El gihad o la jihad?
La convulsa realitat del món àrab i la seva relació amb els països occidentals fa que les paraules gihad o jihad massa vegades omplin les pàgines de la premsa. El gihad o la jihad (de l’àrabجهاد , jihād, “esforç”, “lluita”) és un terme que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans. En àrab, el mot gihad és un substantiu que significa lluita o resistència.
Una persona dedicada al gihad és un mujahidí, que significa combatent, guerrer o lluitador.
Ara bé, no hi ha consens quant a l’extensió del mot. Originalment, el mot gihad apareix freqüentment a l’Alcorà, sovint en la frase feta “esforçar-se en el camí de Déu (al-jihad fi sabil Al·là)”; és a dir, que el que voldria dir és ser un bon musulmà. Des d’aquest punt de vista la gihad tant pot ser la lluita interior amb cadascú per allunyar-se del mal, com la lluita exterior contra els no creients (que exemplifiquen el mal) i que s’ha popularitzat com a Guerra Santa.
Deixant de banda la complexa anàlisi sociopolítica, com n’hem de dir, en català?
Els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han optat per l’adaptació d’aquesta paraula al català amb jota inicial, la jihad [ʒihát], perquè existeix una regla que diu que la lletra iod [j] de les paraules semites (àrab, hebreu, arameu…) en català es transcriu amb una j, una solució gràfica comuna a altres llengües i recollida, entre altres obres, al Gran diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia Catalana, i al Gran diccionari 62 de la llengua catalana, d’Edicions 62.
Ara bé, com en àrab, en francès o en italià, el DIEC i el Termcat opten per la solució masculina i amb g, el gihad.
Què fem, doncs: el gihad o la jihad?
Des del punt de vista de la normativa, no hi ha dubtes: el gihad.
