Entrades amb l'etiqueta ‘interferències lingüístiques’

  • De zero a tres!

     

    escola bressolAprofitant que estem fent unes sessions de formació amb les educadores de les escoles bressol municipals  avui farem un apunt ben infantil.

    Hem fet una relació de les paraules que ens vénen al cap quan pensem en el món de la llar d’infants. N’afegiríeu més? Totes són correctes en català?

     

    Quins estris i robetes necessiten els nens? bolquers, xumet, peluix, gandula, matalasset, bodis, pitets…

    Què fan els nens? S’enrabien, somiquen, fan riure, xuclen, xumen, es refreden i arrufen el nas, s’adormen, van de quatre grapes, es llancen a terra, es desvetllen, es bressolen, grapegen, jeuen de boca terrosa o cap per amunt, s’enduen tot el que troben a la boca…

    I què mengen? prenen el pit si encara els alletem/donem de mamar nosaltres mateixes, prenen farinetes, purés de verdura o de fruita, carn ben trinxada…

    I a què juguen? a arrossegar-se pel terra, a rodolar, a destapar gobelets, a estripar papers, a muntar encaixables, a picar de mans, a cuit i a amagar, a estirar els arrossegalls…

    I què en fem de les *rabietes, *chupetes, *tumbones, *colchonetes, *xuxes, *peleles, *pujar-se, *caure’s al terra, *dormir-se, *pillar o *fer risa…, doncs enviar-los a la paperera de la història!

    Article complet

  • Malament rai!

     

    cami del pedregar

    Aquesta interjecció es diu davant d’alguna cosa que no va bé: Factures sense iva…;  si tots féssim el mateix, malament rai!

    En l’apunt d’avui parlarem d’expressions per manifestar desacords i ombres. Cor fort i som-hi!

    Per dir que una cosa va cada cop pitjor diem que va de mal borràs (ir de mal en peor) i si amenaça perill direm que prendrem mal (us sona?). En la vida, sovint hem de fer coses que no voldríem, és a dir de grat o per força o tant sí com no (por las buenas o por las malas) i de vegades haurem de fer una tria entre dos extrems dolents, mal per mal. Hi ha qui sempre està de pega o de mala lluna (estar de malas) i qui es dedica a burxar i posar mal (sembrar cizaña). I qui no recorda aquella actitud sense trempera de millor boig conegut que savi per conèixer (mas vale malo conocido que bueno por conocer)  o de qui dia passa any empeny?

    Per acabar, deixem el malament i fem un cop d’ull a l’acompanyant. Rai  és  una interjecció que acompanya altres mots i emfasitza el sentit positiu, d’alleujament, davant una cosa que podia haver estat molt pitjor: Tu rai, que et ponen totes!; encara rai, que només es va trencar la cama!; avui rai, que a les set ja érem fora! Lamentablement aquestes formes s’estan perdent, especialment la forma això rai, substituïda per és lo de menys o cap problema: una forma amb regust anglès, sense suc ni bruc, ni mica de gràcia… En podeu llegir un article a El Punt Avui.

    Article complet

  • No tots els caramels són iguals

     

    Com en diem d’un producte comestible molt dolç que agrada especialment als infants?

    Doncs *xuxes…!, ai no, llaminadures, altrament dites llepolies, dolços o confits. En tenim un bé de déu: regalèssies o pegadolces, llengües de tots colors, núvols, xocolatines, gominoles, piruletes, xupa-xups (del nom comercial Chupa-Chups) i sugus (originalment de la marca Sugus). Ara mateix, la varietat de llaminadures és esfereïdora! Més enllà dels dolços tenim les crispetes (rosetes o gallets), les pipes i el moresc (kikos).

    I si elevem el sucre a la categoria de tradició arribem als pans de pessic, bescuits, melindros, bunyols, crespells, xuixos, tortells de pasta de full (rosco, roscóntortel en castellà), pastissos (*tarta) i pastissets farcits…  El món de les postres dolces també és interminable.

