Sortir endavant és recular
En canvi, tirar endavant és avançar. Anar per bon camí i fer via. Posar fil a l’agulla i som-hi. Trampejar (*buscar-se la vida), potser, però amb prou enginy per superar les dificultats. Enginy… i diccionari perquè moltes de les interferències que tenim es podrien resoldre fent una senzilla cerca al Diec o a l’Optimot. I és que la fraseologia és una de les baules més febles de la llengua perquè quan es popularitza una expressió d’una altra llengua costa déu i ajut recuperar la que teníem.
Desenganyem-nos: tot és més vell que la sopa d’all. No ens cal un *sortir endavant per fer el que hem fet des de fa anys i panys: sortir-nos-en, persistint.
Aquesta crisi que *estem tenint no és igual per a tots? *Estem vivint temps de canvis? *Estem veient que no hi ha res segur? o més aviat, tenim una crisi que no és igual per a tots, vivim temps de canvis i ens adonem que no hi ha res segur? La proliferació d’estructures forçades com aquestes —el present continu en verbs que ja indiquen un procés—, també és un signe dels nous temps. Els fets en present, si us plau, gerundis com menys millor.
Tirar endavant, en present, és el que fem en aquests articles, intentar desvetllar-vos la curiositat per aprendre i millorar el coneixement de la llengua, des de la quotidianitat, des del català que ara se sent i es parla, per usar-la millor, per ser-ne referents, petits diccionaris que fan via.