Encara que el temps no acompanyi, ens hem de cuidar!
Quinta pinta de desmenjats que fem! Amb això que no sortim, ni al mirall no fem cas. Una proposta: anem a la perruqueria?
A qui no li agrada seure al rentacaps i deixar que facin? Tradicionalment les formes que expressen el resultat d’accions —rentar/aclarir/esbandir/tallar /assecar els cabells— s’expressen amb la forma femenina del participi. Una rentada de cabells, una bona esbandida, una tallada de biaix o a repèl, una pentinada amb clenxa, una cabellera curta (mitja *melena), etc.
Amb l’edat els cabells se’ns tornen blancs o cendrosos però ni ens surten *canes ni estem *canosos. Podem tenyir-nos alguns blens d’un color més clar —allò de fer-nos *mechas— i així anar passant fins a deixar-nos-els naturals.
De cabelleres (*melena) n’hi ha que cobreixen el clatell i les espatlles i n’hi ha que arriben a mitja esquena. Hi ha qui té els cabells greixosos, ressecs o trencadissos d’anys de tint. Llisos o estarrufats i cardats. Rinxolats i arrissats, escabellats, esvalotats o esbullats quan hi juga el vent.
I les mans, què és aquest voltadits? No et fa mal aquesta inflor als capcirons —el cap dels dits, en contraposició a la part tova o tou dels dits—? Brillo, brillo, anem a l’esteticista ara mateix!
