi recorrerem).

    Per tant, hem de tenir present si un verb és transitiu o no per tal d’introduir el complement amb preposició o sense i fer-ne la substitució pronominal que correspongui. La ciència infusa no existeix, el millor és consultar el diccionari!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog