Entrades amb l'etiqueta ‘col·loquial’

  • Miquels, surres i calbots

    images 

     

    Un miquel és un retret, una cosa lletja que ens han dit i ens ha sabut greu. Quan ens fan sortir de polleguera, de vegades no sabem anar més enllà de la *bronca i del mal rotllo, tot i que en català tenim un bon grapat d’expressions per descriure aquests sentiments d’ofuscació que tots tenim en algun moment:

    Al conegut català emprenyat hi podem sumar l’indignat, enfurismat, enrabiat, empipat, enutjat, menyspreat o picat. I per substituir els *cabreigs (cabreo), *mosqueigs (mosqueo) i *piloteres podem recórrer a l’emprenyament (emprenyada), l’empipament (empipada) o l’enrabiada.

    Els mitjans ens informen que hi ha raons, enganxades, picabaralles, disturbis, aldarulls, escàndols, bregues, retrets, xiulades, escridassades, esbroncades… En un registre col·loquial quan dos arriben a les mans diem que reparteixen llenya, s’atonyinen, s’estomaquen, s’esbatussen, s’apallissen, es casquen, munten un sarau i ─ja amb detall─ es claven un cop de puny, es venten una plantofada, un mastegot, un castanyot o un calbot.

    Com veieu la llista és interminable, però, si us plau, que tot quedi en el paper!

    Quant a la surra? On la rebem?

    Article complet

  • Ni *apurats, ni *agobiats

    amoïnatAvui us presentem una relació de mots i expressions col·loquials en què solem adoptar/adaptar les formes castellanes, en lloc de triar les genuïnes catalanes. Recordeu que les traduccions no són mai literals, que sempre cal pensar abans: Com ho diríem en català?

     

     

    *Agobiat: Atabalat, estressat, aclaparat, angoixat, atribolat, amoïnat, esgotat…  També, no em donis més la llauna, ets un pesat!

    *Apoltronar-se: endropir-se, escarxofar-se, fer el ronsa… També, els càrrecs s’aferren al càrrec i no hi ha manera de fer-los-en baixar.

    *Apurat: Escurat, exhaurit, aclaparat, amoïnat… També, estic en una situació compromesa, m’hauries de donar un cop de mà.

    *Cabrejar-se: emprenyar-se, empipar-se, irritar-se, enrabiar-se…  També va agafar una emprenyada monumental! Sí, que s’accepta, però, el substantiu cabró.

    *Donar-se-li bé a algú alguna cosa: Anar-li bé, ser el seu fort, saber-ne, fer per a algú, tenir-hi la mà trencada… Els idiomes no són el meu fort, però les socials em van molt bé.

    * Donar per sentat: donar per fet,  donar per descomptat, donar per suposat, pujar-hi de peus… També, posaria la mà al foc que hi ha marro en tot això.

    *En sèrio: de debò, seriosament… També, no fotis que t’ha tocat la grossa?

    * Maranya: Brega, desgavell, embull, embolic… També, sempre enreda les coses, és un busca-raons.

    * Menys mal: Encara sort, encara gràcies, encara rai… Es va clavar una trompada que encara gràcies que només s’ha trencat el fèmur.

    * Ni molt menys: ni de broma, ni parlar-ne, ni de bon tros… També, no t’hi penso acompanyar, només faltaria aquesta!

    * Sentar-li bé a algú alguna cosa: Posar-se-li ve, fer per a ell, escaure’s, adir-s’hi. Tinc l’estómac regirat, no se m’ha posat bé el dinar.

    * Ser més del mateix: sant tornem-hi, ser la cançó de l’enfadós, ser el mateix de sempre… També, si no vols brou, tres tasses.

    * Suar-me-la: Tant se me’n fot, me la bufa, ser igual alguna cosa, no donar-hi importància, tant me fa… També, ara com ara, tant em fa si em truca o no.

    * Timar: estafar, enganyar, ensarronar…. També, no te’n refiïs gens, que t’aixecarà la camisa.

    * Xapussero: barroer, potiner, sapastre… També, quin bunyol, nano!

    * Xivato: bocamoll, bocafluix, fluix de llengua, espieta, acuseta… També, no li diguis res, que tot ho xerra.

    * Xorrada: collonada, carallada, poca-soltada, bestiesa, bajanada, ximpleria… Es passa el dia dient poca-soltades.

    * Vale: d’acord, entesos… Quedem entesos, fins dilluns que ve!

    Article complet

  • Per triar i remenar

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Il·lustració de Juan José Álvarez Cotrina

    Avui us proposem un recull de fraseologia ad hoc per donar un to expressiu i fresc a les vostres opinions. Segur que tothom us donarà la raó! Triar una frase o una altra, és clar, depèn de cadascú.

    Per definir la situació política: embolica que fa fort, fotre més llenya al foc, fer pudor de socarrim, haver-ne vist de tots colors, posar-hi pit i collons, tururut violes, haver-n’hi per sucar-hi pa, ser de l’alçada d’un campanar…

    Per quedar-nos tranquils: deixar verd, deixar com un drap brut, posar a parir, passa que t’he vist, ser del morro fort, importar un rave, buscar les pessigolles a algú…

    Per arribar a final de mes: anar de bòlit, anar de corcoll, fer mans i mànigues, suar la cansalada, anar a empentes i rodolons, passar-les magres, passar-les de tots colors…

    Per passar-ho bé: partir-se de riure, petar-se de riure, passar-ho de conya, fer conya, anar de primera, anar la mar de bé…

    Per anar-nos-en de vacances:  fer un cop de cap, escalfar motors, fotre el camp, tocar el dos, no estar-se de res, llançar la casa per la finestra…

     

    La locució llatina ad hoc es refereix a una cosa feta expressament per a l’ocasió.

    Article complet

  • L’article en català

    articles Fòssils lingüístics com tot lo dia i topònims com s’Agaró demostren que els tres articles que avui conviuen com a formes dialectals catalanes van sorgir l’una darrere l’altre; primer va dominar l’article salat, es, sa, es, ses, després s’hi va sobreposar el nord-occidental lo, la, los, les, i al final va triomfar el que avui és la forma estàndard de l’article: el, la, els, les.

    De fet, el llatí clàssic no tenia article. Aquest determinant va sorgir en llatí vulgar tardà a partir dels demostratius ille (lo/el) i ipse (so/es). Les formes derivades d’aquest últim eren les dominants en català popular i per això, als segles XI i XII, a la gran majoria del territori salàvem. Però al XIII la llengua oficial de la cort, emmirallant-se en l’occità, va anar imposant el lo.

    El pas de lo a el no es produeix fins al XIX i no esdevé estàndard fins al XX. Ara bé,  el lo no passa a el quan fa d’article neutre (representa una abstracció, lo bonic), i és Pompeu Fabra qui normativitza aquest canvi: l’obliga a fer el pas. Però el sistema necessita distingir formalment el neutre del masculí i d’aquí el desgavell que tenim actualment amb el lo neutre, ja que la substitució sistemàtica per el (*el bo del cas) o per allò no funciona.

    Actualment les formes antigues de l’article es mantenen en el lo nord-occidental i l’article salat balear.

    D’alternatives per substituir el lo neutre no normatiu, en parlarem ben aviat!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog