Entrades amb l'etiqueta ‘col·loquial’

  • L’home de peu (rodó) i l’home del carrer

    trenRecordeu la cançó d’un tren carregat de…! doncs actualment el trenet del català, té molts vagons plens de paraules que no lliguen. Si al vagó hi van productes de color groc, tots han de ser d’aquest color; si són verdures, no s’hi val a dir botifarra. Així mateix, en el vagó dels noms  no hi pinten res *valla, *inalàmbric, *parque, *hasta, *jaleo, *intermitja…; en el de verbs, *em porto la carpeta, *ho parlo i *et dic alguna cosa, *em provo el vestit, *havia una vegada, *no van anar, no *em dóna temps, hi *dóna el sol…; en el de locucions, *i pico, *quina morra, *l’han pillat, *la lia parda, *ens veiem!, *me la suda…; en el de pronoms, *no veig bé; *lis volem dir, *s’ho diré… I ja no parlem de la fonètica els *bitttllets i les *setttmanes, *elsssavis materns, les *chaquetes, els *parka àtons i els *amoli i *amell. Aquests vagons pesen massa; el trenet va de tort, pobre tren!

    Sovint les persones coneixen perfectament els mots catalans corresponents, però per inseguretats amb el registre (si parlo català correctament quedarà massa formal, en canvi si dic barullu quedarà divertit i ho petaré!) prefereixen utilitzar paraules clarament castellanes, amb la qual cosa la conversa flueix en un catanyol deliciós. Tant els fa; perdó: *lis dóna igual!

    Com ho podem resoldre? Primer parant l’orella i no deixant-nos portar per la primera moda que passa; després refiant-nos del nostre sentit lingüístic (com ho dic jo, això?, em sona bé?) i si no ens en sortim consultant les obres de referència: el DIEC, l’Optimot, l’ésadir… En aquest sentit l’Optimot ha afegit algunes fitxes de fraseologia per tal que el tren vagi una miqueta més fi. Consulteu l’enllaç següent!

    Qui avisa no és traïdor: noves fitxes de fraseologia

    Els homes i dones corrents no són de peu rodó; ho són els ases, els cavalls i les mules.

    Article complet

  • Per molts anys!

    fotolaura

    El portal Ésadir  compleix deu anys! L’Ésadir és l’eina que recull i posa a l’abast de tothom els materials elaborats al llarg dels anys pels equips d’assessorament lingüístic de les diverses empreses que constitueixen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Des del 2011, la plataforma s’inclou en el Llibre d’estil de la CCMA, que incorpora molts altres aspectes de la comunicació audiovisual.

    Tot i que el seu ús s’orienta als mitjans de comunicació, el portal està a l’abast de tothom i és gratuït. Un dels seus reptes és proposar solucions ràpides, correctes i versemblants als dubtes lingüístics que es troben cada dia els professionals de la comunicació quan fan la seva feina: Com n’hem de dir del zasca? I dels drones? Com es pronuncia i s’escriu en català el nom d’aquesta ciutat siriana que avui ha estat alliberada? Hem de traduir els títols de les pel·lícules en espanyol? Si us plau o sisplau? Una feina exigent i variada, doncs, en què el lingüista ha d’estar atent a tots els aspectes de la llengua oral i escrita.

    Si bé el Centre de Terminologia i l’Institut ens poden ajudar a resoldre alguns casos, perquè pertanyen a un àmbit d’ús especialitzat o perquè les normes de traducció de textos al català ja ho preveuen, zasca o botellón són paraules d’ús quotidià, que han aparegut sobtadament, i que encara que no pertanyin a un registre d’informatius sí que ens poden aparèixer en una telesèrie o un magazín d’actualitat. Com n’hem de dir en català?

    Aquesta feina és també la que fem els assessors del CPNL, que igual que a la resta de fonts esmentades hi recorrem sovint per consultar paraules d’actualitat, difondre-les i, si cal, fer les nostres propostes. La voluntat no és tan prescriptiva com didàctica i divulgativa, ja que cada entrada lèxica indica si és més o menys recomanable, depenent del registre i el seguiment de la norma.

    Felicitem els companys de la Corporació i els animem a continuar fent bona feina!

    Article complet

  • De zero a tres!

     

    escola bressolAprofitant que estem fent unes sessions de formació amb les educadores de les escoles bressol municipals  avui farem un apunt ben infantil.

