Avui us presentem una relació de mots i expressions col·loquials en què solem adoptar/adaptar les formes castellanes, en lloc de triar les genuïnes catalanes. Recordeu que les traduccions no són mai literals, que sempre cal pensar abans: Com ho diríem en català?
*Agobiat: Atabalat, estressat, aclaparat, angoixat, atribolat, amoïnat, esgotat… També, no em donis més la llauna, ets un pesat!
*Apoltronar-se: endropir-se, escarxofar-se, fer el ronsa… També, els càrrecs s’aferren al càrrec i no hi ha manera de fer-los-en baixar.
*Apurat: Escurat, exhaurit, aclaparat, amoïnat… També, estic en una situació compromesa, m’hauries de donar un cop de mà.
*Cabrejar-se: emprenyar-se, empipar-se, irritar-se, enrabiar-se… També va agafar una emprenyada monumental! Sí, que s’accepta, però, el substantiu cabró.
*Donar-se-li bé a algú alguna cosa: Anar-li bé, ser el seu fort, saber-ne, fer per a algú, tenir-hi la mà trencada… Els idiomes no són el meu fort, però les socials em van molt bé.
* Donar per sentat: donar per fet, donar per descomptat, donar per suposat, pujar-hi de peus… També, posaria la mà al foc que hi ha marro en tot això.
*En sèrio: de debò, seriosament… També, no fotis que t’ha tocat la grossa?
* Maranya: Brega, desgavell, embull, embolic… També, sempre enreda les coses, és un busca-raons.
* Menys mal: Encara sort, encara gràcies, encara rai… Es va clavar una trompada que encara gràcies que només s’ha trencat el fèmur.
* Ni molt menys: ni de broma, ni parlar-ne, ni de bon tros… També, no t’hi penso acompanyar, només faltaria aquesta!
* Sentar-li bé a algú alguna cosa: Posar-se-li ve, fer per a ell, escaure’s, adir-s’hi. Tinc l’estómac regirat, no se m’ha posat bé el dinar.
* Ser més del mateix: sant tornem-hi, ser la cançó de l’enfadós, ser el mateix de sempre… També, si no vols brou, tres tasses.
* Suar-me-la: Tant se me’n fot, me la bufa, ser igual alguna cosa, no donar-hi importància, tant me fa… També, ara com ara, tant em fa si em truca o no.
* Timar: estafar, enganyar, ensarronar…. També, no te’n refiïs gens, que t’aixecarà la camisa.
* Xapussero: barroer, potiner, sapastre… També, quin bunyol, nano!
* Xivato: bocamoll, bocafluix, fluix de llengua, espieta, acuseta… També, no li diguis res, que tot ho xerra.
* Xorrada: collonada, carallada, poca-soltada, bestiesa, bajanada, ximpleria… Es passa el dia dient poca-soltades.
* Vale: d’acord, entesos… Quedem entesos, fins dilluns que ve!
Article complet
