Futurs probables
Aquesta setmana parlarem d’algunes construccions verbals sospitoses:
La perífrasi anar a + infinitiu expressa imminència, és a dir, descriu accions que han d’ocórrer immediatament.
- Vaig a comprar (la persona ho diu tot tancant la porta de casa).
I només es pot fer servir amb valor de futur, quan parlem d’accions passades.
- Anava a comprar quan va presentar-se l’inspector d’Hisenda (la persona ens explica una anècdota que li va passar).
- Ho anava a dir, però vaig callar.
Més exemples:
- Ara ho faré/ara ho faig, i no pas, ara *vaig a fer-ho.
- Ara t’ho diré/ara t’ho dic, i no pas, ara *vaig a dir-t’ho.
- Començarem en cinc minuts, i no pas *Anem a començar en cinc minuts.
- Avui parlarem de perífrasis, i no pas avui *anem a parlar de perífrasis.
Una altra construcció és la formada pel verb deure + infinitiu, que indica probabilitat, i que cal usar en lloc dels temps futur o condicional.
- Tot està tancat, deu ser molt tard, i no pas *serà molt tard (no sabem del cert quina hora és, però probablement és força tard perquè les botigues ja han tancat).
- Deurien ser les 10 de la nit quan vam sentir un espetec, i no pas, *Serien les 10 de la nit quan vam sentir un espetec (no podem assegurar que fossin les 10 perquè no vam mirar el rellotge).
Una altra manera d’indicar la probabilitat és amb l’adverbi potser. La forma *igual + verb, molt estesa, és incorrecta.
- Potser no ve perquè està refredada, i no pas,*Igual no ve perquè està refredada.
Quant a construccions formades amb el gerundi, les construccions estar + gerundi i anar+ gerundi expressen duració:
- Què esteu fent mentre jo explico?
- I com es troba el pare? Prou bé, anar fent.
Però cal no abusar d’aquesta construcció amb gerundi, sobretot com a traducció literal de les formes contínues de l’anglès, llengua que les utilitza amb escreix.
- Què fas amb aquest llibre?, i no pas, què estàs fent amb aquest llibre?
- Estudio català al CNL, i no pas, estic estudiant…
