Acabarem marejats!
Els dervitxos, mestres a donar voltes
Si busquem fer una volta al DIEC (dins l’entrada volta) hi trobem els significats següents: distanciar-se de la línia més curta (aquest autobús fa molta volta); fer un passeig (anem a fer una volta abans de sopar); girar fins a prendre la posició oposada (fes la volta, vejam com et queda el pantaló del darrere) i com a darrera accepció meditar molt sobre alguna cosa (no puc deixar de donar-hi voltes, estic molt capficada!).
L’expressió donar-(hi) una volta, la majoria de les vegades equivocant-nos de pronom, ara s’utilitza estirant fins al límit aquest últim sentit: capgirar alguna cosa, rumiar-hi, refer-la, repensar-la, etc. La substitució es fa amb el pronom hi i no pas amb l’indirecte li. “No ho veig clar, hi donem una volta i en parlem en uns dies”, i no pas: “No ho veig clar, *li donem una volta i…”. Pronom a banda, hauríem de dir: “No ho veig clar, hi pensem novament i en parlem en uns dies.”
Aquest ús figurat de donar una volta —avui mateix un anunci ens parla de donar la volta als nostres entrepans, com si fossin mitjons!— mostra una tendència a fixar maneres de dir més fàcils i a arraconar-ne altres de més habituals. Seguir aquestes modes no és una bona pràctica perquè la llengua hi surt perdent (empobriment de la sintaxi, del lèxic, preferència per les formes més acostades al castellà, interferències, etc.).
Com més va més parlem amb expressions crossa. Així *amb la que està caient (tal com van les coses, ara que van maldades, ara com ara, sempre plou sobre mullat), *cal posar en valor (valorar, fer valdre, reivindicar) o cal posar sobre la taula (parlar-ne, plantejar alguna cosa, debatre), també s’usen sense solta ni volta!
