Entrades amb l'etiqueta ‘interferències lingüístiques’

  • Ajuda correcta

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La seqüència és la següent:

    Truques a qualsevol empresa de serveis (telefonia, subministrament elèctric, d’aigua…) i un contestador automàtic (per què sempre femení?) et diu que la conversa pot ser enregistrada i que disposes de no sé quantes opcions numèriques per picar segons el motiu de la teva trucada. Cinc minuts més tard, després de prémer tres botons i sentir Haydn, Madonna i Elton John, si tens sort, se’t farà saber que si vols que t’atenguin en català has de picar 2. Respires, te n’estàs sortint. Piques… “Bona tarda, empresa X, Laura Gonzàlez , en què *li puc ajudar?”

    Catacrooooooc!, si amb aquesta salutació pretenien donar-nos confiança, malament rai! Decebedor començament, perquè en català ajudem un client o una clienta; és a dir, ajudar és un verb transitiu (amb objecte directe, doncs), que pot ser masculí: ajudar un client/el puc ajudar/puc ajudar-lo?, o femení: ajudar una clienta/la puc ajudar/puc ajudar-la?

    Català i castellà tenen dos sistemes pronominals força diferents. L’adopció de les formes castellanes ─estil traducció automàtica, ¿puedo ayudar-le (en aquest cas, en castellà, hi ha la discussió entre le/lo-la)? puc *ajudar-li?─  crea un malestar considerable als parlants, perquè desfigura la sintaxi i en ocasions la comprensió de la frase. Si abans parlàvem de la popularització del plural de *li-lis, ara ja sentim el li en casos totalment impropis: li mai no substitueix un objecte directe!

    Per tant, ajudar-lo/-la, informar-lo/-la, atendre’l/-la, servir-lo/-la…

    Esperem haver-vos ajudat de debò!

    Article complet

  • No trenquem a tort i a dret

    esqueixadaContinuem avui el tema de la traducció sistemàtica d’un terme d’una llengua pel mateix de l’altra llengua. En aquest cas amb els significats del verb castellà romper, traduït “automàticament” per trencar. En català, trencar vol dir  fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç. I per extensió, trencar un tracte o l’amistat amb algú.

    Per tant, el paper o la roba no “es trenca”, sinó que s’esquinça, s’estripa, s’esfilgarsa o es forada. I els aparells s’espatllen (un torradora es trencaria si ens caigués a terra i quedés escampada en mil fragments), es fan malbé, s’avarien o es deterioren. Si es rebenten a causa d’una pressió s’esbotzen (*s’espaxurren tots!).  I nosaltres podem esclafir a riure o rompre a plorar.

    Depenent de la matèria i la mida de la trencadissa els objectes s’esmicolen, s’esbocinen, es trossegen, s’estellen, s’esquarteren, s’esqueixen, s’engrunen o queden ben trinxats.

    A banda de la interferència lingüística, en aquesta pèrdua de significats hi té molt a veure el progressiu empobriment lèxic que pateixen totes les llengües actualment i que és objecte d’un altre debat (poca lectura, trivialització de les comunicacions, descrèdit dels coneixements humanístics…)

    Ara bé, en cap cas volem posar en entredit el verb trencar. Fixeu-vos quin reguitzell de frases fetes ens ofereix! Tenir-hi la mà trencada (tenir molta experiència en alguna cosa), trencar-se el coll (sortir malparat d’alguna cosa), trencar-se les banyes (esforçar-se a fer alguna cosa), trencar el son (fer una dormida curta), trencar-se el cap (pensar molt en alguna cosa), no haver trencat mai cap plat (aparentment, ser incapaç de fer res de dolent), sortir amb un ciri trencat (interrompre la conversa amb alguna impertinència o alguna cosa que no ve a tomb) i moltes més!

     

    Article complet

  • No us piqueu els dits!

    martell

    Avui parlarem del fenomen pel qual alguns verbs o noms que en una llengua tenen uns significats concrets, especificats al diccionari, n’adquireixen de nous, o en perden,  simplement perquè en la llengua preeminent, dins un context de contacte de llengües, els significats són diferents.

    Aquestes ampliacions, o bé el cas contrari, el de la reducció de significats, en cas que en la llengua inicial una forma lingüística tingui més usos que en l’altra, obeeixen al mecanisme de traduir sistemàticament d’una llengua a l’altra.  Del resultat en diem català mandrós o low cost, i en tenim exemples en la traducció automàtica de la publicitat i d’alguns mitjans.

    Fixem-nos en dos casos ben coneguts:

    Les ampliacions de significat del verb donar reculen a les primeres llistes de barbarismes. Donar és un verb transitiu (necessita un complement directe). Ens podem donar cops, però són agramaticals frases com *m’he donat al cap, *m’he donat amb la porta o *t’he donat! (en sentit absolut), quan un nen llança la pilota contra el company, en lloc de m’he donat un cop al cap/m’he picat el cap, m’he donat un cop amb la porta, he picat/xocat contra la porta, m’he fotut contra la porta, o t’he tocat/matat! Donar tampoc no admet frases com *en aquesta terrassa dóna el sol, en lloc de en aquesta terrassa hi toca el sol. A banda, els típics barbarismes  fer abraçades (*donar abraçades), fer petons (*donar petons),  o m’és igual, tant em fa (en lloc de *em dóna igual).