    I això de menjar, com ho fem? De tastar també en diem fer un mos i depenent de la gana i del menjar podem endrapar, empassar, cruspir, xarrupar, xuclar, pipar, llepar (*xupar), atipar-nos de valent i quedar-nos empatxats o enfitats. Dels que són de vida en diem fartaners o goluts, a les antípodes dels sacs d’ossos, els llepafils o els desmenjats.

    I per acabar recordeu que confitar, a banda del significat culinari vol dir guardar o retenir avariciosament alguna cosa; quedar-se-la tant si es vol com si no es vol, i sol usar-se en sentit irònic o bé despectiu. Així doncs, si només us ofereixen els caramels avorrits, sempre podeu dir: ”Ni parlar-ne, ja te’ls pots ben confitar!”

    Article complet

  • De mulladers i altres

     

    imagesEn l’apunt d’avui repassarem un seguit de locucions, força esteses, que són clarament interferències del castellà i que ara que estem amb l’estira-i-arronsa de la negociació política ocupen titulars i piulades.

    Si algú vol reblar allò que ja ha dit múltiples vegades acut a l’arxirepetit *per activa i per passiva.  En català hauríem de dir que de cap de les maneres, o que ens refermem de totes totes, amb totes les lletres, clar i català, etc.

     

    Si algú vol dir que en tal actuació hi ha punts que cal investigar ha de dir que hi ha gat amagat o que cal treure’n l’aigua clara (no ser trigo limpio).

    Si algú es refereix a qui dilata o obstrueix la presa de decisions –filibusterisme!– diu que *mareja la perdiu, quan en català s’ha de dir que embolica la troca, que fa passar amb raons o, segons els casos, que se la sap llarga.

    Si algú comenta que d’un tema en sentirem a parlar, diu que n’hi ha per sucar-hi pa, que tothom hi fot cullerada o que té tela per tallar, no pas que *donarà per parlar (dar que hablar).

    Si una solució no és la prevista, en cap cas diem que *no és de rebut, sinó que és inacceptable o que no cal ni parlar-ne.

    Si algú opina que cal treballar plegats diu que ho hem de fer braç a brac i no pas *colze amb colze (codo con codo).

    Per acabar, quan algú fa un tuit encès diem que l’ha escrit a cop calent (a voz de pronto). Hi ha gent que hi té la mà trencada a fer piulades. Seria bo, però, que s’hi fixés una mica més perquè ja sabem el pa que s’hi dóna.

    Article complet

  • Menú infantil

    carn

    Hi ha paraules relacionades entre si perquè tenen una arrel comuna: pedra, pedrera, pedrot, apedregar, pedrís… En diem derivats i els fem adjuntant a l’arrel un prefix, infix o sufix que el converteix en un mot d’una altra categoria (de nom a verb, per exemple) o n’afegeix algun matís de significat (acció freqüent, diminutiu o augmentatiu…).

    Tots els parlants disposen de mecanismes de derivació propis; ara bé, l’empobriment de la llengua, que fa que el nostre repertori lèxic sigui cada cop menor, i la influència del castellà, amb regles de derivació diferents a les del català, pot fer que apareguin dubtes a l’hora de derivar.

    Fixeu-vos en  alguns exemples de sufixos que serveixen per formar verbs a partir del nom:

    De vernís, envernissar; de moble, moblar (sense prefix); de jardí, enjardinar; de tapís, entapissar; de bena, embenar; de muralla, emmurallar; de crostó, escrostonar; de bony, abonyegar; de dent, esdentegar, de pressa, apressar-se, etc.

    En ocasions el prefix canvia el significat del verb, així nomenar o anomenar, greixar o engreixar, dormir o adormir, baixar o abaixar (en podeu consultar els significats a la versió en línia del DIEC). I a voltes poden conviure diversos sufixos: esfullar o desfullar (de fulla); emblanquinar o blanquejar (de blanc), empolsegar o empolsar (de pols), etc.

    I per acabar, un embarbussament:  la carn no té arrebossat, qui l’arrebossarà?; el bon arrebossador que l’arrebossi, bon arrebossador serà!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog