A quarts de quinze
Les expressions de temps són un patrimoni de cada llengua. Cadascuna té la seva manera d’expressar el moment i la durada de les situacions. Si el toc de queda se’ns ha fet més llarg que un dia sense pa, ara ja podem tornar a casa a quarts de quinze (i no pas *a les tantes) o a altes hores de la nit! Fa mesos que ho esperàvem (més recomanable que portem mesos esperant–ho). Felicitem–nos–en!
Per expressar que una cosa és imminent diem que serà aviat (la forma usual, fins que es va posar de moda l’en breu o, encara pitjor, l’en *breus) i per expressar que serà a primera hora diem que serà d’hora. D’avui en vuit vol dir que si un fet s’esdevé un dilluns en tindrem una conseqüència, una resposta, en una setmana, dilluns vinent o dilluns que ve; és a dir, el pròxim (millor que proper) dilluns. L’endemà indica el dia següent al de la situació de què parlàvem: cansat, se’n va anar a descansar i l’endemà ja era un home nou.
Les construccions a principi de/a mitjan de/a final de les podem dir en singular o plural: a començament(s) d’estiu ja estarem tots vacunats. També podem dir: d’aquí (a) dos mesos, a tot estirar/no més tard (*com molt), estarem tots vacunats, i no pas,*en dos mesos, estarem…, perquè la gramàtica no accepta la preposició en per expressar termini o distància temporal. Us recordem que la perífrasi anar a + infinitiu (anem a fer, vaig a exposar–vos, van a començar) en català l‘expressem en futur —farem, us exposaré, començaran—i només és correcta si es manté el sentit del verb anar; és a dir, si hi ha un trasllat, un moviment, com ara a: vaig a comprar, me‘n vaig a dormir, on efectivament canviem d’escenari, de lloc.
Som al maig i ara sí que ja ha arribat la primavera!
