Ja esteu de vacances? Mig mig…
Playmobils en plena edat mitjana
Abans de començar vacances hi ha munt de feines que s’han d’acabar i estan a mig fer (no pas *a mitges). Avui parlarem d’aquest adjectiu i d’altres formes derivades i veureu la feina que se us gira!
L’adjectiu mitjà-mitjans/mitjana-mitjanes es refereix al punt intermedi d’una gradació. Així parlem del lector mitjà, del punt mitjà, de mitjà termini o de classe mitjana i talla mitjana, per anomenar el lector, el punt, el moment, l’estrat social o la talla intermèdia entre dues altres, que en serien els extrems.
Mitjà també és un substantiu per anomenar els recursos necessaris dur a terme una cosa i els instruments de comunicació (mitjans econòmics, mitjans orals i escrits…).
Mitjana és una paraula polisèmica que tant es refereix a un terme estadístic (no pas *promig), com a un tall de carn o a l’element físic que separa les dues calçades d’una autovia.
I passem ara a l’adjectiu mig-mitjos/mitja-mitges per significar la meitat d’una part. Mitja dotzena són sis ous, o dues hores i mitja són 150 minuts. Sobretot, en català no comptem les hores amb meitats d’una hora, és a dir les vuit (hores) i *mitja (hora) més, sinó que ens hi referim comptant els quarts que anem sumant fins arribar a les hores tocades: dos quarts de nou (tal com encara fan les campanes de les esglésies).
Quant al títol de l’apunt, l’expressió mig mig vol dir si fa no fa, no del tot.
I si en voleu saber més, al CNL tenim cursos de nivell Intermedi (no pas *Intermig) i Superior de català. Apunteu-vos-hi!