    Hem fet una relació de les paraules que ens vénen al cap quan pensem en el món de la llar d’infants. N’afegiríeu més? Totes són correctes en català?

     

    Quins estris i robetes necessiten els nens? bolquers, xumet, peluix, gandula, matalasset, bodis, pitets…

    Què fan els nens? S’enrabien, somiquen, fan riure, xuclen, xumen, es refreden i arrufen el nas, s’adormen, van de quatre grapes, es llancen a terra, es desvetllen, es bressolen, grapegen, jeuen de boca terrosa o cap per amunt, s’enduen tot el que troben a la boca…

    I què mengen? prenen el pit si encara els alletem/donem de mamar nosaltres mateixes, prenen farinetes, purés de verdura o de fruita, carn ben trinxada…

    I a què juguen? a arrossegar-se pel terra, a rodolar, a destapar gobelets, a estripar papers, a muntar encaixables, a picar de mans, a cuit i a amagar, a estirar els arrossegalls…

    I què en fem de les *rabietes, *chupetes, *tumbones, *colchonetes, *xuxes, *peleles, *pujar-se, *caure’s al terra, *dormir-se, *pillar o *fer risa…, doncs enviar-los a la paperera de la història!

    Article complet

  • Malament rai!

     

    cami del pedregar

    Aquesta interjecció es diu davant d’alguna cosa que no va bé: Factures sense iva…;  si tots féssim el mateix, malament rai!

    En l’apunt d’avui parlarem d’expressions per manifestar desacords i ombres. Cor fort i som-hi!

    Per dir que una cosa va cada cop pitjor diem que va de mal borràs (ir de mal en peor) i si amenaça perill direm que prendrem mal (us sona?). En la vida, sovint hem de fer coses que no voldríem, és a dir de grat o per força o tant sí com no (por las buenas o por las malas) i de vegades haurem de fer una tria entre dos extrems dolents, mal per mal. Hi ha qui sempre està de pega o de mala lluna (estar de malas) i qui es dedica a burxar i posar mal (sembrar cizaña). I qui no recorda aquella actitud sense trempera de millor boig conegut que savi per conèixer (mas vale malo conocido que bueno por conocer)  o de qui dia passa any empeny?

    Per acabar, deixem el malament i fem un cop d’ull a l’acompanyant. Rai  és  una interjecció que acompanya altres mots i emfasitza el sentit positiu, d’alleujament, davant una cosa que podia haver estat molt pitjor: Tu rai, que et ponen totes!; encara rai, que només es va trencar la cama!; avui rai, que a les set ja érem fora! Lamentablement aquestes formes s’estan perdent, especialment la forma això rai, substituïda per és lo de menys o cap problema: una forma amb regust anglès, sense suc ni bruc, ni mica de gràcia… En podeu llegir un article a El Punt Avui.

    Article complet

  • De mulladers i altres

     

    imagesEn l’apunt d’avui repassarem un seguit de locucions, força esteses, que són clarament interferències del castellà i que ara que estem amb l’estira-i-arronsa de la negociació política ocupen titulars i piulades.

    Si algú vol reblar allò que ja ha dit múltiples vegades acut a l’arxirepetit *per activa i per passiva.  En català hauríem de dir que de cap de les maneres, o que ens refermem de totes totes, amb totes les lletres, clar i català, etc.

     

    Si algú vol dir que en tal actuació hi ha punts que cal investigar ha de dir que hi ha gat amagat o que cal treure’n l’aigua clara (no ser trigo limpio).

    Si algú es refereix a qui dilata o obstrueix la presa de decisions –filibusterisme!– diu que *mareja la perdiu, quan en català s’ha de dir que embolica la troca, que fa passar amb raons o, segons els casos, que se la sap llarga.

    Si algú comenta que d’un tema en sentirem a parlar, diu que n’hi ha per sucar-hi pa, que tothom hi fot cullerada o que té tela per tallar, no pas que *donarà per parlar (dar que hablar).

    Si una solució no és la prevista, en cap cas diem que *no és de rebut, sinó que és inacceptable o que no cal ni parlar-ne.

    Si algú opina que cal treballar plegats diu que ho hem de fer braç a brac i no pas *colze amb colze (codo con codo).

    Per acabar, quan algú fa un tuit encès diem que l’ha escrit a cop calent (a voz de pronto). Hi ha gent que hi té la mà trencada a fer piulades. Seria bo, però, que s’hi fixés una mica més perquè ja sabem el pa que s’hi dóna.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog