Entrades amb l'etiqueta ‘objecte directe’

  • Ajuda correcta

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La seqüència és la següent:

    Truques a qualsevol empresa de serveis (telefonia, subministrament elèctric, d’aigua…) i un contestador automàtic (per què sempre femení?) et diu que la conversa pot ser enregistrada i que disposes de no sé quantes opcions numèriques per picar segons el motiu de la teva trucada. Cinc minuts més tard, després de prémer tres botons i sentir Haydn, Madonna i Elton John, si tens sort, se’t farà saber que si vols que t’atenguin en català has de picar 2. Respires, te n’estàs sortint. Piques… “Bona tarda, empresa X, Laura Gonzàlez , en què *li puc ajudar?”

    Catacrooooooc!, si amb aquesta salutació pretenien donar-nos confiança, malament rai! Decebedor començament, perquè en català ajudem un client o una clienta; és a dir, ajudar és un verb transitiu (amb objecte directe, doncs), que pot ser masculí: ajudar un client/el puc ajudar/puc ajudar-lo?, o femení: ajudar una clienta/la puc ajudar/puc ajudar-la?

    Català i castellà tenen dos sistemes pronominals força diferents. L’adopció de les formes castellanes ─estil traducció automàtica, ¿puedo ayudar-le (en aquest cas, en castellà, hi ha la discussió entre le/lo-la)? puc *ajudar-li?─  crea un malestar considerable als parlants, perquè desfigura la sintaxi i en ocasions la comprensió de la frase. Si abans parlàvem de la popularització del plural de *li-lis, ara ja sentim el li en casos totalment impropis: li mai no substitueix un objecte directe!

    Per tant, ajudar-lo/-la, informar-lo/-la, atendre’l/-la, servir-lo/-la…

    Esperem haver-vos ajudat de debò!

    Article complet

  • No us piqueu els dits!

    martell

    Avui parlarem del fenomen pel qual alguns verbs o noms que en una llengua tenen uns significats concrets, especificats al diccionari, n’adquireixen de nous, o en perden,  simplement perquè en la llengua preeminent, dins un context de contacte de llengües, els significats són diferents.

    Aquestes ampliacions, o bé el cas contrari, el de la reducció de significats, en cas que en la llengua inicial una forma lingüística tingui més usos que en l’altra, obeeixen al mecanisme de traduir sistemàticament d’una llengua a l’altra.  Del resultat en diem català mandrós o low cost, i en tenim exemples en la traducció automàtica de la publicitat i d’alguns mitjans.

    Fixem-nos en dos casos ben coneguts:

    Les ampliacions de significat del verb donar reculen a les primeres llistes de barbarismes. Donar és un verb transitiu (necessita un complement directe). Ens podem donar cops, però són agramaticals frases com *m’he donat al cap, *m’he donat amb la porta o *t’he donat! (en sentit absolut), quan un nen llança la pilota contra el company, en lloc de m’he donat un cop al cap/m’he picat el cap, m’he donat un cop amb la porta, he picat/xocat contra la porta, m’he fotut contra la porta, o t’he tocat/matat! Donar tampoc no admet frases com *en aquesta terrassa dóna el sol, en lloc de en aquesta terrassa hi toca el sol. A banda, els típics barbarismes  fer abraçades (*donar abraçades), fer petons (*donar petons),  o m’és igual, tant em fa (en lloc de *em dóna igual).

    Pillar vol dir fer un acte de pillatge, allò de saquejar que feien (i fan) els vencedors quan entren en una població. Quan descobrim algú fent una cosa d’amagat diem que l’hem pescat/enxampat o agafat (en lloc de *l’hem pillat), i quan juguem a córrer o a cuit i amagar (no pas al *pilla-pilla) ens atrapem/agafem. Si algú n’està molt d’alguna persona diem que està penjat (no *pillat), i si no entén el que diem és que no en pesca ni una, no pas que *no pilla res!  Davant un atzucac, ens trobem ben atrapats o sense sortida, no pas *pillats.

    I per acabar, en els negocis com en la llengua, no ens piquem els dits!

    Article complet

  • Substitució pronominal del complement del nom

     

    Avui us volem parlar d’una construcció incorrecta, que veiem sovint als titulars.

    “Descobert un taller il·legal. La policia va entrar al taller i va detenir *els seus treballadors.”

    En aquesta frase, el més important és dir que es van detenir els treballadors del taller il·legal i no uns altres més generals (els treballadors), per tant, hem d’utilitzar un referent que inclogui aquesta informació, que forma part del títol i seria redundant de repetir. Gramaticalment, estem substituint un sintagma (del taller il·legal) que fa de complement del nom de l’objecte directe.

    Com ho fem? Amb un pronom feble: “La policia va entrar al taller i en va detenir els treballadors” (on en substitueix del taller il·legal, que és el complement del nom de treballadors). Ni podem suprimir el complement del nom ni el podem repetir dos cops: *Descobert un taller il·legal. La policia va entrar al taller i va detenir els treballadors del taller il·legal”.

    Un altre exemple: “Pimes: L’asfíxia econòmica continuada amenaça *la seva capacitat de recuperació.”

    Per tant, estem parlant de la capacitat de recuperació de les pimes, però no volem repetir aquest nom perquè ja ha sortit al títol. Com ho fem? L’asfíxia econòmica continuada n’amenaça la capacitat de recuperació (on en substitueix el complement del nom: la capacitat de recuperació de les pimes).

    En altres ocasions s’opta per referir-nos a aquest complement del nom amb un demostratiu que fa de pronom. Es tracta d’una solució igualment incorrecta: “L’asfíxia econòmica continuada amenaça la capacitat de recuperació *d’aquestes” (complement del nom: de les pimes).

    En aquests exemples, doncs, veiem que en català substituïm el complement del nom sobreentès amb un pronom feble, en lloc de referir-nos-hi amb un possessiu o un demostratiu, que és la solució que adopta el castellà.

    Altres vegades, l’error consisteix a oblidar-nos el pronom:

    Quants fulls tenim? Només *queda un paquet?, que ha de ser:  Quants fulls tenim? Només en queda un paquet? (complement del nom: de fulls).

    Menja’t el préssec; però no *t’empassis el pinyol, que ha de ser: Menja’t el préssec; però no te n’empassis el pinyol (complement del nom: del préssec).

    Per acabar, us proposem unes frases, totes elles reals, perquè ens contesteu què hi veieu.

    *“Educació pública: defensa el seu manteniment!” (complement del nom: de l’escola pública).

    *“Dibuixa un animal de cinc potes i escriu el seu nom” (complement del nom: de l’animal de cinc potes).

    *“Cal aprovar la llei i permetre el manteniment d’aquesta” (complement del nom: d’aquesta llei).

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes

abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

Recursos

 


Comentaris recents


Blog