    Pillar vol dir fer un acte de pillatge, allò de saquejar que feien (i fan) els vencedors quan entren en una població. Quan descobrim algú fent una cosa d’amagat diem que l’hem pescat/enxampat o agafat (en lloc de *l’hem pillat), i quan juguem a córrer o a cuit i amagar (no pas al *pilla-pilla) ens atrapem/agafem. Si algú n’està molt d’alguna persona diem que està penjat (no *pillat), i si no entén el que diem és que no en pesca ni una, no pas que *no pilla res!  Davant un atzucac, ens trobem ben atrapats o sense sortida, no pas *pillats.

    I per acabar, en els negocis com en la llengua, no ens piquem els dits!

    Article complet

  • Rajar, només l’aigua!

     

     

    Avui us volem parlar del verb *rajar [rə’χa] ─una interferència com una casa de pagès quan es pronuncia amb so de jota castellana─, que és allò que fan alguns piulaires (o tuitaires) amb força gràcia i que atrau tants de seguidors.

    En català, la gent malparla, critica, s’esbrava, s’esplaia, denigra, murmura, apunyala, estripa, però no *raja! Tot i que el Diccionari no recull aquest ús més argòtic d’estripar, sí que hi figura el significat de “treure les tripes d’algú”, amb què l’utilitzen alguns mitjans  i piulaires en registres informals.

    El rajar castellà, pronunciat amb un so [χ], aliè al català, en sentit literal s’ha de traduir per fendir, esberlar, apunyalar o esquerdar.

    També se sent el “no et *rajis”, que voldria dir tirar-se enrere, acovardir-se, arronsar-se, desdir-se  o  “ser un *rajat”, per ser un cagat, un acollonit. I d’una persona que “*raja molt” en diem que xerra pels colzes.

    Una altra forma que s’admet en contextos col·loquials és ratllar en expressions com ara, no em ratllis!, és a dir, no em fastiguegis, no m’emprenyis, no m’estressis, deixa’m en pau!

    El verb rajar en català vol dir únicament “sortir l’aigua per un orifici i formar un raig o doll” (quin mal d’orelles, el *xorro!) i d’on no n’hi ha no en raja vol dir que no cal esperar respostes d’alguna persona que no té els mitjans o l’enteniment per donar-les. Esperem però que, a partir d’ara, almenys quant a *rajar, tothom ja n’hagi tret l’aigua clara.

    Article complet

  • Baixem al carrer

    Bansky

    Avui volem comentar un parell d’eslògans actuals.

    És clar que podem!

    La construcció catalana sempre porta el verb ser. Alguns mitjans i alguns lingüistes opten per esclar (aglutinant les dues paraules, igual que en el cas de sisplau), atesa la neutralització habitual del verb i, potser, pensant que així almenys salvarem un dels llençols de la bugada: el del verb ser. En qualsevol cas, cal evitar tant sí com no el *clar que podem. També hi ha altres solucions, depenent de la posició de la paraula i el matís, com ara: i tant que podem!, evidentment que podem!, o podem, sens dubte! (més formals). També cal evitar les formes *per suposat i *com no.

    Nou Barris cabrejada!

    En aquest cas, els activistes veïnals no han tingut en compte que en català per expressar el descontentament, de sempre, ens emprenyem. Emprenyar-se és un verb ben actual, d’ús general en contextos informals i completament transparent (el coneix tothom). Per què, doncs, no podem emprenyar-nos i estar emprenyats i hem de recórrer al cabrejar-nos i estar cabrejats? Val a dir que, tot i que alguns diccionaris el recullen, l’IEC només en recull el significat tradicional: cabreig m.  Fet de cabrejar la mar i cabrejar v. intr. La mar, formar petites onades blanques d’escuma.

    L’objectiu és clar: protegir la forma pròpia, àmpliament usada i entesa, per tal que no quedi bandejada per altres formes més noves que, tot i que ja puguin ser generalment usades i acceptades per alguns, no aporten res de nou al lèxic i només serveixen per simplificar i acostar el català al castellà.

    I per acabar, l’ús de la forma femenina de l’adjectiu no deixa de ser curiosa, ja que Nou Barris és un nom propi masculí i la concordança gramatical hauria de ser en masculí. En aquest cas la concordança és semàntica i vol dir que aquest barri es pensa a si mateix com a gent (gent emprenyada), però segur que no hi és aliè el fet que la feminització del llenguatge es du a terme pels grups més reivindicatius de la societat (persones/veïnes de Nou Barris emprenyades) i ves: ja que no podem canviar la societat, mirem de canviar el llenguatge. Embolica que fa fort!

    (La imatge que encapçala l’article és del conegut grafiter Banksy.)

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog