Entrades amb l'etiqueta ‘Nadal’

  • (No) relacions forçades

    El 2020 és l’any del com a casa enlloc. Si mai havíem preferit no veure’ns amb en Tal ni compartir amb en Tal Altre, aquest any ni fet a mida. No ha calgut excusar-se abans de dir que no. No vindrem.

    I que la situació és anormal ho veiem en el niu de formes que tenim per dir que sí, que vindrem, que ens relacionem. El per donar i per vendre, l’a gavadals, la munió, el fotimer, el qui-sap-lo, la gentada i el fart de cosins, enguany posposats sine die.

    Amb els parents ens hi avenim, del verb avenir-se, que vol dir congeniar, posar-se d’acord: Amb els germans ens avenim molt.

    Altres formes són l’adjectiu avinent, que vol dir de fàcil accés: Un lloc avinent de parar-hi. I també, de bon tracte: És una persona molt avinent, s’hi pot confiar. I la construcció fer avinent, que vol dir anunciar, recordar: Us faig avinent que aquest Sant Esteve només hi ha canelons per a deu persones!

    Diem que amb la sogra o la cunyada ens hi fem, ens entenem prou bé i que ella n’està molt dels nets o dels nebots.

    També utilitzem entendre-s’hi per referir-nos a la manera de veure amb claredat una situació per actuar-hi en conseqüència: T’hi entens? No, no me’n surto. Amb tants procicats no m’hi entenc ni gens ni mica!, i no pas, *no m’hi aclaro ni gens ni mica (*aclarar no és una forma catalana i aclarir —1a persona: aclareixo— vol dir fer més clara alguna cosa o treure el sabó de la roba, esbandir).

    Sigui com sigui, pocs, però ben avinguts, us desitgem un bon Nadal i una bona entrada al 2021 🙂.

     

    Article complet

  • Els testos s’assemblen a les olles?

    Avui us volem oferir un relat adjectivat per afrontar el dia de Nadal amb garanties de supervivència, almenys lèxiques!

    A punt? Com anem de parentela?

    Qui més qui menys té alguna besàvia de qui dia passa any empeny, un avi esdentegat i una iaia ploramiques. El germà que no gira rodó, la tieta tafanera que ho vol saber tot de tothom, el cunyat gras com un teixó, el tiet conco fet un perdulari, el cosí de posat moix, el cunyat modernet sempre a punt de partir peres amb la sogra, el germà sorrut, el gendre xaró que sempre es fa veure,   la xicota muntacristos, el nebot pispes amoixant les tietes per si cau algun bitllet, la veïna estarrufada perquè el nano ja té cotxe, els bessons esprimatxats, alts com un sant pau, la menuda, eixerida com un pèsol, i el més petit de tots, un nadó calentó com un torronet.

    I la mare, que no s’està per romanços, que tots a taula i que tinguem la festa en pau.

    I és que un cop a taula ni la cosina llepafils fa escarafalls. Hi ha qui troba el pollastre eixarreït, però per a mi n’hi ha per llepar-se’n els dits. Els del cap de taula endrapen els llagostins de tres en tres, mentre l’ala sud fa via amb el farcit que gairebé s’hi ennuega. I els llépols es deixen mig budell buit per a les postres.

    Quina fartanera!

    I després del tiberi i com a regal nadalenc us proposem la lectura en família d’un dels Vuit contes de Nadal de Pere Calders, que podeu recuperar en aquest enllaç de Vilaweb.

     

    Article complet

  • Per Nadal cada ovella al seu corral

    ovellesmillor

    Avui farem ─i ja a corre-cuita─ un apunt sobre lèxic vinculat al Nadal perquè us ajudi a l’hora de fer les vostres nadales i felicitar-vos les festes.

    S’acosta Nadal; el Nadal se sol passar en família. Els tres últims Nadals els hem passat fora; el Nadal del 2015, però, ens quedarem a casa.

    Quants de Nadals, oi? Tots són iguals?

    Nadal és un mot singular que normalment no porta article, però en porta si ens hi referim com a subjecte/objecte, més enllà que com a determinació de temps i si el determinem. El plural només el farem servir si ens referim a diferents anys alhora.

    Repassem ara el nom de les dates: la nit del 24 és la nit de Nadal (Nochebuena), l’endemà Sant Esteve, el comiat d’any el fem la nit o la revetlla de Cap d’Any (Nochevieja), que ens cruspim els 12 grans de raïm (las uvas, ja que el raïm és tot el conjunt de grans que pengen de la rapa) i Cap d’Any és el dia 1 de gener. Fet i fet ja som a la cavalcada, la nit de Reis i el tortell amb la fava.

    Ara li toca a la teca! A les paneres no hi falten neules, rajoles o barres de torró (recordeu que del de yema, en diem de crema cremada o de rovell d’ou), polvorons i conserves. Però si som dels que mai no ens toca res, sempre podem fer cagar el tió a casa (que recordeu que *no caga, sinó que el fem cagar!). El nom cagatió només el diem per referir-nos a la festa: Cagatió popular a 2/4 de nou!

    Quant al guarniment de la casa, als colors de la ponsètia o flor de Nadal, s’hi suma el grèvol i el galzeran. Als picaportes s’hi poden penjar garlandes de fullatge trenat fetes per vosaltres i des de fa poc galetes de mantega empolvorades amb sucre llustre i decorades amb motius nadalencs.

    I per acabar us obsequiem amb la nostra nadala i els millors desitjos per al nou any!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog